Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció a l’Ajuntament de Barcelona va constar de dues parts diferenciades. Per una banda, es va fer un seguiment del repicat de les parets per tal de comprovar la possible aparició de restes de l’antic edifici gòtic. Durant aquests treballs es van documentar restes de dos contraforts, que es trobaven integrats a l’estructura de l’edifici actual i que van passar a estar visibles després de les obres. Per un altre costat, es va realitzar una cala a l’habitació localitzada a la cantonada sud-est de la façana gòtica amb la continuació de l’edifici al carrer Ciutat. La cala, amb unes dimensions de 2 x 2m., es va portar a terme a tocar de l’interior de la façana gòtica i a 1 m. de la línia de façana del carrer Ciutat.
Amb el rebaix del subsòl es van poder documentar diverses restes que es van adscriure a tres moments cronològics. El més antic, es situa en època romana i estava representat per uns estrats de rebliment associats a material romà tardà; un retall de planta circular practicat al torturà i identificat com una possible sitja; i per últim, les restes d’un mur al límit nord-oest de la cala, just al perfil. Aquest mur, per la seva ubicació i direcció, es va interpretar com a part de la línia de façana d’una edificació ubicada al Decumanus Maximus. Cronològicament aquest moment es situaria al segle V dC.
El segon moment cronològic s’ubicava en època moderna i estava representat per un paviment de rajols i la seva preparació. Es van trobar materials ceràmics associats que van donar una datació de finals del segle XVII - principis del segle XVIII. Per damunt d’aquest paviment es va documentar una canalització d’entrada d’aigua a l’edifici que es va situar en època contemporània.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrrer de la Ciutat
Hi dóna l'antiga façana principal de la Casa de la Ciutat, façana construïda el 1399-1402 pel mestre d'obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça Sant Jaume
La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al segle XIV s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/568
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona