Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
La finca objecte d'estudi presentava una important complexitat donada la imbricació de les diferents estructures constructives que la configuraven:
-L'edifici de Carders 38 i Allada 1 ocupava un parcel·la en forma de “L”, i limitava amb els edificis Carders 42 i Vermell 4 (nord-est); Allada 3 (sud-est) Allada 1 i Carders 36 (sud-oest). La seva façana, determinada per un arc, presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb diferents obertures en cadascun d'ells.
-L'edifici del carrer Vermell 4 ocupava un solar rectangular, i limitava amb els edificis Vermell 6 (sud-oest); Carders 38 i Allada 1(sud-oest) i Carders 42 (nord-est). La seva façana presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb tres obertures en cadascun d'ells.
Les notícies documentals permeten precisar alguns aspectes sobre l'evolució de les diferents estructures arquitectòniques que integraven la finca. La primera referència històrica data del darrer terç del segle XVI (1580), i versa sobre l'existència d'un arc al carrer Allada, per una banda, i d'una finca emplaçada als carrers Carders i Allada, per l'altra. Malauradament són escasses les notícies sobre l'edifici del carrer Vermell 4; propietat de Francesc Font des de 1723 (llavors també era propietari de la casa de Calders 38 i Allada 1). Tal vegada, l'edifici amb façana al carrer Vermell amenaçava ruïna al primer quart del segle XVIII, com a conseqüència dels estralls de la Guerra de Successió (singularment devastadora a la zona del barri de la Ribera). Així doncs, la unificació i encavalcament de les estructures arquitectòniques que conformaven la finca daten de 1725. No obstant això, va ser Jacint Font qui va endegar les obres de millora d'aquesta. En efecte, aquest va promoure la reforma de les façanes dels carrers Carders i Allada l'any 1792, sota la direcció de l'arquitecte Pau Mas.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer dels Carders
Inicialment via romana, més tard camí d'accés a la ciutat vora el qual l'any 1023 s'hi edificà una església dedicada a sant Cugat. Més endavant, convertida en carrer, s'hi instal·laren els fabricants de cordes per treballar la llana, dels quals el carrer prengué el nom.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/795
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona