Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica a l’Ajuntament de Barcelona va consistir en el control dels rebaixos per tal d’instal·lar la cambra de la maquinària i el fossat de l’ascensor. A la vegada es va controlar la construcció d’una galeria de serveis soterrània que havia de discórrer al llarg de les sales del costat E i SE. L’àrea afectada es va dividir en dos àmbits. L’Àmbit 1 era el que es coneixia com annex cantonada carrer Ciutat - carrer Font de Sant Miquel, on es va excavar tot el sòl del sector intern, una àrea aproximada de 95 m². L’Àmbit 2 es situava al carrer interior de l’edifici municipal, en el sector corresponent a la part del passadís paral·lel a Font de Sant Miquel i que sortia a l’accés de la plaça Sant Miquel. Aquí estava previst practicar una rasa de serveis, per la qual cosa es van realitzar diverses cales fins a la cota d’obra.
L’àmbit 1, per la seva ubicació, havia de correspondre a un cardo minor o cardine, segon els estudis. L’excavació d’aquesta zona va permetre establir una fàcies cronològica de l’evolució urbanística de la zona. En primer lloc, a inicis del segle I dC., es va documentar un carrer pavimentat amb edificis a banda i banda, dels quals es va conservar la cantonada d’un magnífic edifici monumental, amb la factible existència d’una xarxa prèvia de clavegueram. A finals del segle I dC. – primera meitat del segle II dC. es va instal·lar una nova claveguera principal a l’eix central del carrer. Aquesta va funcionar com a col·lector per a tota una xarxa de clavegueres secundàries provinents dels edificis de façana. Al carrer es va constatar una nova pavimentació. En una fase posterior, dins la primera meitat del segle III dC. es va constatar la primera ocupació de l’espai públic amb la construcció de pòrtics vinculats als edificis de la façana de llevant. En un segon moment dins del segle III dC., les remodelacions documentades van indicar el cegament del carrer, el seu abandonament com a tal, passant a formar part dels edificis de façana, tancant-se les estructures porticades i creant espais propis. En un moment indeterminat entre el segle V-VI dC., desprès de diversos aprofitaments i remodelacions, es produeix l’abandonament i enderroc de les estructures.
A continuació, es va documentar un buit cronològic fins els segle XVIII que es va interpretar com la conversió de l’àrea en una zona oberta, de possible conreu o simplement marginal. Durant el segle XVIII, la zona albergava unes cisternes enrajolades (concretament 3) que actuaven com a dipòsits de decantació industrial (possiblement de vi, oli o tints) i que van estar en ús fins el segle XIX. En el segle XX (1927-1929) es construeix l’edifici actual, la fonamentació del qual va afectar les restes anteriors.
Pel que fa a l’Àmbit 2, aquest es situava, segons la teoria històrica de la xarxa urbanística fundacional, dins la illa compresa entre el cardine conegut de l’Àmbit 1 i el cardus maximus, i el decumanus màximus i el seu primer paral·lel secundari del costat sud. L’excavació per cales i el fet de no esgotar els seus nivells arqueològics, no va permetre aprofundir en la seqüència cronològica de l’evolució d’aquest sector. No obstant es va poder constatar l’existència d’una distribució urbanística conformada per un passatge paral·lel a l’antic cardine que actuava com a eix vertebrador entre construccions i edificis. Aquest es va relacionar amb les conegudes instal·lacions industrials tardorromanes (s. IV – VII) de la plaça Sant Miquel. Ja en èpoques posteriors, la zona es converteix en una àrea de jardins o conreus, amb la presència de sitges, bossades de materials i pous (S.XV-XIX). Finalment es van documentar les estructures de fonamentacions de l’edifici actual (inicis del s. XX – fins l’actualitat).