Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica a la Plaça de Sant Cugat del Rec amb el carrer Fonollar, es va centrar en dues zones.
En la primera (zona 1), no es va practicar cap tipus d’excavació ja que els rebaixos ja estaven realitzats. Es van documentar els talls de la fonamentació de l’edifici, i es va poder observar tota una sèrie d’estructures corresponents a diverses fases d’ocupació. Unes s’ubicaven dins de l’època contemporània: estrats, murs i dipòsits de les cases enderrocades del solar. La datació d’aquest nivell és molt amplia i abarca el final del segle passat fins al segle XX. Per sota van aparèixer diverses estructures de difícil atribució cronològica. Per últim en aquesta zona es van documentar també nivells romans, concretament un enterrament de tegulae en doble vessant i les restes d’un possible forn.
A la zona 2, que es tractava d’un sondeig per a determinar la funció i l’orígen d’un mur amb una arcada tapiada, va permetre establir tot un seguit d'ocupacions. Un primer moment definit per les estructures d’hàbitat i que es trobava caracteritzat pels nombrosos paviments i clavegueres localitzades: un total de quatre paviments moderns i tres clavegueres. Aquests es van localitzar tan dins d’àmbits domèstics com en zones de pràctiques econòmiques i la cronologia que se li atribueix aniria del segle XVIII al XIX. Per sota d’aquest nivells, es va ubicar el mur de l’arcada. Tenint en compte el tipus de parament, les mencions documentals de reformes a l’església de Sant Cugat del Rec i un nivell associat, es va datar del segle XVII. En una tercer moment, es van documentar un conjunt de nivells d’ús i una mena de fonamentació de mur, de la qual només restava la primera filada. Aquest conjunt es va datar al segle XVI i amortitzava un nivell, també d’aquesta època, que era retallat per extreure’n terres. Dins de l’època medieval es van localitzar un mur i uns nivells que preparaven el terreny i que amortitzaven un retall. La ceràmica va permetre la datació dels estrats en el segle XIV i extrapolar la construcció del mur a unes dates anterios al segle XV. Finalment es va documentar un moment romà que comprenia dos elements. Un retall, possiblement una sitja, que donava una datació tardoantiga. La seva situació dins la secció sud va impossibilitar la seva excavació i definir la seva cronologia. L’altre element romà era un nivell d’argiles que es va identificar amb el que cobreix la necròpolis de l’altre zona, amb una datació del segle II.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1023
Consagració de l'esglèsia de Sant Cugat del Rec
Tipus: Actuacions d'investigadors i estudiosos | Data: 1962
Antoni Arribas / Ana Maria Adroer
Va consistir en fer una sèrie de cales a la plaça i al possible lloc de la sagristia de l'església de Sant Cugat del Rec.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1627
Es refé de nou l'església de Sant Cugat del Rec.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/68
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona