Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Amb motiu dels treballs d’adequació de les instal·lacions elèctriques del Palau de la Generalitat es feren una sèrie d’actuacions que afectaren el subsòl. Els treballs efectuats foren de dos tipus: l'obertura de 22 canalitzacions encastades a les parets i als terres i l’acondicionament de l’habitacle que havia d’allotjar el nou quadre elèctric general de l’edifici.
S’ha de ressenyar que les tasques de seguiment no es van començar fins quan feia més d’una setmana que s’estava treballant en l’obertura de les rases, fet que provocàr incertesa respecte el tipus de troballes, donat que s’efectuaren a la zona del palau on les cotes són més baixes i, per tant, on era més factible arribar a trobar restes arqueològiques.
Així, malgrat fou impossible fer un control estratigràfic de l’extracció de terres de les rases, els materials exhumats semblaven indicar que s’afectaren nivells moderns i medievals.
Les estructures d’interès arqueològic aparegudes, segons la seva factura tècnica, es pogueren diferenciar en dos tipus; un, més antic i propi de les construccions romanes, amb aparell constructiu fet amb carreus de pedra units amb morter de calç i sorra, probablement reaprofitats en època medieval, i el segon, amb parets fetes amb pedra irregularment tallada, teules, canalitzacions i rajoles, tot lligat amb morter de calç i sorra que també recobria la paret com si fos un arrebossat.
Donada l’estretor de les rases en que apareixien els murs, fou molt difícil poder apreciar relacions que permetessin aventurar una planta d’interpretació de totes les restes.
S’assenyala que els murs apareguts a quatre de les rases obertes podrien ser restes de les estructures trobades per Puig i Cadafalch els anys 1910-1911 al subsòl del pati dels Tarongers.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1400
Es basteix el Palau destinat a ser seu de la Generalitat de Catalunya.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1428
S’inicia una política de compra de cases que llindaven amb l’edifici original de la institució per tal d’ampliar-lo.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça Sant Jaume
La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al segle XIV s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/551
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona