Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Ajuntament

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1317
Adreces:
Carrer Font de Sant Miquel
Carrer Ciutat
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431245,00000 | UTM Y: 4581516,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Ajuntament

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica a l’Ajuntament de Barcelona va consistir en el control dels rebaixos per tal d’instal·lar la cambra de la maquinària i el fossat de l’ascensor. A la vegada es va controlar la construcció d’una galeria de serveis soterrània que havia de discórrer al llarg de les sales del costat E i SE. L’àrea afectada es va dividir en dos àmbits. L’Àmbit 1 era el que es coneixia com annex cantonada carrer Ciutat - carrer Font de Sant Miquel, on es va excavar tot el sòl del sector intern, una àrea aproximada de 95 m². L’Àmbit 2 es situava al carrer interior de l’edifici municipal, en el sector corresponent a la part del passadís paral·lel a Font de Sant Miquel i que sortia a l’accés de la plaça Sant Miquel. Aquí estava previst practicar una rasa de serveis, per la qual cosa es van realitzar diverses cales fins a la cota d’obra.
L’àmbit 1, per la seva ubicació, havia de correspondre a un cardo minor o cardine, segon els estudis. L’excavació d’aquesta zona va permetre establir una fàcies cronològica de l’evolució urbanística de la zona. En primer lloc, a inicis del segle I dC., es va documentar un carrer pavimentat amb edificis a banda i banda, dels quals es va conservar la cantonada d’un magnífic edifici monumental, amb la factible existència d’una xarxa prèvia de clavegueram. A finals del segle I dC. – primera meitat del segle II dC. es va instal·lar una nova claveguera principal a l’eix central del carrer. Aquesta va funcionar com a col·lector per a tota una xarxa de clavegueres secundàries provinents dels edificis de façana. Al carrer es va constatar una nova pavimentació. En una fase posterior, dins la primera meitat del segle III dC. es va constatar la primera ocupació de l’espai públic amb la construcció de pòrtics vinculats als edificis de la façana de llevant. En un segon moment dins del segle III dC., les remodelacions documentades van indicar el cegament del carrer, el seu abandonament com a tal, passant a formar part dels edificis de façana, tancant-se les estructures porticades i creant espais propis. En un moment indeterminat entre el segle V-VI dC., desprès de diversos aprofitaments i remodelacions, es produeix l’abandonament i enderroc de les estructures.
A continuació, es va documentar un buit cronològic fins els segle XVIII que es va interpretar com la conversió de l’àrea en una zona oberta, de possible conreu o simplement marginal. Durant el segle XVIII, la zona albergava unes cisternes enrajolades (concretament 3) que actuaven com a dipòsits de decantació industrial (possiblement de vi, oli o tints) i que van estar en ús fins el segle XIX. En el segle XX (1927-1929) es construeix l’edifici actual, la fonamentació del qual va afectar les restes anteriors.
Pel que fa a l’Àmbit 2, aquest es situava, segons la teoria històrica de la xarxa urbanística fundacional, dins la illa compresa entre el cardine conegut de l’Àmbit 1 i el cardus maximus, i el decumanus màximus i el seu primer paral·lel secundari del costat sud. L’excavació per cales i el fet de no esgotar els seus nivells arqueològics, no va permetre aprofundir en la seqüència cronològica de l’evolució d’aquest sector. No obstant es va poder constatar l’existència d’una distribució urbanística conformada per un passatge paral·lel a l’antic cardine que actuava com a eix vertebrador entre construccions i edificis. Aquest es va relacionar amb les conegudes instal·lacions industrials tardorromanes (s. IV – VII) de la plaça Sant Miquel. Ja en èpoques posteriors, la zona es converteix en una àrea de jardins o conreus, amb la presència de sitges, bossades de materials i pous (S.XV-XIX). Finalment es van documentar les estructures de fonamentacions de l’edifici actual (inicis del s. XX – fins l’actualitat).

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Ciutat

    Hi dóna l'antiga façana principal de la Casa de la Ciutat, façana construïda el 1399-1402 pel mestre d'obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Cardo

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Dipòsit

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Ajuntament

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Estiu de 1996
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Jordi Auladell
Motivació:
Execució d'una nova escala i ascensor de l'edifici vell de l'Ajuntament de Barcelona
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona