Descripció:

Aquesta intervenció va comportar la realització tant de l’estudi històrico-arquitectònic de l’edifici, com una prospecció arqueològica al sector de l’antic convent per tal de comprovar l’existència d’un segon claustre en aquesta zona, tal i com feien referència els documents. D’aquesta manera la intervenció tenia com a objectiu identificar les estructures del convent que es conservaven tant en alçat en l’edifici actual, com al subsòl; conèixer la seqüència constructiva, les fases d’edificació i transformació del conjunt; i per últim, saber de l’existència de testimonis anteriors que resten al subsòl i constitueixen el substrat de l’edifici. Per assolir aquests objectius, la intervenció es va organitzar en 5 àmbits definits per diferents unitats estructurals de l’antic convent. Així, el primer àmbit s’ubicava a la zona més meridional de l’actual parcel·la, i estava definit pel pati i estructures annexes a l’antic Refectori, antigament ocupat pel claustre renaixentista. El segon àmbit s’ubicava entre els dos claustres que existiren al convent, que coincidiria amb l’antic Refetor. El tercer àmbit estava definit pel antic claustre, i aquest anava des de la galeria conservada a ponent, fins al seu tancament oriental original (línia del carrer Comerç), i des de l’antiga església fins al refetor. El quart àmbit estava compost per les capelles laterals situades al límit septentrional de la parcel·la. El cinquè àmbit el constituïen dependències ubicades a la zona occidental de l’antic convent, on anteriorment es trobava la porteria del convent. A nivell arquitectònic es va realitzar diverses cales en els murs i a les estructures dels diversos àmbits. A nivell arqueològic, es van practicar diverses cales, sondejos i rases tot seguint les directrius que marcaven la informació històrico-documental. Amb aquest objectiu es va practicar una excavació de 44,92 m² a l’àmbit del Pati per tal de determinar l’existència d’un segon claustre en aquesta zona. A la zona de l’antic claustre es van realitzar 4 cales, més una altra a la volta del claustre. D’aquesta manera, la intervenció va determinar la inexistència de restes arqueològiques anteriors a la construcció del convent, almenys a la zones on es van realitzar les cales. Només es va recuperar fragments molt minsos de ceràmica romana aportada amb les terres que formaven els estrats de reompliment. A nivell documental es van confirmar les dades de la construcció del convent vers el segle XIV, cronologia que també fou reafirmada per la intervenció arqueològica, la qual, a més a més, va evidenciar l’ús de les galeries del claustre com a àrea d’enterrament. Es tractava tant, de modestes osseres excavades en estrats de terra, com en cista construïda amb carreus ben treballats (descobert en el sondeig preliminar a l’ala oest del claustre). Durant el segle XV es va continuar realitzant diverses construccions al voltant del pati conventual. Les obres continuaran durant tot el segle XVI, concretament al 1580 es va iniciar la construcció d’un nou claustre d’estil renaixentista. Durant el segle XVII, les obres van anar encaminades a articular l’espai nou que es va crear al voltant del claustre nou, reformar les anteriors i continuar les obres a l’església. És en aquest segle que es va documentar un recreixement del nivell del sòl del pati i la remunta de les estructures del pou. A nivell arqueològic es van documentar diversos estrats amb restes de ceràmica blava-catalana amb caligrafiats de “S. Agustí”.
En el segle XVIII, les restes tan històric-arquitectòniques com arqueològiques van posar de manifest una transformació radical de l’espai monacal amb la destrucció de bona part del convent i amb la instal·lació al 1720 de l’Acadèmia de Matemàtiques enderrocant-se les ales del claustre antic. Posteriorment és el propi Ajuntament que va implantar, en l’espai que ocupava l’antiga església, un forn o fleca municipal. La darrera transformació va tenir lloc el 1759 amb l’enderroc total del claustre renaixentista i un escurçament del Refectori per tal de poder alinear la façana del carrer Comerç, amb motiu de la instal·lació de la caserna militar. Durant els dos cents anys següents es va procedir a adequar les estances a les necessitats de la caserna (cavallerisses, cuines...). No obstant, la intervenció va permetre documentar vestigis de l’antic refetori medieval a nivell de planta baixa; l’existència en els murs laterals de les impostes, així com les empremtes de l’antiga volta de creueria del refectori. Del claustre es va poder documentar, a més a més de la galeria oest tal i com s’esmentava als documents, els murs de tancament de las galeries nord i sud. Per últim, es va poder identificar la datació concreta de tres de les cinc capelles laterals de l’església del convent.