Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
En una primera fase de la intervenció de l'any 1989 a la plaça Sant Miquel, es van practicar sondejos per tal de poder establir una primera valoració de les restes arqueològiques. En total es van realitzar 3 cales en diverses zones. La cala I, ubicada al sector A de la zona C, segons planimetria de la campanya 34, realitzada el 1973, amidava 4 m. x 4 m. i tenia com a objectiu la neteja de les estructures ja excavades per tal d’utilitzar-les com a referència per a la nova campanya. La cala II, que amidava també 4 m. x 4 m., estava ubicada a l’extrem més nord-oriental del sector B (campanya de 1973). La cala III, es va situar al sud de la cala I, a 8 metres. Tenia unes dimensions de 4,5 m. x 4,5 m. Per últim, es va obrir la cala IV que es tractava d’una ampliació de la cala III cap l’est amb unes mesures de 4,5 m. x 4,5 m. Davant dels resultats positius de les cales, es va procedir a l’obertura en extensió d’una zona situada al sud-est, entre la baixada de Sant Miquel, el carrer dels Gegants i l’edifici nou de l’Ajuntament. En total l’àrea amidava uns 450 m². Amb els resultats obtinguts es va poder establir una seqüència cronològica que abastava des de l’època romana fins l’actualitat. En època romana es va documentar diverses estructures que conformaven les dependències d’una domus. Aquesta domus tindria l’entrada principal pel decumanus principal, i l’altra pel cardum, i estava representada per diverses cubiculae, per un porticus i vestibulum, una ala i un peristylium el qual conservava a la part central l’impluvium; per un fauce i per diverses tabernae. Aquesta domus es va situar cronològicament entre el segle I i IV d. C., amb reformes durant el segle III-IV encaminades a compartimentar més l’espai de la domus. La següent fase, en època tardorromana, es va iniciar al segle V, i es van documentar remodelacions de l’espai de la domus per funcions diverses, trobant-se elements arquitectònics, escultòrics i ceràmics de la fase anterior dins dels seus paraments. D’aquest moment es va localitzar un forn i un pou, així com diversos murs. La tercera fase, en època alt-medieval, estava representada per un grup de retalls que es van identificar com a sitges amb una cronologia al voltant del segle VIII i amortitzades al segle X. La següent fase es va situar en època baix medieval i moderna encara que es va poder distingir dos moments. En el primer, entre el segle XIV i XVI, es van documentar diverses fonamentacions, pous i escombreres que es van relacionar amb el palau del noble Lluís de Centcelles a la Baixada de Sant Miquel. El segon moment s’ubicava entre el segle XVII i XVIII, i implicava la continuïtat d’aquest casal, segons indicava l’estratigrafia i les restes materials. Aquest període es va tancar cap a finals del segle XVIII inicis del segle XIX amb l’enderroc de les cases i la construcció dels nous edificis, les fonamentacions dels quals van afectar diversos paviments romans, així com la distribució per la zona de diverses fosses sèptiques. També es va incloure dins d’aquesta darrera fase, a mitjans del segle XIX, la construcció d’una xarxa de clavegueres que va afectar diverses estructures.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
