Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Ciutadella

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
L'Eixample
Codi de parcel·la:
2
Codi d'illa:
2122
Adreces:
Passeig Pujades
Passeig Picasso
Carrer Wellington
Avinguda Til·lers
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431870,00000 | UTM Y: 4582159,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Ciutadella

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’actuació arqueològica es va centrar en un quilòmetre de recorregut de la xarxa del col•lectors de Bogatell Sud/Est en els seus trams: Vilanova – Pujades, Pujades – Circumval•lació. L’obra consistia en la realització d’una trinxera de secció cubeta al llarg del traçat, de la qual la fondària i amplada variava en funció de les necessitats del col•lector. L’actuació es va desenvolupar en quatre fases. En una primera es va efectuar el treball de camp que implicava tan l’excavació de totes les restes, la documentació gràfica i l’alçat topogràfic com la supervisió de les tasques de desmuntatge . En una segona fase es va portar a terme una recerca als arxius per tal de consultar les fonts documentals. La tercera fase va consistir en l’elaboració de plantes, seccions, alçats, restitucions, projeccions i dibuixos il•lustratius dels temes a desenvolupar. La darrera fase va comportar la compaginació de totes les tasques desenvolupades per extreure els resultats. Aquesta obra podia afectar a diversos elements constructius de gran interès històric. En primer lloc, coincidia amb el tram més oriental del tercer recinte emmurallat de la ciutat: des del Portal Nou fins el Baluard de Llevant. A la vegada es podia posar al descobert part de l’entramat del barri de la Ribera destruït el 1715 per decret real i per la construcció de la Ciutadella. També s’esperava documentar una part del traçat del Rec Comtal, i, per últim, les estructures arquitectòniques – militars que configuraven la Ciutadella borbònica, construïda a partir de 1715.

Muralla del segle XIII – XIV. Pel que fa a les restes de la tercera muralla, es va poder documentar a la zona de l’avinguda dels Til•lers tres segments d’aquesta, els compresos entre el Portal Nou i el Portal de Sant Daniel, a més de dues de les onze torres que flanquejaven aquest pany de muralla rectilini. El trajecte de la muralla quedava interromput o immers pels murs de la fortalesa del segle XVIII. Les dues torres, una de planta poligonal i l’altra quadrangular, estaven separades uns 30 m. i quedaven adossades al llenç de muralla sense observar-se diferències constructives. Tant la muralla com les torres es conservaven en una alçada de més de 2 m. La muralla tenia un gruix de 3 m. i estava feta en base a un doble full de paredat, la cara interna similar a l’externa, de filades horitzontals de carreus regulars i el farciment de pedres i força morter. En el tram més al nord-oest, tant la cara externa com interna lluïen un encintat de morter. Pel que fa a la fonamentació, no es va poder observa gran cosa, només en una de les torres, la banqueta de la qual era de blocs de pedra ofegats en morter. Entre els segles XVI – XVII les muralles que envoltaven Barcelona es veuran reforçats per un nou element defensiu: els baluards. El Portal Nou, a mitjans del segle XVII, serà un dels punts escollits per ubicar-ne un d’ells, però serà destruït arran d’un atac bèl•lic a la ciutat el 1697. A la zona del passeig Lluís Companys amb avinguda Vilanova es va documentar dues de les cares i l’angle d’aquest baluard. L’alçada conservada era de 4,75 m. aproximadament. Presentava un parament de doble full de paredat. Al seu interior es va localitzar un mur de pedra, perpendicular a la cara interna del baluard que es perllongava en direcció SE-NO. També es va poder apreciar un paviment de llambordes.

Barri de la Ribera / Monestir de Santa Clara: Cap el segle X al voltant de la Barcelona emmurallada sorgeixen nuclis nous de poblament anomenats burgs o vilanoves. Una d’elles serà la coneguda com Vilanova de Mar que es va anar formar a l’entorn de Santa Maria de les Arenes. A partir del segle XIV tota aquesta àrea configurarà una densa unitat administrativa formant el Quarter del Mar. Aquest estava compost per dues zones diferenciades. En una es localitzaven els palaus i casals dels nobles i mercaders enriquits que es van situar al carrer de Montcada i els seus voltants. La segona zona serà molt més deprimida, tant social com econòmicament, i es va ubicar a l’altre costat del rec Comtal, concretament a l’àrea formada per la zona del Portal Nou fins el monestir de Santa Clara. Serà aquesta zona concreta la que es va evidenciar amb aquesta intervenció. En concret, les restes localitzades es van atribuir a l’illa del monestir de Santa Clara i a l’illa davant del monestir i davant del Portal de Sant Daniel que va fins el Portal Nou. Pel que fa a les restes dels habitatges es tractava de parets de tàpia arrebossades, parets de pedra d’aparells irregulars, cantonades, pilastres, esglaons...La majoria de les dependències trobades formarien part de la zona de cuina o rebost de les cases. Pel que fa a les dimensions d’aquestes es va poder calcular entre els 47,5 i 25 m². Juntament a les illes de cases, en el sector rebaixat a la vora del monestir es va documentar un carrer empedrat amb la xarxa de clavegueram. Aquest tram de carrer es va atribuir al carrer de Santa Clara, documentat des del s. XIV.

Rec Comtal: Pel que fa a l’antic Rec Comtal es va localitzar un tram a la cruïlla de l’avinguda Vilanova amb el Passeig Lluís Companys, en direcció nord-est/sud-est. Amb l’actuació es va poder documentar que el Rec en aquesta zona s’havia convertit en el passadís del metro de la Línia 1. Malgrat la transformació que havia sofert (desaparició del sostre i del seu nivell primitiu de sòl), es va poder deduir que els murs tenien un gruix de 1,5 m., separats per uns 4 m. l’un de l’altre i conservaven una alçada de 2,45 m. A nivell constructiu estava format per pedres de mida mitjana - gran lligades amb morter. La cara interna del mur era llisa amb blocs de pedra ben encaixats, mentre que la cara externa era molt grollera. Aquests aspectes va portar a determinar que possiblement en aquesta zona el rec no fos per sota del nivell del sòl. En un part exterior del Rec es va localitzar una estructura de forma rectangular que es va interpretar com un punt on es prenia aigua. També a la zona del carrer Rec es va localitzar una part de la xarxa de sanejament projectada per l’enginyer Pedro Garcia Faria a finals del segle XIX. Aquest correspondria a un dels tipus descrits per ell com “emisario”, el traçat dels quals coincidia amb el de l’antic Rec Comtal.

Ciutadella: L’actuació arqueològica també va permetre posar al descobert diverses zones de la ciutadella militar del segle XVIII. Un dels aspectes que es va documentar es que per a la seva construcció no es va practicar una demolició total de les restes anteriors, si no al contrari. Així, es va constatar que una part de la muralla del segle XIV estava embogada dins de la contraescarpa o, en una altra zona, es mantenia un fragment de la muralla en connexió amb l’escarpa del baluard. Pel que fa referència a l’enderroc de les cases del barri de Ribera, només fou total quan coincidia amb el traçat del fossat, mentre que en els indrets on es van situar glacis, terres reforçant els contraforts de baluards, revellins, murs – cortina, les runes de les cases quedarien tan sols tapades. L’obertura de la trinxera del col•lector va permetre documentar dos trams de cortina i tres trams del mur del baluard. Un dels trams era el comprès entre el Baluard del Rei i el Baluard de la Reina, on es trobava la porta principal d’accés, element que marcava el punt mig del costat del pentàgon. El segon tram era el situat entre el baluard de la Reina i el del Príncep. Pel que fa a les estructures internes dels baluards, que dibuixaven una estructura en forma de T segons els documents, al del Rei es va poder resseguir la part ample més propera a la punta del baluard; en el cas del de la Reina es van poder documentar els murs en direcció a l’interior de la plaça. Es va localitzar el forat d’escala d’una de les poternes situades en el revers de l’”orillo” del baluard. Les poternes eren com a portes o passos subterranis que comunicaven amb el fossat, i estaven coberts per una volta a prova de bomba. L’accés des de la porta fins el capdamunt del baluard es feia a través d’una escala que hom ha definit de botó rodo o de cargol amb ànima. Dins de les parets de l’escala es van poder recuperar diversos dibuixos fets a llapis en vermell i en negre. La temàtica d’aquests dibuixos era variada (arquitectònics, vegetals, figuratius, cal•ligràfics...), dels quals es van realitzar calcs. La unió d’un baluard amb l’altre es feia mitjançant un mur–cortina o cortina i en aquesta s’obria la porta principal, una porta amb frontó i pilastres, a la qual s’hi accedia a través d’un pont llevadís a l’entrada i un pont fix d’arcades amb pilastres en forma de prisma que comunicaria amb el revellí. Aquest mateix sistema d’arcades amb volta de maons es va documentar en el trajecte d’entrada al recinte des de l’exterior, si be l’amplada era més gran i presentava una superfície de llambordes i la calçada anava flanquejada amb uns pilons. A l’altre costat del pont llevadís es va recuperar part de la planta baixa del cos de guàrdia (vestíbul, cos de guàrdia pels soldats i cos de guàrdia pels oficials i unes escales per pujar als terraplens). També es van localitzar diversos segments de la contraescarpa o talús del vall oposat a l’escarpa; i es van testimoniar dues parts del revellí que es trobava entre el baluard de la Reina i el del Príncep.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Carrer

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Ciutadella

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Baluard

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1989
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Emília Pagès i Buisan; Montserrat Prat i Letosa; Robert Farré i Barrufet; Dolors Serra i Serra
Motivació:
Construcció de nous col·lectors que substitueixen l'antic Bogatell
Promotor/propietari:
VOSA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona