Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
L’excavació duta a terme al solar núm. 1 bis del carrer Tiradors va permetre documentar una seqüència estratigràfica des de l'època medieval i fins al segle XX. de finals de segle XIX i inicis del XX de nivells de reompliment -i d’amortització d’estructures- destinada bàsicament a farcir el solar per tal de pavimentar i crear una nova distribució de la planta baixa, i, d’altra banda, un seguit d’estructures, la majoria de les quals dataven de mitjans de segle XIX. Cal esmentar que la construcció de les estructures de les últimes fases, que ocupaven la pràctica totalitat de l’àrea d’excavació, suposà una modificació important de la planta baixa d’aquest immoble comportant la destrucció de la pràctica totalitat de restes que hi pogués haver, conservant-se únicament un parell de testimonis. Aquest fet ha suposat la identificació i lectura d’una curta seqüència cronològica-estructural:
Fase medieval.
Tot i que no es va poder documentar cap testimoni d’aquest període en el subsòl, es trobaren dues restes estructurals de certa entitat en l’alçat de la mitgera occidental i del mur nord, que donaven fe de l’antiguitat de la finca apropant-nos a una cronologia de finals de segle XIII primera meitat del segle XIV. D’una banda, en la paret occidental es podia veure un arc de mig punt lleugerament apuntat, el qual hauria pogut funcionar com una estructura porxada, almenys amb part de la finca veïna núm.1. D’altra banda, l’arc de mig punt existent en el mur nord constituiria l’accés a l’interior de l’immoble.
Fase del Moderna.
D’aquest moment és un pou de planta rectangular localitzat a tocar de la mitgera oriental. Es tractava d’una estructura en molt mal estat de conservació. Gran part de l'estructura es pot datar de finals del segle XVII tot i que les parts superiors es corresponien a reformes més tardanes, probablement del segle XVIII-XIX.
Fase de la segona meitat del segle XIX.
Probablement una de les darreres actuacions dutes a terme en aquest període és la construcció d’una probable arqueta o pou. No es van poder obtenir gaires dades sobre aquesta estructura al trobar-se afectada per la construcció d’una jàssera de formigó, així com pel fet que es definia més enllà dels límits de l’àrea d’excavació. A aquest període pertanyien el conjunt de restes que es relacionen amb l’activitat adobera. D’una banda, el conjunt d’una estructura en la qual s’identificaren diferents unitats estratigràfiques corresponents a interestrats que documentaven la presència de dos dipòsits de planta circular i secció lleugerament troncocònica, així com els canals que connectaven els dipòsits amb el col•lector. També s’ha de fer esment de les restes d’una probable pavimentació de maó de molt poca entitat i que hauria pogut funcionar com a nivell d’ús en el període de l’activitat adobera.
Fase de finals de segle XIX-XX.
Pertanyen a aquesta fase les restes de dos paviments. En el primer cas es tractà d’un paviment de rajoles quadrades, en canvi en el segon cas, s’hi localitzaren rajoles quadrades i maó rectangular. No es pot descartar que es tractés de dues restes de la mateixa pavimentació.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1858
Venda d’aquesta finca a Andreu Alier, d’ofici curtidor.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1900
Carrer dels Tiradors
Sembla que el nom, anterior a 1579, prengué el nom de 'l'Hort dels Tiradors', on hi havia els estenedors utilitzats pels paraires i tintorers de draps (teixits de llana).
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/622
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona