Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Carrer Sant Pau

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Sant Pau
Carrer Reina Amàlia
Carrer Hort de la Bomba
Carrer Carretes
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430484,00000 | UTM Y: 4580854,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Els treballs arqueològics van consistir en el control i excavació d’una sèrie de rases i sondejos que van arribar a una profunditat màxima de 3,80m des del nivell d’ús actual. En concret es va obrir:
-Una rasa que es perllongava pel carrer Sant Pau, des del carrer Carretes fins a Reina Amàlia (rasa 8) i des d’aquest fins al carrer Hort de la Bomba( rasa 6). Mesurava 110m de longitud i feia 1m d’ample.
-Un pou a la cantonada del carrer Sant Pau amb Reina Amàlia (sondeig 7), que presentava una longitud de 3,50m. x 1,60m. d’amplada.
-Un pou al carrer Carretes amb Sant Pau (sondeig 5). En aquest últim punt ja s’havia intervingut prèviament en el marc de la mateixa obra durant el mes d’ octubre del 2000 sota la direcció de l’arqueòleg Antoni Martin i Oliveras i es van detectar uns estrats fèrtils des del punt de vista arqueològic.
Els resultats d’aquests treballs van resultar positius al sondeig 5 i a la rasa 8. Així, de la fase més antiga es va poder documentar una estructura que podria pertànyer a la part rústica d'una villa, ja documentada durant les excavacions dels anys 1989 – 1990. A aquesta villa correspondria un mur de dos trams disposats en angle recte que delimitarien un espai de planta rectangular. L’estratigrafia documentada al seu interior, amb cendres, restes faunístiques i closques d’ou, va fer pensar que es podia tractar d’una estança on es manipulaven aliments tot i que la cerámica apareguda, (comuna oxidada, àmfora africana, tarraconense...) no permetia establir una cronologia precisa. Aquesta villa va ser amortitzada al segle V i en aquell moment es va datar una fossa reblerta de ceràmica i materials de construcció. Per altra banda, es va localitzar part d’una necrópolis que, atenent als resultats de les intervencions anteriors i els de la present, es creu que s’estendria per una àrea aproximada de 3.8 Km2. La major concentració d’enterraments es situaria cap al centre i est de l’espai total, on actualment es troba la caserna de la Guàrdia Civil (carrer Sant Pau 62) i el Parc de les Hortes, mentre que a l’extrem oest de la necròpolis el número d’inhumacions decreixia. En aquest cas, durant l’excavació, es van localitzar un total de tretze enterraments que corresponien a diferents tipologies: Inhumació en fossa simple; inhumació amb contenidor de tegulae i imbrex; inhumació en fossa simple amb coberta superior d’opus signinum; inhumació amb contenidor de tegulae i imbrex amb coberta superior d’opus signinum; inhumació en àmfora.
Els materials arqueològics vinculats a aquests enterraments es van recollir majoritàriament de les cobertes d’opus signinum que alguns d’ells presentaven, tot i que, també apareixien fragments de ceràmica a l’interior d’alguna de les fosses. Aquests materials es va poder datar des de finals del segle I a.C. (vora de plat tapadora Ostia III) fins el segle V (vora d’una cassola Ostia III). I els materials dels estrats que cobrien aquests enterraments presentaven una cronologia similar. Per últim, es van poder documentar al sondeig 5 i a la rasa 8, dos murs de l’antiga fàbrica de finals s.XIX- inicis del XX, paral•lels al carrer Carretes. I també un estrat associat amb fragments de ceràmica moderna.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de les Carretes

    El carrer és ja citat l'any 1383 en una escriptura, com a camí que va del monestir de Sant Pau al carrer del Pedró. Una ordenació de l'any 1583 estableix els arbitris que devien pagar els carros, carretes i corrues per transitar per la ciutat 'per raó que malmeten els empedrats'. El nom del carrer és, evidentment, d'origen popular, i molt antic.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:

    Carrer de l'Hort de la Bomba

    A començament del segle XIX, la zona on es troba aquest carrer era plena d'horts provinents de la darrera partió de l'horta inferior de Sant Pau del Camp. Els hortolans treien l'aigua dels seus pous a braços. I fou notícia l'establiment en un hort contigu a aquest carrer d'una bomba per elevar l'aigua. El carrer s'obrí l'any 1806.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Fàbrica

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Gener i abril-maig 2001
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Daria Calpena Marcos - Àtics, s.l
Motivació:
Instal•lació d'un sistema de recollida pneumàtica d'escombreries
Promotor/propietari:
COMSA

Documentación

Documentación:

Llicència de Creative CommonsEste obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona