Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Arxiu Administratiu

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
1418
Adreces:
Baixada Caçador 3-3 bis
Carrer Bisbe Caçador 4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431349,00000 | UTM Y: 4581608,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Arxiu Administratiu

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Una vegada enderrocat l'edifici existent es va portar a terme l'excavació en extensió i, de forma coetania, l’obertura de 14 cales de mides regulars que serien obertes alternativament per tal de realitzar el recalçaments dels murs de façana. En aquest cas, l’excavació va consistir en l’extracció de la major part dels fonaments dels murs de l’edifici enderrocat i el buidatge de les nombroses sitges i pous existents. Aquestes estructures negatives, un cop buidades i documentades gràficament van ser reomplertes amb sorres fines o restes de tegulae i d’imbrex (ja recomptats) fins els nivells on apareixien els paviments romans, per tal de garantir la seva protecció en les parts més febles. Durant l’excavació es van anar realitzant actuacions de restauració a totes les restes que es conservaven “in situ”. L’àrea a excavar es va dividir en 7 sectors, dels quals el 4, 5 i 6 es van deixar per una fase posterior. Pel que fa a les restes exhumades es va poder definir una seqüència cronològica que anava des de l’època romana, concretament des del baix imperi fins l’època contemporània.
Pel que fa a les restes d’època romana es va poder establir que formaven part d’una domus baix imperial dels segles IV -V dC. i del traçat d’un cardo minor de la ciutat de la mateixa època. En primer lloc, de la domus es va poder documentar un mínim de 14 àmbits, els quals es van dividir en tres grups diferencials. En el primer es situaven les habitacions de diversa funcionalitat, en total 5 àmbits, dels quals quatre estaven alineats d'est a oest amb el carrer romà situat més al nord i tenien l’accés pel costat sud a través d’un corredor. L’altre àmbit tenia el seu accés pel costat oest mitjançant el passadís est del peristil. Aquestes habitacions presentaven paviments diferents fets amb diverses tècniques (opus signinum, opus sectile), però entre tots ells destacava el cas de l’àmbit 3 ja que es va considerar com una de les habitacions més luxoses. Presentava un paviment d’opus sectile de tipus geomètrics alternant plaques quadrangulars de pissarra negra amb altres de marbre blanc, totes emmarcades amb tires d’esquistos i marbres de diferents colors i procedències. Les parets d’aquesta habitació estaven decorades amb pintures murals representant marmolats. Per les característiques de l’habitació es va considerar que es tractava d’un oecus. El segon grup d’àmbits estava definit per les zones de circulació, compost per diversos corredors. Així, l’àmbit 1 es tractava d’un corredor de 2,80 m. d’ample i 11 m. de llarg en direcció sud-oest/nord-est. Aquest corresponia al tram superior del peristil que articulava la distribució de la domus i donava accés als àmbits 2, 3, 4 i 5. Presentava un paviment d’opus tessellatum polícrom i es van documentar restes de pintures murals in situ que representaven un cavaller dalt d'un cavall. Un altre corredor estava definit per l’àmbit 7, el qual presentava una amplada de 2,80 m. i es van poder documentar uns 10 m. de longitud. Per a la seva construcció s’havia utilitzat també un opus tessellatum polícrom. Al costat d’aquest passadís, a l’interior del peristil, es va poder observar una estructura que es va interpretar com una possible font. El darrer espai de circulació es va formar a partir d’un espai guanyat al cardo minor. Aquest, en un primer moment, tenia una amplada aproximada de 9 m. i al bell mig, es va localitzar una claveguera que desguassava a l’exterior de la muralla. Posteriorment, en un moment indeterminat del segle VI en endavant, la meitat sud de carrer queda ocupada per la propietat de la domus per a la construcció dels banys, passant a ser un espai de serveis o petit jardí (àmbit 18). El tercer grup diferencial estava compost pels 5 àmbits que definien la zona d’ús termal de caire privat de la domus. Així, es va identificar l’Apodyterium (àmbit 8); el Frigidarium (àmbits 9 – 10); el Tepidarium (àmbit 11); el Caldarium (àmbit 12). Pel que fa als àmbits 14 -15, no es va poder definir la seva funcionalitat però estarien també relacionats amb les termes. Per últim, l’àmbit 16 es va interpretar com una latrina. Aquestes termes es van situar cronològicament dins del marc temporal de la domus, entre els segles IV –VI. Tot el conjunt indicava el poder econòmic i l’important estatus social que hauria tingut el propietari de la casa, segurament lligat a l’oligarquia local de la ciutat.
