Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Palma de Sant Just 10-14

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Palma de Sant Just 10-14
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431338,00000 | UTM Y: 4581510,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

El 3 de febrer de 1928 Josep Antoni Brusi va informar a l’Ajuntament de Barcelona que en l’obra constructiva de nova creació d’una canalització subterrània al carrer de la Palma de Sant Just els operaris estaven afectant part d’un mosaic romà. Un cop aturada l’obra constructiva, actuà l’Arxiu Històric de la Ciutat que va estudiar la manera d’extracció del mosaic i el seu trasllat al Museu Arqueològic de Catalunya.
El mosaic ocupava una situació esbiaixada en relació amb les línies del carrer de la Palma de Sant Just. Presentava un fons quadriculat limitat en l’angle conservat per una doble franja de dibuix geomètric. La part salvada corresponia a l’angle sud; el costat oposat havia estat tallat per les obres municipals. El fragment salvat omplia tota l’amplada del carrer a 3 m. de profunditat.
A la vegada es va poder documentar una canalització romana que es dirigida a mar. Aquesta es va deixar expedita, juntament amb un pou de registre a la cantonada del carrer de la Palma de Sant Just i el carrer de la Cometa. Aquesta conducció subterrània tenia relació amb una mina que travessava l’església de l’Esperança i anava sota el mateix altar major.
Un sondatge realitzat al llarg del carrer descobrí l’existència de cinc murs paral•lels a l’emmarcament del mosaic, que segons Agustí Duran i Sanpere provaria d’haver format part d’un mateix edifici. Més avall, aparegué la claveguera esmentada en direcció coincident amb l’actual carrer de Bellafila; després tombava en angle recte i seguia carrer de la Palma enllà. Es conservava una sèrie de pilars que assenyalaven el curs d’un porxo o una paret perduda. La claveguera era formada per parets laterals, amb pis de teules planes i coberta de llambordes transversals. Eren visibles a l’interior diversos embornals a una i altra banda del carrer.
A partir de l’atribució cronològica del mosaic es va estipular la datació del conjunt a finals del segle II dC. i la primera meitat del segle III dC.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Canalització

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Febrer de 1928
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Obra constructiva nova
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • ANÒNIM., 1928. "Els mosaics romans descoberts al carrer de la Palma de Sant Just", La Publicitat, 2 d’agost de 1928, Barcelona.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • PERICOT GARCÍA, L.; CASTILLO, A del.; AINAUD, J.; VICENS, J., 1962. Barcelona a través de los tiempos, Mercedes, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona