Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Palau Finestres / Casa Mauri / Museu Picasso

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
8
Codi d'illa:
1620
Adreces:
Carrer Montcada 21-23
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431545,00000 | UTM Y: 4581831,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Palau Finestres / Casa Mauri / Museu Picasso

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica vingué motivada pels treballs de rehabilitació dels edificis que ocupaven els núms. 21 i 23 del carrer Montcada per tal d’acondicionar-los com a dependències del Museu Picasso de Barcelona.
Es realitzaren 9 sondeigs arqueològics en punts d’especial interès i es va dur a terme un seguiment general de les obres de rehabilitació dels edificis.
Malgrat les circumstàncies en les que es dugué a terme la intervenció i el caràcter no sistemàtic de la mateixa, l’excavació arqueològica realitzada al Palau Finestres i la Casa Mauri va permetre obtenir informacions sobre l’evolució de l'ocupació humana d’aquesta zona, des d’època romana i fins l’actualitat.
Fase romana.
La intervenció arqueològica realitzada a la cala 4 és l'única que va permetre localitzar restes d’estructures relacionables amb aquesta primera fase. En concret es van poder determinar dos moments en la utilització d’aquell espai. En primer lloc una ocupació, potser més de tipus artesanal, caracteritzada per la presència abundant d’àmfora, especialment dels tipus Pascual-1 i Dressel 2-4. Entre el material recuperat es van localitzar diversos fragments recremats, alguns rebuigs de forn i fins i tot un nivell amb cendres i escòries. Aquests elements fan pensar en la possible existència, en una zona propera, d’un forn d’àmfores que potser estava en relació amb alguna vila o centre d’explotació agrícola situat a la zona. Pel que fa a la cronologia, les formes esmentades es produeixen entre mitjan segle I aC i mitjan segle I dC, és a dir, a l'entorn del moment de fundació de la colònia.
Un segon moment d’ocupació de la zona també es va poder detectar en el transcurs de l’excavació de la cala 4. Es tracta de la localització de dos murs que conformarien una petita estructura d'1,5 m. d’amplada i com a mínim 4 de llargada, pavimentada amb opus signinum. En tot cas podem emmarcar el seu ús entre els segles I i V dC a grans trets. Un aspecte que cal destacar és que els murs segueixen la mateixa orientació que la trama urbana baix medieval, fins al punt que una d’aquestes parets va servir de base per a la construcció del mur de tancament de l’edifici corresponent al núm. 19 del carrer Montcada. En el cas de les cales 7 i 9 es van delimitar uns nivells situats just per sobre del substrat natural en el que es documentaven materials diversos amb una cronologia entre els segles I aC i III dC en tots els casos.
Fase Tardoromana.
Es van detectar enterraments en els sondeigs 1, 3, 4, 7 i 8, així com en el pati del palau Finestres. En les cales 2 i 6 no es va arribar a exhaurir el sediment arqueològic, per la qual cosa no es pot assegurar que en cotes inferiors hi hagués inhumacions. En el transcurs de la intervenció arqueològica es van documentar un total de 8 tombes en les que es va detectar la presència de 12 individus. Tipològicament, les tombes documentades es poden dividir en quatre grups: fosses simples, fosses simples amb protecció de blocs de pedra, amb una alineació de blocs mitjans de pedra en alguns casos acompanyats de material constructiu d’època romana (teula plana i dolia especialment), enterrament en caixa de tegula i enterrament en àmfora.
Totes les tombes documentades apareixen a una cota similar (entre 1,9 m. i 2,2 m.s.n.m.) amb una orientació nord-est/sud-oest, amb el cap a la banda nord-est. En realitat totes presentaven una alineació força paral•lela als murs associats a l’ocupació romana.
Almenys en dos casos es documentà una reutilització de les tombes, fet que permet suposar que aquestes es trobaven perfectament delimitades i identificades amb algun tipus d’indicador.
Fase de l’Alta Edat Mitjana.