El segon moment cronològic documentat es va emmarcar dins de l’època tardoromana i alt medieval. Durant aquest moment es va detectar a diversos sectors de la domus un recreixement dels murs, que en alguns casos seguien les antigues alineacions i en altres es desviaven. La tècnica constructiva d’aquests paraments era molt diferent a l’emprada en els diversos murs de la domus. Un dels murs funcionaria com a línia de façana però desplaçat un 1 m. cap al sud, la qual cosa indicava que l’estructura i la funcionalitat dels espais de la domus romana havien deixat d’existir. Aquest fet, es va produir més enllà del segle VII d.C. Molts d’aquests murs i restes es van veure afectats posteriorment per la construcció de diverses sitges i fosses sèptiques que pel material que contenien (ceràmica andalusí, concretament d’època califal) es va situar el seu moment d'amortització entre els segles X i XI. Les sitges es distribuïen per tota l’extensió de la zona excavada i era molt habitual que es tallessin entre elles, aspecte que es va associar amb la importància de l’aprofitament de l’espai. No es van detectar estructures positives d’aquest període, per la qual cosa no es va poder establir la relació amb algun tipus de vivenda.
El tercer moment cronològic estava definit per diverses estructures d’època baix medieval i moderna. Aquestes presentaven una millor conservació a l’extrem sud – occidental, donat que aquí en èpoques posteriors no s’havia construït cap soterrani. Amb una cronologia al voltant dels segles XVI – XVII, es van localitzar diversos paviments de maons i de lloses irregulars de pedra sorrenca; les restes d’un pou i murs. A la zona nord – est es va documentar les restes d’un trull, segurament per obtenir oli i dues sitges obrades amb carreus que tindrien una cronologia anterior al segle XVI. A la zona sud, es va localitzar uns potents murs de carreus en els quals se’ls hi associava un paviment de lloses de pedra i una claveguera. A la zona est, es va localitzar fonaments de murs que pel seu gruix es van relacionar amb algun notable edifici. Posteriorment, en un moment indeterminat, aquest murs van ser enderrocats per tal de construir-hi uns altres murs i un pilar estructural de grans dimensions. Tots ells es situarien cronològicament entre els segles XVI i XVII.
El darrer moment cronològic estava representat per les restes muràries, canalitzacions, clavegueram i pavimentacions de l’antic edifici de l’Arxiu Administratiu del segle XIX-XX.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Cardo

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Fossa sèptica

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Trull

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Domus

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Retolat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Febrer - novembre de 1994
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Luís Gonzálvez / Albert Martín i Menéndez / Emili Revilla i Cubero / Julia Beltran de Heredia
Motivació:
Construcció de les dependències administratives i de consulta de l'Arxiu Administratiu
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GARCÍA - ENTERO, V, 2005 - 2006. "Las transformaciones de los balnea rurales domésticos durante la antigüedad tardía en Hispania (ss. IV – VI)". Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid. Núm 31 – 32, pp 61 - 82
  • GARCÍA - ENTERO, V, 2006. Los "Balnea" privado domésticos: ámbito rural y urbano en la Hispania Romana. CSIC.
  • MARTÍN, A.; MIRÓ, N.; REVILLA, E., 2000. "El complejo termal privado de la domus de la calle Bisbe Caçador de Barcelona", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 283-287.
  • MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona