Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Palau Fivaller

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
6
Codi d'illa:
1417
Adreces:
Carrer Lledó 4-6 bis
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431342,00000 | UTM Y: 4581552,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Palau Fivaller

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L'objectiu de les tres intervencions realitzades en aquest edifici era la documentació arqueològica dels rebaixos a practicar en el seu interior per raó de l’obra. Cada intervenció es va efectuar en àmbits diferents amb la qual cosa es van definir tres zones de treball. La zona 1 estava definida per la cala de la caixa de l’ascensor oberta en una de les habitacions de la planta baixa. Les seves mesures eren de 2,45 x 2,2 m amb una fondària màxima de 1,25 m. La zona II es trobava situada a l’habitació est de l’entrada principal de l’edifici. Aquí s’havia d’efectuar un rebaix de 0,30 m a tota la superfície de l’habitació per tal de sanejar els paviments. La darrera zona, la III, va implicar la realització d’una cala de sondeig de 1 x 1,5 m a tocar d’un mur de 0,30 m d’ample. La tres zones van proporcionar restes arqueològiques que van permetre establir una seqüència cronològica prou amplia. Així, la fase més antiga situada en època tardorromana (segles IV –VI), es trobava representada per un retall i estrats amb materials d’aquesta època. La següent fase documentada es situava entre els segles IX – XI, en plena època alt-medieval. D’aquest moment, es va documentar el retall i rebliment d’una sitja. La tercera fase, en època medieval, posterior al segle XI, es va localitzar un mur. La quarta fase, en època moderna, concretament a finals del segle XVI o inicis del XVII, corresponia al moment d’ús del Palau Fivaller. Les restes documentades van ser un pou, estrats d’enderroc i diversos paviments de rajoles. La darrera fase, en ple segle XX, suposarà l’arrasament d’algun dels murs i el recreixement del nivell de pavimentació i abocament de runes.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Carrer LLedó

    Antiga família establerta a l'indret, que donà importants personatges a la ciutat des del segle XV. Entre d'altres: Cristòfor Lledó i Carreres (Barcelona segles XVII-XVIII). Militar i polític. Conseller segon de Barcelona durant la Guerra de Successió.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Palau

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
20-27 d'abril de 1999 : 13-14 de juliol de 1999 : 13 de desembre de 1999
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep M. Vila i Carabasa / Arqueociència
Motivació:
Obres de restauració i remodelació de l'edifici
Promotor/propietari:
Closa S.A./ Particular

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona