Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Casa de l'Ardiaca

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1119
Adreces:
Carrer Santa Llúcia 1-3
Carrer Bisbe 12
Nova, Plaça
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431079,00000 | UTM Y: 4581728,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Casa de l'Ardiaca

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’any 1921 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la Casa de l’Ardiaca i la va destinar a l’Arxiu Històric de la Ciutat, que anteriorment des del 1902, havia estat ocupada pel col•legi d’advocats. Durant l’estudi arquitectònic pel seu condicionament, l’arquitecte municipal Josep Goday va demanar el reconeixement de les fonamentacions de la torre romana de planta semicircular de la Plaça Nova. Es va poder documentar que aquella torre tenia més de dos metres colgats sota el paviment modern de la plaça i que una grossa motllura resseguia el sòcol. A més, es descobrí sota el paviment una pedra treballada, que corresponia a un fragment d’una inscripció sepulcral, que podia datar-se al segle II dC. L’arxiu s’encarregà de la recollida i de l’estudi de la seva posició i continuà intervenint en les altres obres de consolidació que anaren prosseguint. Davant de la reutilització de les pedres d’un sepulcre del segle II dC. a la torre romana de la Plaça Nova, a més, es va poder documentar que la part de la muralla inclosa a la base de la Casa de l’Ardiaca tenia doble parament, formats un i altre per grans pedres ben escairades, un dels quals restava englobat en el massís del mur.
També, es documentà un pou prop de la muralla que estava amortitzat amb gran quantitat de ceràmica i llànties. Les obres de la Casa de l’Ardiaca va comportar la prèvia restauració de la torre de la muralla que corresponia a la Plaça de la Catedral, on al seu interior es descobrí l’existència de finestres d’arc semicircular en dos pisos per damunt de la cornisa exterior que limitava la part originàriament massissa. Així mateix, es va establir que més amunt de la cornisa, els murs de la torre eren formats amb carreus menuts.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/09/1982

    Carrer del Bisbe

    Per trobar-se davant del Palau del Bisbe. Els prelats de Barcelona hi han tingut la seva estada des d'abans del segle XIII, amb ampliacions i reformes importants al llarg dels segles. En el segle XVIII el bisbe Josep Climent ordenà la reedificació completa del palau episcopal.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
27-12-1924
Núm. BOE:
30-12-1924
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) -51 - 0000304 -00000
Comentari:
Casa de l'Ardiaca.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Cases de l'Ardiaca i el Degà

Actuacions:

Data:
1921
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Estudi i adequació de l'edifíci
Promotor/propietari:
Arxiu Històric de la Ciutat

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona