Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
L'àrea afectada per l'actuació arqueològica era d'uns 11.000 m². aproximadament i es va dividir en quatre sectors: Sector 1: entre els carrers Sant Martí, Sant Jeroni, Sant Antoni de Pàdua i de la Cadena es practicaren 13 rases amb unes mides aproximades de 6 m. de llarg per 1,40 m. d’ampla per 4,50 m. de profunditat. Sector 2: entre els carrers Sant Rafael, Sant Jeroni, Sant Martí i de la Cadena. En aquest sector no es pogué actuar, ja que l’enderroc d’un edifici feia aconsellable no aproximar-se i es va practicar el seguiment de la rasa sud-nord, paral·lela al carrer Sant Jeroni, dels abocadors i tubs per la brossa. Sector 3: entre els carrers de l’Aurora, Sant Jeroni, Sant Rafael i de la Cadena es practicaren 8 rases amb unes mesures aproximades d'entre 6 i 3,50 m. de llarg per 1,60 m. d’ample i 4,50 m. de profunditat. Sector 4: entre els carrers Hospital, Sant Jeroni, de l’Aurora i de la Cadena on es practicaren 12 rases de diferents mesures i un seguiment exhaustiu de la rasa del col·lector que passava pel carrer Sant Jeroni i connectava amb la del carrer Hospital, en total 32,60 m. de llarg per 3 m. d’ample i una profunditat mitja de 3,60 m. Es va constatar l’existència de restes antròpiques en certs sectors, bàsicament ceràmiques del bronze inicial molt rodades que no es van poder associar a cap estructura. Pel que fa a les restes d'època romana, es tractava en tots els casos d'un nivell d'uns 50 cm. molt similar a les argiles quaternàries que conformen el terreny natural, però que contenia material ceràmic molt rodat (T.S. Sudgàl•lica, ceràmica comuna romana i àmfora). Semblava que aquest estrat funcionaria com un sòl. No es va localitzar cap estructura antròpica, excepte un possible fons de sitja a la rasa 26, però l'acció de la màquina retroexcavadora va fer desaparèixer les restes arqueològiques, de les que només es pogueren rescatar alguns fragments d'àmfora. D'època medieval es van localitzar estructures relacionades amb l’ús agrícola de la zona: pous, retalls amortitzats en el segle XV-XVI, pilar d’una possible edificació amb un primer nivell d’ús del segle XIV-XV. Pel que fa a l'època moderna, es va documentar una gran rasa amb material de rebuig de vidre datable en el segle XVI (rasa 22 U.E. 4212) que podria correspondre a l'abocador d'un forn. A la vegada, d’aquesta època es van documentar diversos retalls i murs. A partir del segle XVIII, es constatà la urbanització de la zona amb la documentació de murs que seguien el traçat actual dels carrers i l’obertura d’alguns d’ells, com és el cas del C/ Sant Jeroni cap el C/ Hospital, que no és fins a mitjan segle XIX que es va obrir definitivament.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
