Pend: prop_34:

Els treballs arqueològics es van realitzar al voltant del monestir de Sant Pau del Camp, entre el carrer de les Tàpies, el carrer d’ Abat Safont i el de Sant Pau. L’any 1988 ja es van fer diversos sondejos prospectius en el solar, i els resultats van determinar l’existència de nivells d’ocupació romans. Per aquest motiu es va creure necessària l’excavació en extensió de la zona afectada, iniciant els treballs els primers mesos de l’any 1989.
Amb aquesta intervenció es van posar al descobert un conjunt d’estructures que formaven part d’una seqüència estratigràfica compresa entre l’època prehistòrica i l’edat moderna. Així doncs, els resultats obtinguts es podrien englobar en 5 fases cronològiques diferenciades.

Fase 1: Corresponia a les restes bastant disperses d’un jaciment de l’edat del bronze. Aquestes es van localitzar en una zona situada a l’angle del carrer de Sant Pau amb el de Riereta. Es va documentar una estructura formada per una acumulació de pedres de diferents mides, alguna de les quals mesurava més de 40 cm. Al voltant, i a una cota més o menys similar va aparèixer una certa concentració de fragments ceràmics. D'altra banda també es van identificar les restes d’un fogar que presentava una forma irregular i uns 80 cm. de diàmetre. A les immediacions del fogar va aparèixer gran abundància de fragments ceràmics i d’ossos d’animals cremats.

Fase 2: Després d’uns estrats pràcticament estèrils, es van trobar les restes d’una vil•la rústica d’època romana imperial pertanyent a l’ager de Barcino. Datada cronològicament entre els segles I i III d.C., sembla que va perviure possiblement fins al s. V d.C. En concret, es van localitzar una sèrie de fonamentacions de pedra seca, molt malmeses, repartides al llarg de tota la meitat nord de l’excavació. El conjunt de restes romanes es va completar amb una petita zona d’emmagatzematge, on es trobaven agrupats un nombre significatiu de fons de dolis, trobats in situ. Cal dir, però, que el mal estat de conservació de les restes va impedir una interpretació acurada de les estructures exhumades. Als voltants de la vil•la es van localitzar unes zones d’enterrament. Concretament, en l’espai més proper al monestir i al carrer de Sant Pau es van poder documentar 20 enterraments, corresponents a 22 individus, i prop del carrer de les Tàpies es va localitzar un enterrament aïllat. La majoria de les estructures funeràries es van trobar en molt mal estat de conservació i per aquest motiu va ser difícil precisar la tipologia de les tombes. La major part corresponien a tombes de tegulae o enterraments en àmfora, i la resta corresponien a enterraments amb taüt de fusta. Els individus van ser inhumats en posició de decúbit supí amb els braços estirats en paral•lel al cos i els avantbraços lleugerament replegats o bé dret o esquerre replegat damunt el ventre, i les cames estirades. En general, es tractava d’individus adults, encara que es van localitzar 3 infants. Va resultar difícil donar un marc cronològic a aquesta necròpolis, però sembla que s’hauria de relacionar amb la vida de la vil•la. D’altra banda, cal destacar la localització d’una estructura de planta rectangular identificada com un mausoleu familiar. Presentava uns murs de fonamentació construïts amb la tècnica d'opus caementicium que mesuraven 6,60 x 5,20 m. a la seva banda exterior. L’alçada màxima conservada era d’1,50 m., i el gruix dels murs situats en perpendicular al carrer era d’1,40 m., mentre que els altres mesuraven 1 m. d’amplada. Sembla que les parets de més gruix (1,40 m.) rebrien l’empenta d’una volta de mig punt. L’interior, que havia estat espoliat totalment, presentava restes d’un envà, de 0,50 m. de gruix, adossat al mur més meridional, que compartimentava la cambra. L’exterior del mausoleu havia estat revestit amb carreus de marbre blanc, i devia estar decorat amb motllures i algun grup escultòric.

Fase 3: Des dels últims nivells d’època romana, datats al segle V d.C, fins als segles XIII – XIV, no es van trobar mostres d’activitat humana en el solar. D’època medieval es van documentar diverses restes arqueològiques localitzades a l’angle format pel monestir i el carrer de Sant Pau. En primer lloc es va localitzar un pou amortitzat en el segle XIV, de boca arrodonida i secció més o menys quadrada. Al seu interior es van trobar abundants restes de catúfols que indicaven la probable existència d’una sènia. Estava tocant al que hauria estat el mausoleu d’època imperial, sense arribar a afectar-lo estructuralment. L’altre element que proporcionava informació d’aquest període va ser un estrat més o menys horitzontal, que no ocupava una superfície gaire gran, i que estava delimitat per estructures modernes i pel propi límit de l’excavació. La presència de ceràmica decorada amb verd i manganès, va permetre datar-lo entre els segles XIII i XIV. El conjunt de restes arqueològiques documentades van fer pensar en el desenvolupament d’alguna activitat agrícola en els terrenys que envoltaven el monestir de Sant Pau del Camp. La manca d’urbanització d’aquesta zona situada a les afores de la ciutat també va fer relacionar aquestes restes amb el monestir, ja existent, que seria qui explotaria els camps del seu voltant.

Fase 4: Cronològicament, aquesta fase s’emmarca entre els segles XV i XVII. D’aquesta època es van documentar una sèrie de restes arquitectòniques repartides al llarg de la façana del carrer de Sant Pau, que corresponien a construccions domèstiques. Es trobaren bàsicament fonamentacions de murs i un nombrós conjunt de pous i fosses - abocadors. No es van trobar nivells d’habitació o de trànsit relacionats amb aquestes unitats. Es desconeixien també la fondària original d’aquests pous i fosses- abocadors que presentaven formes circulars o quadrangulars, i n’hi havia amb parets de pedra o excavades directament al sòl. Els reompliments que amortitzaven les fosses van proporcionar gran quantitat de ceràmica, amb predomini de materials dels segles XVI i XVII. Sembla que les estructures anteriors a la segona meitat del s. XVIII deurien ser de poca entitat, a l’estil d’un cobert, i a prop d’ell s’hi haurien excavat clots més o menys profunds, bé per abocar-hi deixalles, bé per l’extracció d’aigua; pràctica que seria habitual donat el caràcter agrícola del indret. A mitjans del segle XVIII quan la zona es va començar a edificar, les cases probablement mantindrien els límits de les parcel•les i amb el temps s’expandirien en altura i no en amplada.

Fase 5: A partir del segle XIX es van realitzar a la zona del Raval les construccions típiques fabrils, amb cambres soterrades per accionar les màquines de vapor i gran quantitat de serveis que van malmetre intensament els nivells arqueològics anteriors. Aquestes construccions es van enderrocar recentment per tal de construir el parc.