De manera general es van documentar alguns materials d’època islàmica en els nivells de rebliment previs a la construcció del Palau Finestres, amb cronologies que van del segle XI al XIII i que són els que permeten parlar d’una ocupació d’aquesta zona en aquestes dates. D’altra banda, potser també es podria atribuir a aquesta fase algun dels paviments i nivells d’ús apareguts en la part baixa de la cala 3 i la cronologia dels quals no es pogué establir de forma clara.
De tota manera, traces evidents d’ocupació de l’espai en aquesta època només se’n van poder identificar en el transcurs de l’excavació de la cala 8, on es van detectar dos murs successius, el primer dels quals mantenia la mateixa orientació que les inhumacions d’època tardorromana i dels edificis baix medievals, mentre que el segon seguia una direcció diferent.
Uns altres elements que semblen estar relacionats amb aquest moment cronològic o com a mínim amb les seves darreres fases, són els grans retalls oberts a les argiles i posteriorment amortitzats amb sorres que es van documentar en el transcurs de l’excavació de la cala 1 i de la cala 5. Pel que fa a la funcionalitat d’aquests retalls, sembla difícil de determinar de manera clara, donat que en cap cas s’han pogut excavar en tota la seva superfície. En tot cas sembla lògic pensar que es tractaria de punts d’extracció d’argiles ja sigui per a la producció de ceràmica o, més probablement, per a la construcció.
Fase dels Segles XIII-XIV.
En aquest període cronològic s’inicia una de les transformacions més grans que va patir el carrer Montcada i que ve motivada per la successiva construcció de grans casals gòtics, un dels més representatius i antics dels quals és el palau Finestres. El procés de construcció d’aquests grans edificis es va iniciar amb un terraplenament generalitzat de la parcel•la, que degué provocar l’enderroc de les estructures preexistents, com ara les que es van documentar en el transcurs de l’excavació de la cala-8 a la zona ocupada actualment per la casa Mauri.
El primer edifici construït a la zona afectada per la nostra intervenció va ser el casal que ocupa el núm. 25 del carrer Montcada. Pel que fa a la cronologia de la seva construcció les cales 1 i 3 i la rasa 5 van permetre documentar l’estratigrafia associada a aquest mur. En tots els casos els materials relacionats amb els nivells de construcció del mur se situaven en un horitzó cronològic de segle XIII amb ceràmica islàmica vidriada i de reflex metàl•lic, que permeten donar un terminus post quem de mitjan segle XIII per a la construcció de l’edifici. En realitat s’entengué que la forquilla cronològica se situaria entre aquesta data i principis del segle XIV.
Fase del segle XIV.
Tot sembla indicar que durant la primera meitat del segle XIV es va dur a terme la construcció del palau Finestres. Sembla que els treballs es van iniciar amb un anivellament de la zona i la conseqüent destrucció de les estructures corresponents a la fase anterior. Nivells amb aquesta funcionalitat es van identificar en les cales 2, 3 i 7 i els materials que s’hi associaven corresponien a una cronologia entorn als segles XIII-XIV. L’excavació de les cales 2 i 3 van permetre estudiar la fonamentació dels murs de façana i lateral de l’edifici, mentre que a la cala 7 es va documentar la paret de tancament del pati del casal. En tots els casos, els materials que s’hi associaven, sense ser gaire definitoris, sí que permeteren perfilar aquesta cronologia.
El que quedà força clar des del punt de vista arqueològic és que durant el segle XIV la superfície edificada del palau Finestres, almenys a nivell de planta baixa, era la mateixa que en el moment d’iniciar-se la nostra intervenció. Pel que fa als nivells de circulació en l’interior del palau durant aquest període se'n conservaren molt pocs; alguns paviments de morter de calç a les cales 3, 6 i 9 fonamentalment, que es troben a una cota bastant més baixa que els nivells actuals (entre 60 i 80 cm).
En la banda posterior de l’edifici devia existir una zona de pati o d’horts, fet que justificaria la presència dels pous documentats a la rasa 2. En relació també amb aquest espai es trobarien alguns dels murs identificats en el transcurs de l’obertura de les rases 2 i 3. Aquestes estructures estarien segurament relacionades amb petits coberts i altres construccions secundàries que estarien vinculades amb aquests patis o horts.
Fase dels segles XV-XVII.
