Descripció:

Aquesta intervenció arqueològica es va efectuar a la zona del Passeig del Born i els entorns de l’església de Santa Maria del Mar (Plaça de Montcada, carrer
Sombrerers i Plaça del Fossar de les Moreres). Va consistir en la realització de 8 rases i 12 sondejos per tal de documentar possibles restes arqueològiques, que presentaven diferents orientacions i dimensions.
Així, la rasa 1 tenia 0,80 m. d’amplada i 2,4 m. de fondària. La rasa 2 també presentava 0,80 m. d’ample i una fondària de 1,8 m. La rasa 3 mesurava 0,80 m. d’amplada amb una fondària de 2 m. La rasa 4 tenia 0,80 m. d’amplada i 1,5 m. de fondària. La rasa 5 mesurava 0,60. m per 0,70 m. de profunditat. La rasa 6 es va realitzar al costat de la rasa 4 i va arribar a una fondària de 3,7 m.. La rasa 7 mesurava 0,60 m d’amplada i es va rebaixar uns 0,40 m. Finalment, la rasa 8 consistia en la continuació de la rasa 6 un cop arribada a la cruïlla amb la Placeta de Montcada. En el cas dels sondejos trobem una gran varietat de dimensions, la profunditat dels quals oscil•lava entre l’0,90 m. i els 2 m.
Les rases 4, 5, 6 i 7 i els sondejos 2, 5, 7 i 8 van proporcionar resultats positius. Així doncs, gràcies a l'excavació arqueològica realitzada, es van conèixer noves dades sobre la dinàmica històrica del barri de la Ribera, i més concretament dels entorns de la basílica de Santa Maria del Mar. L’evidència més antiga que es va poder documentar va ser la part de la necròpolis romana de Barcino, que se situa cronològicament entre els segles IV-VI d.C. A la rasa 4, que transcorre paral•lelament al Passeig del Born, es van poder documentar diferents restes arqueològiques. Una inhumació en àmfora, feta amb dos recipients diferents (L.R.A. i Keay LXII) que va donar una cronologia aproximada del s.VI d.C. Els altres dos individus inhumats que es van documentar estaven en fossa simple i no tenien cap material ceràmic associat. Tot i així es creu que formarien part de la mateixa necròpolis d’època tardana. A tocar d’aquesta inhumació, cal esmentar l’existència d’un paviment de terra piconada, que es relacionava amb un possible camí i que pel material que el conformava (àmfora Keay VII) es va poder datar dels segles IV-V d.C. Les petites dimensions de la rasa no van permetre conèixer la orientació d’aquest i per tant no se’l va poder identificar amb seguretat com a tal. Podria tractar-se d'un rudus, o d’un paviment de camí o via del tipus anomenat via terrena.
Cal tenir present que aquests dos elements urbans, camí i necròpolis, en època romana solien, en molts casos, estar intrínsecament relacionats. Així doncs, aquest jaciment es trobaria situat dins la gran zona de necròpolis existent en el nord-est de la ciutat de Barcino, en la seva àrea suburbana. Aquest cementiri estaria situat immediatament després de les muralles, a banda i banda d’un eix viari importantíssim, el ja citat brancal de la Via Augusta, fossilitzat en els actuals carrers de Corders i Carders.
Les diferents troballes realitzades tant al nord com al sud d’aquest eix, s’estenien per l’actual sector de Ribera, però semblen no ocupar-lo totalment.
És probable que la necròpolis estigués organitzada a partir de diversos elements de referència: el precedent de l’existència d’una necròpoli altimperial que devia estructurar-se al voltant de la via principal que es dirigia vers al nord, l’existència d’alguns camins secundaris, la topografia de la zona, possibles llocs de culte més primitius ... Així ens ho evidencien la localització d’enterraments marcant alineacions, concentracions de tombes, diferents estructuracions espacials de la necròpolis...
Els límits d’aquesta extensa àrea cementirial vindrien marcats per les mateixes muralles de la ciutat; per la banda de muntanya, la plaça Antoni Maura (pel costat més proper a l’Avinguda de la Catedral); per la zona de mar s’aproparia pràcticament fins a l’antiga platja; i, en direcció Besós, es prolongaria per diferents sectors isolats com per la zona del Born o l’Avinguda de Francesc Cambó.
La següent època que va quedar reflectida en la intervenció arqueològica és la medieval. Es tractava d’un mur que es va trobar a la rasa 5 i que formava part de la basílica de Santa Maria del Mar, a tocar de les escales de la porta del C/ dels Sombrerers. Altra vegada, tant les escasses mesures de la rasa, com la manca de relacions estratigràfiques respecte la façana de l’església, van fer molt difícil la interpretació d’aquesta estructura. Per una banda, la del carrer Montcada, el mur quedava totalment tallat i per l’altra s’hi adossava un dipòsit de factura moderna. A més, estava cobert per les escales actuals d’accés a la basílica, també de factura moderna. Així doncs, només es pot esmentar que per la seva factura, de petits carreus lligats amb morter de calç, es podria relacionar amb el mateix moment de construcció de l’església, la qual es situa entre els anys 1329 i 1350.
I ja per acabar, es van documentar restes d’època moderna, i més concretament del setge que va patir la ciutat de Barcelona, per les tropes de Felip V, l’any 1714. El sondeig que es va realitzar en una de les cantonades del Fossar de les Moreres va permetre localitzar una part de la fossa on van ser inhumades les víctimes del setge. La disposició, en total desconnexió, en què van ser detectades les restes antropològiques van confirmar el fet que els cadàvers van ser abocats i que en molts casos el seu estat de descomposició ja devia ésser molt avançat.
També cal fer esment d’una altra zona on va aparèixer el mateix tipus de restes. Es tractava d’una petita part d’una fossa, documentada a la Rasa 4 i molt propera a l’entrada de llevant de Santa Maria del Mar. Tot i que la fossa més important es trobaria al Fossar de les Moreres, se’n deurien realitzar d’altres de similars i properes al fossar.