Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Basea

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
3
Codi d'illa:
1518
Adreces:
Carrer Basea
Carrer Manresa
Carrer Argenteria
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431485,00000 | UTM Y: 4581647,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció es va centrar en el solar delimitat pels carrers de Basea, Argenteria i Manresa on s’havia enderrocat els edificis i es preveia una remodelació urbanística. Es va dividir l’extensió del solar en diversos sectors definits per les restes de parcelació encara evidents. Es van determinar 5 zones, de les quals dues (sectors 3 i 4) van ser objecte d’una excavació més intensiva a mida que els primers resultats van ser positius, i la resta dels sectors (1, 2 i 5) van restar un tant marginals donat les poques evidències arqueològiques. Els resultats obtinguts van permetre establir una seqüència cronològica que s’iniciava en època romana per acabar en l’època actual amb l’enderroc dels edificis. La primera fase cronològica estava definida per diversos estrats amb restes materials que apuntaven una datació entre l’època baix imperial i tardorromana (s.V – VIII). A la vegada es va poder documentar les restes d’una estructura de combustió de la mateixa època, així com possibles restes de paviments de calç. La segona fase es va emmarcar dins de l’època alt medieval i es trobava representada per les restes d’una sitja, un pou i un mur al qual se li associava un paviment de morter. Aquestes restes, que presentaven un estat molt precari, es van interpretar com els vestigis d’una primera urbanització de la zona que es situa al voltant dels segles XI –XII, molt relacionat amb el camí que unia el portal de llevant del primer recinte de muralla amb l’església de Santa Maria del Mar, es a dir, el carrer de la Mar, que després seria el carrer de l’Argenteria. La tercera fase, en plena època baix medieval, englobava les restes d’un edifici que per les seves característiques arquitectòniques es va identificar amb el model de casa en pedra barcelonina de la baixa edat mitjana (s. XIII / XIII-XV). D’aquesta construcció es va documentar un mur amb una arcada i dues pilastres adossades i construït sobre el pou de la fase anterior; un altre mur tallat pel soterrani de l’edifici de cronologia posterior. També es va documentar les restes d’un paviment no uniforme de llosses i calç. Totes aquestes restes es van interpretar com a part d’un casal de considerables dimensions de planta baixa amb arcades que sustentarien un embigat. En una quarta fase, entre els segles XVI i XVIII, aquest edifici serà objecte de reformes encaminades a redistribuir i compartimentar l’espai interior. Així, es va documentar el tapiat de les arcades amb murs de carreus, es va alçar el nivell del sòl per mitjà d’abocaments de terres i es va obrir un nou pou de planta circular. La darrera fase es va situar en època contemporània, quan a finals del segle XIX es construeix un edifici de nova planta amb dos soterranis localitzat al sector 4. També es va documentar un pou de secció rectangular fet de pedra i maó. Aquest edifici seria enderrocat a principis del segle XX amb l’obertura de la Via Laietana. En canvi, als sectors 3 i 5 van continuar l’ús de les edificacions anteriors amb reformes i renovacions de paviments fins que l’envelliment dels mateixos va comportar el seu esfondrament i la seva demolició a inicis de 1980.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/05/1927

    Carrer de Manresa

    Nom d'una important família catalana que donà personatges notables i consellers a la ciutat des del segle XIII. El carrer prengué el nom, a la segona meitat del segle XVIII, d'un 'Hostal d'en Manresa' que hi era establert, documentat el 1767 i enderrocat el 1909 amb motiu de 'la reforma', és a dir, l'obertura de la Via Laietana.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1422 (Abans de 1423)

    Carrer de l'Argenteria

    El seu traçat correspon a l'antiga via del mar que sortia del Portal Major i es dirigia directament cap a la platja. L'any 998 ja existien a cada banda del camí edificacions que acabaren per tenir església pròpia: Santa Maria del Mar. En aquesta via s'hi establiren en major nombre els argenters. El nom del carrer ja s'anomenava com avui l'any 1423.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Estructura de combustió

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Febrer - març del 1984
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
GRANADOS, J.O.; RIU, E.; ROVIRA, C.; PAGES, E.
Motivació:
Enderrocament i construcció d'un nou edifici
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GRANADOS GARCÍA, J. O. [et al.]., 1993. "Intervencions a Barcino (1982-1989). Barcelona. Carrer de l'Argenteria", Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana i antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, pp. 106.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona