Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció a la Capella d’en Marcús tenia com objectiu la restauració de la façana, la teulada i la cripta. Pel que feia a les dues primeres parts, es tractava d’eliminar l’encintat decoratiu que deslluïa en les façanes romàniques, i reparar la teulada i el porxo que hi ha sobre la porta principal. A la cripta calia llevar la pintura que estava en molt mal estat, arreglar o renovar la pavimentació, i si calia, repicar les parets per tal d’arrebossar-les de nou. Amb l’actuació es va poder determinar varis aspectes del procés de construcció de la capella. En primer lloc, la capella tenia l’aspecte que se li va donar en l’època de l’arquitecte Florensa (1957), exceptuant segurament l’actual pavimentació del pis. La cripta possiblement va ser arreglada i pintada de nou. Amb el repicat i la neteja i examen del parament, es va poder determinar que la capella havia tingut sempre l’absis pla i que l’edifici veí, en el seu moment, simplement se li va adossar i no el va tallar. A més a més, la cripta va ser construïda com un edifici dins un altre, per la qual cosa es va destruir el paviment original de la capella i es van recalçar les parets mestres. Això es va fer amb totxanes quadrades i rectangulars lligades amb morter i ciment ràpid. També es va considerar que la cúpula de la sala més gran era una reparació posterior deguda, segurament, pels varis incendis que va sofrir l’edifici en la seva història recent. Donades les grans dimensions de la cripta, en proporció a la capella (aquella retalla el fonament de la paret mestre de la capella i entra dins del subsòl de l’edifici veí), i la presència d’un suposat reliquiari, es va considerar que en algun moment es van practicar activitats de culte. Per últim, tal i com ja es va indicar en la intervenció anterior, el paviment aïllant a base de resines, que va suposar la elevació del pis de la cripta, es va produir a inicis del segle XIX.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer dels Carders
Inicialment via romana, més tard camí d'accés a la ciutat vora el qual l'any 1023 s'hi edificà una església dedicada a sant Cugat. Més endavant, convertida en carrer, s'hi instal·laren els fabricants de cordes per treballar la llana, dels quals el carrer prengué el nom.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Placeta de Marcús
Bernat Marcús (Barcelona segle XII). Burgès barceloní. Intervingué en l'alta política del país. El 1166 féu donació de terres i cabals per bastir un hospital i aixecar una capella a la Mare de Déu de la Guia, al lloc on hi ha la plaça del seu nom.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/585
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona