Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Mercat de Santa Caterina

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1421
Adreces:
Plaça Santa Caterina
Carrer Colomines
Carrer Freixures
Carrer Giralt el Pellisser
Avinguda Francesc Cambó
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431329,00000 | UTM Y: 4581938,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Mercat de Santa Caterina

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta actuació al Mercat de Santa Caterina va consistir en la realització de 19 sondejos arqueològics en diferents llocs del mercat. L’objectiu d’aquesta actuació era valorar la potencia arqueològica del solar i establir una primera seqüència estratigràfica. Les dimensions dels sondejos van variar en funció de les necessitats de l’actuació. Així, es va poder establir l’existència de restes arqueològiques no només de caire conventual, sinó també anteriors i posteriors. Així, els estrats més antics es situaven en època altimperial i es tractava de restes disperses en tota la superfície del mercat, d’estructures de petita entitat constructiva i petits abocadors d’àmfores. Totes aquestes restes es van relacionar amb la possible presència a la zona de forns ceràmics o àrees d'emmagatzematge. Per damunt d’aquest nivell, es va localitzar una sèrie d’estrats d’aportació datats al segle V dC. Per altra banda, també es va localitzar una tomba d’inhumació dins d’una estructura de tègula a doble vessant, que es va associar amb la gran àrea cementirial que ocupava tota la zona nord-est situada fora de muralla, amb una cronologia que abasta des del segle IV al IX dC. La següent fase es trobava caracteritzada per les restes conventuals del convent de Predicadors de Santa Caterina, les quals es van localitzar molt arrasades, a nivell de fonamentació. No obstant, es va poder identificar la façana de l’església i l’absis. Les restes més ben conservades van ser les que originalment estaven soterrades, com era el cas de les tombes i els diferents retalls estructurals. Aquesta fase aniria des del segle XIII fins el segle XIX. La darrera seqüència cronològica s’inicià amb l’enderroc del convent a mitjans del segle XIX i la construcció del mercat. Estava representada per paviments, restes de divisions de parades, canalitzacions i fonamentacions de les estructures contemporànies.


En imatges

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1223

    Arribada de l'orde de predicadors al solar.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1275

    Finalització de l'església gòtica segons l'historiografia.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1844

    Construcció del Mercat de Santa Caterina o Isabel II.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1837

    Enderrocament del convent a excepció de l'antiga Hostatgeria o Casa del Borrell.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Aïllat / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Mercat

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1998
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez - Veclus, S.L.
Motivació:
Renovació del Mercat de Santa Caterina
Promotor/propietari:
Institut Municipal de Mercats / Ajuntament de Barcelona
Data:
Desembre 1997 - març 1998
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josefa Huertas Arroyo, Jordi Morer de Llorens / Còdex
Motivació:
Renovació del Mercat de Santa Caterina
Promotor/propietari:
Institut Municipal de Mercats / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • AGUELO, J.; HUERTAS, J.; PUIG, F., 2005. "Santa Caterina de Barcelona: assaig d’ocupació i evolució", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 11-43.
  • AGUELO, J.; HUERTAS, J.; PUIG, F., 2003. "El convent de Santa Caterina de Barcelona. L’aportació de l’arqueologia", II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 2002), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 78-86.
  • AGUELO, J.; HUERTAS, J.; PUIG, F., 2002. "El convent de Santa Caterina de Barcelona", L’art gòtic a Catalunya I, Barcelona, pp. 211-218.
  • AGUELO, J.; HUERTAS, J., 2004. "Les vaixelles d’època moderna del convent de Santa Caterina de Barcelona als segles XVI-XVIII", V Congrés d’Història Moderna de Catalunya (2003). Pedralbes. Revista d’Història moderna, 23-II, pp. 763-772.
  • AGUELO, J.; HUERTAS, J., 2005. "El món de la mort entre els segles XIII i XIX al convent de predicadors de Santa Caterina de Barcelona", Revista d’Arqueologia Medieval, 1, Barcelona.
  • AGUELO, J.; HUERTAS, J., 2004. "Les reformes del convent de Santa Caterina de Barcelona als segles XVI-XVIII. Els resultats de la recerca arqueològica", V Congrés d’Història Moderna de Catalunya (2003). Pedralbes. Revista d’Història moderna 23-II, pp. 749-762.
  • AGUELO, J.; HUERTAS, J., 2003. "Un conjunt de materials del segle XV del jaciment de l’antic Mercat de Santa Caterina", II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 2002), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 290-294.
  • AGUELO, J.; CARRERAS, C.; HUERTAS, J., 2009. "L’ocupació altimperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un possible centre productor ceràmic", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 60-73.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "¿Para conservar?: una reflexión en torno a la conservación y presentación de los restos arqueológicos del mercado de Santa Caterina en Barcelona", De la excavación al público: procesos de decisión y creación de nuevos recursos, pp. 45-52.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona