Pend: prop_34:

Fruit dels treballs d’excavació en la intervenció a la Illa Robador es documentaren diferents fases d’ocupació a la zona, les quals es van englobar dins de quatre etapes cronològiques.
La primera fase cronològica es va situar a l’època prehistòrica. Es trobava representada, bàsicament, per estructures relatives al foc però la seva ubicació, en punts aïllats, no permetrien assegurar l’existència d’un assentament permanent a la zona. En total es van documentar quatre elements prehistòrics: dues estructures de combustió i dos retalls irregulars, als quals no s’ha pogut atorgar cap mena de funcionalitat ja que només es va trobar una peça ceràmica molt fragmentada. Les dues llars trobades no van poder associar-se a cap estructura més gran, ja que les altres estructures prehistòriques registrades en la campanya 125/04 es trobaven a una relativa distància. No obstant, no es va descartar que estiguessin relacionades, ja que el període era el mateix i la disposició espacial de les restes venia donat per la geomorfologia en època prehistòrica, que s’emmarcaria dins una zona dominada per rieres. La ceràmica relacionada amb les estructures de combustió va ser, més aviat escassa, es van recollir uns catorze fragments, dels quals només dos eren vores identificables (una d’olla i l’altra com un bol globular). Cal destacar la total absència de mitjans de producció finals, és a dir, eines lítiques o metàl•liques acabades que permetessin determinar la pràctica d’algun tipus d’activitat econòmica, així com l’absència d’estructures de sosteniment que demostressin la presència d’algun tipus de cobertura aèria. L’existència de llars indicaria una activitat productiva, com pot ser la manufactura de matèries primeres. Estratigràficament es va veure com els nivells responien a l’acció de riuades i acumulació de sediments per l’acció de l’aigua, aspecte que dificultaria l’assentament d’un habitat estacional com seria el cas d’una estructura semisoterrada, en canvi seria adient per les activitats productives que necessitin un ús abundant d’aigua. El tipus d’activitat desenvolupada es va relacionar amb la fabricació d’algun tipus d’objectes (ceràmica, tovots, etc...) pels quals seria necessària la presència d’argiles, aigua i matèria orgànica (fusta, canyes, etc...).
Les estructures de l’època medieval, concretament del període baix medieval, eren elements relacionats amb l’ús del sòl a la zona, amb el conreu en extensió. Es va refermar la teoria elaborada arran de la intervenció 125/04: la urbanització de la zona, en època medieval, només estava associada al llarg del carrer d’en Robador. Així doncs la major part d’estructures localitzades i datades d’aquest període corresponien a parts del sistema agrari que hi estava establert. Es van documentar tres retalls que podien tenir una primera funció de sitja per emmagatzemar gra i set pous per abastir d’aigua els camps de conreu que estarien situats a la zona. Pel que respecta a les fosses, algunes d’elles es van considerar, per la seva morfologia o bé pel material recollit, com estructures negatives que haurien tingut una funció de sitja. Aquests retalls estaven amortitzats en diferents moments entre els segles XIV I XVI.
Pel que fa a l’època moderna només es va registrar una estructura d’hàbitat que, segons la documentació escrita, podria tractar-se de la casa dels Sadurní, família propietària, des de 1674, dels terrenys que actualment és l’anomenada Illa Robador. Es desconeix la planta exacta d’aquesta edificació, i si els murs documentats pertanyerien a la casa principal o bé a alguna dependència annexa. Arqueològicament es van diferenciar tres fases constructives que podrien indicar la remodelació d’aquest espai, però no es va poder determinar la disposició de la construcció, ja que el nivell de destrucció de les estructures era molt elevat donada la urbanització continuada que ha patit aquest sector de la ciutat en època contemporània. Concretament, es va veure afectada per les edificacions que es van realitzar a llarg del carrer Sant Rafael números 15 i 17 i la cases del carrer de la Cadena números 17 i 19. A part de les estructures identificades com a hàbitat es va localitzar una sèrie de punts de captació d’aigua freàtica. Aquests pous estarien situats a la zona de conreu i horta que hi havia al voltant de la masia i alineats al llarg del que seria l’aqüífer. D’aquests elements hidràulics destacava una sínia de grans dimensions, que articularia, juntament amb els pous, l’àrea de conreu i que podria tenir relació amb una de similar que es va localitzar en els sondejos de la Filmoteca de Catalunya, a l’actual plaça Salvador Seguí 42.
D’època contemporània s’exhumaren els murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes corresponents a l’antic parcel•lari de la illa de cases formada pels carrers de Sant Rafael, Sant Josep Oriol, Sadurní i Cadena (actualment la Rambla del Raval). Els edificis documentats eren els que ocupaven antigament el solar, els quals varen ser enderrocats quan s’inicià el pla de reurbanització del barri. Tots aquests habitatges van ser planificats al 1797 però la urbanització d’aquesta zona del Raval no es va finalitzar fins al 1836, ja que la guerra del francès va endarrerir les obres. La segmentació de l’espai es va articular en parcel•les rectangulars i uniformes. A més la burgesia va poder instal•lar-hi les seves fàbriques i tallers sense cap mena d’impediment ja que no existia una ocupació prèvia. Les construccions que hi havia eren edificacions de varies plantes, amb habitatges als pisos superiors i comerços o tallers a les plantes baixes. Normalment eren de planta regular, tot i que algunes com les de la cantonada o els grans casals, que tenen sortida per dos carrers (com el número 6 de Sadurní que dóna al 21 de l’antic carrer de la Cadena) trencaven aquesta regularitat.