Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Santa Marta (desapareguda)

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1220
Adreces:
Via Laietana 33
Avinguda Catedral 8-6
Plaça d' Antoni Maura
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431185,00000 | UTM Y: 4581829,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Santa Marta (desapareguda)

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’any 1920 l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere, va realitzar la intervenció arqueològica per tal de corroborar la notícia de l’existència de mosaics romans descoberts durant l’enderrocament de l’església de Santa Marta de la riera del Pi o a l’antic carrer de la Riera de Sant Joan. L’actuació estava motivada pel descobriment d’un mosaic romà l’any 1917 a les fonamentacions de l’església de Santa Marta, de 2,30 m. per 1,50 m. aproximadament, que restava desaparegut.
La intervenció realitzada per l’Arxiu va consistir en el control d’una part dels fonaments de dita església. Durant l’excavació es va poder documentar part d’una vil·la romana suburbana del segle II dC. D’aquesta es varen descobrir diverses habitacions de la pars urbana, amb paviments de mosaic.
Aquest conjunt posteriorment és conegut com a Antoni Maura, i conservat com a centre museogràfic.
Al segle III dC. l’espai fou ocupat per una necròpolis paleocristiana. Els enterraments consistiren en sepulcres construïts amb teules planes, de dos vessants o en forma de caixa, coberta amb teules.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 07/07/1942

    Avinguda de la Catedral

    Condueix a la catedral. L'actual seu gòtica començà a bastir-se l'any 1296, en temps del rei Jaume II. Al seu subsòl s'han trobat restes de l'anterior seu romànica de Ramon Berenguer el Vell i de la primitiva basílica paleocristiana.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1920
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Corroborar notícies de restes romanes
Promotor/propietari:
Arxiu Històric de la Ciutat

Documentació

Bibliografia:

  • BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona