Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica va afectar la part septentrional de la plataforma de base del monument a Colom. Els treballs van consistir en un rebaix de terres d’una superfície de 112 m2, corresponents a un trapezi irregular d’uns 19 m. de longitud i una amplada màxima d’uns 12 m. Aquest espai quedava delimitat per un col•lector de formigó armat, al nord; un altre col•lector, obsolet, al costat de mar, i les escalinates del propi monument a migdia. Es va assolir, en general una profunditat mitjana d’uns 3 m. Tot i això, en algun punt es va rebaixar a uns 4,25 m. de fondària, gairebé coincidint amb la cota de nivell de mar.
Els resultats dels treballs van confirmar la presència de restes arqueològiques en la pràctica totalitat de la cala, consistents en diverses estructures arquitectòniques de grans dimensions situades a partir d’una cota d’aproximadament 0,80 m. de profunditat. La seqüència estratigràfica que es va poder documentar estava formada per nivells de terraplenament de sorres a les capes inferiors, que contenien materials ceràmics datables al voltant del s. XIV, i per capes de terraplenat més argilós als superiors. Aquestes mostraven una presència elevada de deixalles, o de restes de producció dels terrissaires de Barcelona, datables d'entre finals del s. XVI i la primera meitat del s. XVII. Les restes constructives documentades corresponien a diverses estructures d’època medieval. Així es va localitzar una part del llenç de muralla dita de la Rambla, conservant uns 8 m. de llarg i 3 m. d’amplada i datada al s. XIII. Per altra banda, també es va documentar un fragment de la Muralla de Mar, amb dues fases constructives. La primera corresponia a un arrencament de mur perpendicular i coetani a la muralla de la Rambla (s. XIII). Es tractava d’un mur de poc menys de 2 m. de gruix. La segona, situada a 1,5 m. de l’anterior, tenia una amplada inferior als 2 m. i es caracteritzava pel fet de tenir com a cara vista, únicament, el parament extern paral•lel a la costa, cosa que indicava que en un moment datable arqueològicament a partir del s. XV, la nova muralla de mar amortitzava el mur antic, aconseguint un gruix total d’uns 5,5 m.
També es va poder localitzar un tram de la Torre de les Puces. Formaria part de l’estructura defensiva del s. XIII, però només es va poder documentar parcialment, ja que les seves restes penetraven sota les escalinates del monument a Colom, i quedava seccionada pel seu costat de llevant per una claveguera de grans dimensions, datable a finals del s. XIX. Es tractava d’una estructura de planta octogonal, amb costats alterns de 3 i 4 m. Per altra banda, es va localitzar un gran mur de 2,5 m. d’amplada i més de 3 m. d’alçada, que es situava en l’angle meridional format per la muralla de Rambla i la Torre de les Puces. Cronològicament es va situar al s. XIV.
Per últim, adosat a l’anterior i al mur de la Muralla de la Rambla s’hi va trobar un gran talús defensiu, amb una inclinació de 36º i més de 2,40 m. d’alçada. Al rebliment interior d’aquest talús s’hi van trobar materials ceràmics del s. XIV, la qual cosa dataria el moment de la seva construcció i l’anterioritat dels murs defensius als quals s’adosava. Així doncs, a trets generals, les restes descobertes correspondrien a una petita part del sistema defensiu medieval de la ciutat, i les seves ampliacions posteriors. Les restes corresponien, doncs, a l’extrem meridional de les defenses marítimes de Barcelona, just en el lloc on confluïren la muralla de la Rambla datada a partir del s. XIII (tradicionalment esmentada com a muralla de Jaume I), la muralla de Drassanes i la muralla de Mar. En aquell indret s’hi localitzava una gran torre poligonal coneguda com a torre de les Puces que constituïa un dels puntals bàsics de la defensa del port, les Drassanes, i per extensió, de la ciutat. Aquest element defensiu fou enderrocat a mitjan del s. XVIII.