Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica efectuada al Palau de la Generalitat estigué vinculada a una sèrie de treballs de readequació dels locals de l’arxiu del palau. Les obres afectaren a tres sales situades a la planta baixa de l’edifici.
Els treballs efectuats es centraren en el repicat de les parets i les voltes per tal de desprendre el revestiment que els cobria, en l’aixecament dels paviments i les preparacions de les tres sales i en el rebaix afegit en una d’elles per tal de disposar de més alçada per a l’arxiu.
Arran de la intervenció s’exhumaren un seguit de murs de difícil atribució cronològica. Segons l’autora és possible que tots els murs localitzats pertanyessin a una mateixa època, malgrat que entre ells hi hagués diferències de factura tècnica.
Únicament unes voltes exhumades a la sala C - possiblement relacionades amb les estructures trobades el 1911 per Puig i Cadafalch - no es relacionaven amb la resta de murs que s’articulaven formant habitacions.
Així, a banda d’aquestes voltes anteriors a època baixmedieval, els murs exhumats semblaven correspondre a diferents cases, davant la duplicitat d’algunes estructures singulars, com els pous, amb un possible origen baixmedieval.
Es considerà que les estructures aparegudes a la sala A eren les restes de la casa que va ser del notari Llombart i que fou enderrocada el 1533, mentre que les de la sala C són les de la casa on hi habitava el canonge Coll, part de la qual va ser comprada el 1590 dins la dinàmica iniciada el 1428 per part de la Diputació del General de Catalunya de compra de cases que llindaven amb l’edifici original de la institució per tal d’ampliar-lo.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1400
Es basteix el Palau destinat a ser seu de la Generalitat de Catalunya.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1428
S’inicia una política de compra de cases que llindaven amb l’edifici original de la institució per tal d’ampliar-lo.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça Sant Jaume
La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al segle XIV s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/549
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona