Descripció:

Els treballs arqueològics consistiren en el control de l’obertura d’onze cales destinades a encepats, riostres, fossars d’ascensor, bases d’escala i canalitzacions per a serveis, per tal de localitzar i documentar les possibles estructures arqueològiques afectades. L’excavació arqueològica va permetre documentar diferents fases d’ocupació d’aquest espai al llarg de la història.

Fase romana.
Quedà datada entre els segles II-V dC. segons es desprèn de l’estudi del material documentat. Es localitzaren diferents estrats on aparegué material d’aquest període. A més es documentà un rudus format per pedres petites, còdols, restes de ceràmica, malacofauna, ossos, dents, morter i argila que seguia una orientació sud-oest/nord-est, localitzant-se únicament a la zona nord de l’espai d’intervenció arqueològica.
Podria tractar-se d’una preparació utilitzada com la base d’algun tipus de pavimentació, però en aquest cas no s’hauria trobat cap tram que presentés totes les capes. Tot feu pensar que es tractés d’una via de poca entitat que podria enllaçar amb la via sepulcral de la plaça Vila de Madrid.
Paral•lelament s’exhumaren estructures d’aquesta cronologia que sembla que tindrien alguna mena de vinculació amb la via i d’altres de la mateixa cronologia que es trobaren molt arrasades en el moment de la seva localització, el que dificulta la seva interpretació.
Cronològicament, serien contemporànies al rudus, entre els segles II i V dC. Per últim s’observà que totes elles es trobaven al nord de la zona d’intervenció seguint una línia paral•lela a la via.

La documentació d’un estrat de llims en gairebé totes les cales, on no apareixia cap mena de material antròpic permeté afirmar que durant un llarg període de temps, entre el IV-V i el XIV-XV, aquest espai va ser cobert per una riera que hi va anar dipositant sediments.

Fase medieval.
Aparegueren una sèrie d’estructures que semblaven anteriors a la construcció de la finca, com seria el cas d’un conjunt d’estructures de pedra lligada amb morter de calç i argila, que es datà dels segles XIV-XV, força arrasades, que apareixen a la cala 1, un pilar de característiques similars localitzat a la cala 4 i murs que es presentaven força arrasats en direcció nord-oest/sud-est i sud-oest/nord-est.

Fase moderna.
A aquesta fase correspondria el moment de construcció del palau Solterra- Barberà al segle XVII. A aquest període s’associaren fonamentacions de diferents parets que es mantenien dempeus, riostes, un dipòsit i nombrosos pous d’aigua.

Fase contemporània.
Finalment es localitzaren una sèrie d’estructures (paviments, clavegueres, cisternes, etc estructures i estratigrafia d’època contemporània) vinculades al darrer ús de la finca.