Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 1
- Codi d'illa:
- 11197
- Adreces:
- Carrer Santa Llúcia 1-3
- Carrer Bisbe 12
- Nova, Plaça
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431079,00000 | UTM Y: 4581728,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Casa de l'Ardiaca
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
L’any 1921 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la Casa de l’Ardiaca i la va destinar a l’Arxiu Històric de la Ciutat, que anteriorment des del 1902, havia estat ocupada pel col•legi d’advocats. Durant l’estudi arquitectònic pel seu condicionament, l’arquitecte municipal Josep Goday va demanar el reconeixement de les fonamentacions de la torre romana de planta semicircular de la Plaça Nova. Es va poder documentar que aquella torre tenia més de dos metres colgats sota el paviment modern de la plaça i que una grossa motllura resseguia el sòcol. A més, es descobrí sota el paviment una pedra treballada, que corresponia a un fragment d’una inscripció sepulcral, que podia datar-se al segle II dC. L’arxiu s’encarregà de la recollida i de l’estudi de la seva posició i continuà intervenint en les altres obres de consolidació que anaren prosseguint. Davant de la reutilització de les pedres d’un sepulcre del segle II dC. a la torre romana de la Plaça Nova, a més, es va poder documentar que la part de la muralla inclosa a la base de la Casa de l’Ardiaca tenia doble parament, formats un i altre per grans pedres ben escairades, un dels quals restava englobat en el massís del mur.
També, es documentà un pou prop de la muralla que estava amortitzat amb gran quantitat de ceràmica i llànties. Les obres de la Casa de l’Ardiaca va comportar la prèvia restauració de la torre de la muralla que corresponia a la Plaça de la Catedral, on al seu interior es descobrí l’existència de finestres d’arc semicircular en dos pisos per damunt de la cornisa exterior que limitava la part originàriament massissa. Així mateix, es va establir que més amunt de la cornisa, els murs de la torre eren formats amb carreus menuts.
Notícies històriques:
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
03/09/1982
Carrer del Bisbe
Per trobar-se davant del Palau del Bisbe. Els prelats de Barcelona hi han tingut la seva estada des d'abans del segle XIII, amb ampliacions i reformes importants al llarg dels segles. En el segle XVIII el bisbe Josep Climent ordenà la reedificació completa del palau episcopal.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 27-12-1924
- Núm. BOE:
- 30-12-1924
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) -51 - 0000304 -00000
- Comentari:
- Casa de l'Ardiaca.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell A
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Cases de l'Ardiaca i el Degà
Actuacions:
- Data:
- 1921
- Tipus:
- Sondeig
- Tipus admin..:
- Tipus actuació administrativa
- Director / Autor:
- Agustí Duran i Sanpere
- Motivació:
- Estudi i adequació de l'edifíci
- Promotor/propietari:
- Arxiu Històric de la Ciutat
Documentació
Bibliografia:
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
[Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010]
http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/787
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
