Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La primera fase de la intervenció en aquest solar va consistir en la realització de diferents sondejos en punts escollits per tal de constatar la presència de possibles restes arqueològiques. En total es van practicar uns 14 sondejos que mesuraven entre 2 x 2 m. i 4 x 4 m., arribant a uns 4 m. de fondària. A partir d'aquests sondejos, en alguns casos, es van efectuar petites cales de 1 x 1 m. obertes de manera manual.
Amb aquests rebaixos es van poder establir diferents fases cronològiques. En primer lloc, es van localitzar diverses restes de ceràmiques prehistòriques d’època del Bronze. Aquestes es van localitzar als sondejos 2, 9, 11 i 14. Per damunt d’aquesta fase es va documentar un estrat amb abundant material d’època romana, concretament dels segles I -II dC. La resta de fases es van situar dins d’èpoques més modernes. Així es va localitzar un gran retall, sondeig 6, reblert de material de rebuig d’un obrador que podria estar indicant la proximitat d’algun taller de ceràmica del segle XVII. També d’aquesta època es van documentar diversos nivells amb material arqueològic que podrien estar relacionats amb algun tipus d’edificació. La segona fase d'època moderna estava caracteritzada per fonamentacions d’edificis anteriors al que es va enderrocar. Aquestes estructures tallaven nivells del segle XVII, amb la qual cosa se’ls va atribuir una cronologia entre el segle XVIII i segle XIX. La darrera fase es trobava caracteritzada per la presència de fonamentacions i serveis de l’edifici enderrocat que presentava una cronologia entre el segle XIX-XX. Precisament dins de la darrera fase, al sondeig 13, es va localitzar una bomba, sense esclatar, de la darrera guerra civil espanyola. Aquesta hauria estat llençada sobre la ciutat durant els bombardejos de 1938 per tropes insurrectes del General Franco.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de les Carretes
El carrer és ja citat l'any 1383 en una escriptura, com a camí que va del monestir de Sant Pau al carrer del Pedró. Una ordenació de l'any 1583 estableix els arbitris que devien pagar els carros, carretes i corrues per transitar per la ciutat 'per raó que malmeten els empedrats'. El nom del carrer és, evidentment, d'origen popular, i molt antic.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:
Carrer de l'Hort de la Bomba
A començament del segle XIX, la zona on es troba aquest carrer era plena d'horts provinents de la darrera partió de l'horta inferior de Sant Pau del Camp. Els hortolans treien l'aigua dels seus pous a braços. I fou notícia l'establiment en un hort contigu a aquest carrer d'una bomba per elevar l'aigua. El carrer s'obrí l'any 1806.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/588
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona