Descripció:

Una vegada enderrocat l'edifici existent es va portar a terme l'excavació en extensió i, de forma coetania, l’obertura de 14 cales de mides regulars que serien obertes alternativament per tal de realitzar el recalçaments dels murs de façana. En aquest cas, l’excavació va consistir en l’extracció de la major part dels fonaments dels murs de l’edifici enderrocat i el buidatge de les nombroses sitges i pous existents. Aquestes estructures negatives, un cop buidades i documentades gràficament van ser reomplertes amb sorres fines o restes de tegulae i d’imbrex (ja recomptats) fins els nivells on apareixien els paviments romans, per tal de garantir la seva protecció en les parts més febles. Durant l’excavació es van anar realitzant actuacions de restauració a totes les restes que es conservaven “in situ”. L’àrea a excavar es va dividir en 7 sectors, dels quals el 4, 5 i 6 es van deixar per una fase posterior. Pel que fa a les restes exhumades es va poder definir una seqüència cronològica que anava des de l’època romana, concretament des del baix imperi fins l’època contemporània.
Pel que fa a les restes d’època romana es va poder establir que formaven part d’una domus baix imperial dels segles IV -V dC. i del traçat d’un cardo minor de la ciutat de la mateixa època. En primer lloc, de la domus es va poder documentar un mínim de 14 àmbits, els quals es van dividir en tres grups diferencials. En el primer es situaven les habitacions de diversa funcionalitat, en total 5 àmbits, dels quals quatre estaven alineats d'est a oest amb el carrer romà situat més al nord i tenien l’accés pel costat sud a través d’un corredor. L’altre àmbit tenia el seu accés pel costat oest mitjançant el passadís est del peristil. Aquestes habitacions presentaven paviments diferents fets amb diverses tècniques (opus signinum, opus sectile), però entre tots ells destacava el cas de l’àmbit 3 ja que es va considerar com una de les habitacions més luxoses. Presentava un paviment d’opus sectile de tipus geomètrics alternant plaques quadrangulars de pissarra negra amb altres de marbre blanc, totes emmarcades amb tires d’esquistos i marbres de diferents colors i procedències. Les parets d’aquesta habitació estaven decorades amb pintures murals representant marmolats. Per les característiques de l’habitació es va considerar que es tractava d’un oecus. El segon grup d’àmbits estava definit per les zones de circulació, compost per diversos corredors. Així, l’àmbit 1 es tractava d’un corredor de 2,80 m. d’ample i 11 m. de llarg en direcció sud-oest/nord-est. Aquest corresponia al tram superior del peristil que articulava la distribució de la domus i donava accés als àmbits 2, 3, 4 i 5. Presentava un paviment d’opus tessellatum polícrom i es van documentar restes de pintures murals in situ que representaven un cavaller dalt d'un cavall. Un altre corredor estava definit per l’àmbit 7, el qual presentava una amplada de 2,80 m. i es van poder documentar uns 10 m. de longitud. Per a la seva construcció s’havia utilitzat també un opus tessellatum polícrom. Al costat d’aquest passadís, a l’interior del peristil, es va poder observar una estructura que es va interpretar com una possible font. El darrer espai de circulació es va formar a partir d’un espai guanyat al cardo minor. Aquest, en un primer moment, tenia una amplada aproximada de 9 m. i al bell mig, es va localitzar una claveguera que desguassava a l’exterior de la muralla. Posteriorment, en un moment indeterminat del segle VI en endavant, la meitat sud de carrer queda ocupada per la propietat de la domus per a la construcció dels banys, passant a ser un espai de serveis o petit jardí (àmbit 18). El tercer grup diferencial estava compost pels 5 àmbits que definien la zona d’ús termal de caire privat de la domus. Així, es va identificar l’Apodyterium (àmbit 8); el Frigidarium (àmbits 9 – 10); el Tepidarium (àmbit 11); el Caldarium (àmbit 12). Pel que fa als àmbits 14 -15, no es va poder definir la seva funcionalitat però estarien també relacionats amb les termes. Per últim, l’àmbit 16 es va interpretar com una latrina. Aquestes termes es van situar cronològicament dins del marc temporal de la domus, entre els segles IV –VI. Tot el conjunt indicava el poder econòmic i l’important estatus social que hauria tingut el propietari de la casa, segurament lligat a l’oligarquia local de la ciutat.
El segon moment cronològic documentat es va emmarcar dins de l’època tardoromana i alt medieval. Durant aquest moment es va detectar a diversos sectors de la domus un recreixement dels murs, que en alguns casos seguien les antigues alineacions i en altres es desviaven. La tècnica constructiva d’aquests paraments era molt diferent a l’emprada en els diversos murs de la domus. Un dels murs funcionaria com a línia de façana però desplaçat un 1 m. cap al sud, la qual cosa indicava que l’estructura i la funcionalitat dels espais de la domus romana havien deixat d’existir. Aquest fet, es va produir més enllà del segle VII d.C. Molts d’aquests murs i restes es van veure afectats posteriorment per la construcció de diverses sitges i fosses sèptiques que pel material que contenien (ceràmica andalusí, concretament d’època califal) es va situar el seu moment d'amortització entre els segles X i XI. Les sitges es distribuïen per tota l’extensió de la zona excavada i era molt habitual que es tallessin entre elles, aspecte que es va associar amb la importància de l’aprofitament de l’espai. No es van detectar estructures positives d’aquest període, per la qual cosa no es va poder establir la relació amb algun tipus de vivenda.
El tercer moment cronològic estava definit per diverses estructures d’època baix medieval i moderna. Aquestes presentaven una millor conservació a l’extrem sud – occidental, donat que aquí en èpoques posteriors no s’havia construït cap soterrani. Amb una cronologia al voltant dels segles XVI – XVII, es van localitzar diversos paviments de maons i de lloses irregulars de pedra sorrenca; les restes d’un pou i murs. A la zona nord – est es va documentar les restes d’un trull, segurament per obtenir oli i dues sitges obrades amb carreus que tindrien una cronologia anterior al segle XVI. A la zona sud, es va localitzar uns potents murs de carreus en els quals se’ls hi associava un paviment de lloses de pedra i una claveguera. A la zona est, es va localitzar fonaments de murs que pel seu gruix es van relacionar amb algun notable edifici. Posteriorment, en un moment indeterminat, aquest murs van ser enderrocats per tal de construir-hi uns altres murs i un pilar estructural de grans dimensions. Tots ells es situarien cronològicament entre els segles XVI i XVII.
El darrer moment cronològic estava representat per les restes muràries, canalitzacions, clavegueram i pavimentacions de l’antic edifici de l’Arxiu Administratiu del segle XIX-XX.