Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
Descripció:
No resulta fàcil concretar la fundació de l'Hospital i la Casa de la Misericòrdia. Les fonts documentals, així com la bibliografia derivada de la historiografia moderna, són confuses i contradictòries. No obstant això, es possible situar la constitució del centre en el darrer quart del segle XVI. En efecte, l'edifici va ser construït, en uns terrenys annexos de la Casa Convent dels Àngels, entre els anys 1583 i 1584. Des del moment de la seva entrada en funcionament, els responsables de la Casa de la Misericòrdia van haver de lluitar contra la falta de recursos i d'espais de la Institució. Així doncs, l'estructura original de 1584, formada per dos gran departaments, un per a homes i un altre per a dones, a més del refectori, la infermeria, l'església, i una sèrie de dependències menors, va sofrir importants modificacions al llarg dels segles. En aquest sentit, es van emprendre obres de reformes i eixamplament entre els segle XVI i XVII. A les acaballes del segle XVII, va tenir lloc la transformació més important de l'edifici, lligada a la instauració de la clausura de les monges terciàries. El 1775 es va ampliar l'Hospital i Casa de la Misericòrdia amb la incorporació de l'edifici que ocupava el Col·legi Tridentí, conegut per convent de Montalegre (Casa de la Caritat). A partir dels primers anys de la segona meitat del segle XIX, la Junta administradora va sol·licitar permís per a reedificar bona part de la construcció. L'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta fou l'artífex del primer projecte de reedificació, que va ser realitzat parcialment l'any 1861. Poc després, el 1875, l'arquitecte de la Casa de la Misericòrdia, Francesc de Paula del Villar, va endegar novament el projecte suara citat. Finalment, el 1884 Narciso Sarriera, president de la Junta de la Casa de la Misericòrdia, va presentar el projecte definitiu de l'edifici amb façana al carrer Montalegre, sota la direcció de l'arquitecte Magí Rius. L'anàlisi, l'observació i les mostres de parament (cales muràries) ratifiquen les etapes arquitectòniques de les quals va ser objecte l'edifici. La façana del carrer Montalegre presentava quatre nivells d'alçat amb diferents obertures en cadascun d'ells.
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