El període que aniria des de la construcció del palau Finestres fins a l’edificació de la casa Mauri apareix molt poc documentat en la nostra intervenció arqueològica. En l’interior del palau Finestres pràcticament no s’han detectat nivells o estructures associables a aquest període a causa de les transformacions que van patir els nivells de circulació a la planta baixa de l’edifici durant el segle XVII i que van suposar la destrucció de bona part dels nivells associats als primers temps de funcionament del palau.
Pel que fa al solar en el que posteriorment es va construir la casa Mauri només s’ha pogut detectar estructures en la cala 8, on es van documentar dos murs que per la seva posició estratigràfica devien correspondre a una edificació situable entre el moment de construcció del palau Finestres i la de la casa Mauri. També a la rasa 19 es va documentar un mur de 110 cm d’amplada i del qual no es va poder determinar la cronologia tot i que per la seva posició estratigràfica havia de correspondre a un moment anterior a la construcció de la casa Mauri. Un darrer element també associat a aquesta fase és un petit mur paral•lel a la paret mitgera amb el museu Picasso i del que se’n va descobrir un tram molt petit.
Fase dels segles XVII i XVIII.
Palau Finestres: d’aquest període es detectaren algunes de les transformacions més importants, a nivell de planta baixa, de les documentades al llarg de la intervenció. Aquestes modificacions semblaven estar clarament associades a la utilització de les estances posteriors de la planta baixa de l’edifici (més enllà del pati) per a activitats de tipus industrial o artesanal. Així doncs és d'aquesta època que es documenta l’obertura d’un gran rebaix quadrangular, per a la col•locació d’un element que no es va poder estudiar però que podria correspondre a un molí mogut per tracció animal o a algun altre element similar. De tota manera, el fet que la part central de l’estructura quedés fora de la zona d’excavació ens impedí donar una interpretació definitiva d’aquesta. També es va realitzar, durant aquest període cronològic, la col•locació de la gran gerra documentada a la cala 6 que també sembla definir un ús de tipus artesanal o de magatzem a aquesta zona de l’edifici.
A banda de les transformacions en el subsòl també corresponen a aquest període una sèrie de modificacions de caràcter arquitectònic, obertura de portes i arcs, enderroc de murs, noves pavimentacions, etc...
Casa Mauri: Respecte a la casa Mauri la intervenció arqueològica aportà poques dades donat que aquest edifici ha patit importants actuacions en el seu subsòl amb posterioritat a la seva construcció. Únicament a la cala 2 es van poder documentar una sèrie de paviments de rajoles que no es pogueren situar cronològicament a partir de les dades arqueològiques obtingudes. En un moment impossible de determinar, però que se situaria aproximadament entre els segles XVIII i XIX es va col•locar un paviment de lloses que cobria tota la zona i que va estar en funcionament fins a l’inici de la darrera intervenció arquitectònica.
Fase dels segles XIX-XX.
Palau Finestres: En un moment imprecís, tot i que sembla situar-se entre finals del segle XVIII i, més probablement, el XIX, es van amortitzar totes les estructures i dependències de caràcter artesanal que es van documentar en les cales 6 i 9. Aquestes transformacions van suposar una important dignificació de l’aspecte general de la planta baixa de l’edifici, fet que podria indicar un canvi de funcionalitat del palau Finestres cap a un ús més residencial.
Casa Mauri: sembla que ja durant el segle XIX, però molt especialment en el XX es va transformar la major part dels patis, situats en la part posterior dels dos edificis, en una zona de producció industrial.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Palau

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Taller

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Conjunt històric
Data Declaració:
26-12-1947
Núm. BOE:
11-01-1948
Núm. Registre Estatal:
R-I-53-0015
Comentari:
Carrer de Montcada
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt del carrer Montcada

Actuacions:

Data:
14 de maig - 3 d’octubre del 1998
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep M. Vila i Carabasa - ARQUEOCIENCIA SL
Motivació:
Rehabilitació edificis
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona