Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 1
- Codi d'illa:
- 12207
- Adreces:
- Via Laietana 33
- Avinguda Catedral 8-6
- Plaça d' Antoni Maura
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431185,00000 | UTM Y: 4581829,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Santa Marta (desapareguda)
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
L’any 1920 l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere, va realitzar la intervenció arqueològica per tal de corroborar la notícia de l’existència de mosaics romans descoberts durant l’enderrocament de l’església de Santa Marta de la riera del Pi o a l’antic carrer de la Riera de Sant Joan. L’actuació estava motivada pel descobriment d’un mosaic romà l’any 1917 a les fonamentacions de l’església de Santa Marta, de 2,30 m. per 1,50 m. aproximadament, que restava desaparegut.
La intervenció realitzada per l’Arxiu va consistir en el control d’una part dels fonaments de dita església. Durant l’excavació es va poder documentar part d’una casa romana suburbana del segle II dC. D’aquesta es varen descobrir diverses habitacions de la pars urbana, amb paviments de mosaic.
Aquest conjunt posteriorment és conegut com a Antoni Maura, i conservat com a centre museogràfic.
Al segle III dC. l’espai fou ocupat per una necròpolis paleocristiana. Els enterraments consistiren en sepulcres construïts amb teules planes, de dues vessants o en forma de caixa, coberta amb teules.
Notícies històriques:
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
07/07/1942
Avinguda de la Catedral
Condueix a la catedral. L'actual seu gòtica començà a bastir-se l'any 1296, en temps del rei Jaume II. Al seu subsòl s'han trobat restes de l'anterior seu romànica de Ramon Berenguer el Vell i de la primitiva basílica paleocristiana.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
- Cronologia final:
- Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba
- Cronologia inicial:
- Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Regular
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Protecció Legal
- Classificació:
- Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Protecció Legal
- Data aprovació:
- Clases
Actuacions:
- Data:
- 1920
- Tipus:
- Sondeig
- Tipus admin..:
- Director / Autor:
- Agustí Duran i Sanpere
- Motivació:
- Corroborar notícies de restes romanes
- Promotor/propietari:
- Arxiu Històric de la Ciutat
Documentació
Bibliografia:
- BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
- BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
[Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
- DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/784
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
