Situación geográfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Codi de parcel·la:
- 13
- Codi d'illa:
- 14166
- Adreces:
- Carrer Regomir 7-9
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 431365,00000 | UTM Y: 4581436,00000
Descripción, imágenes y notas históricas
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica efectuada estigué vinculada al futur enderroc de l’edifici d’habitatges que ocupava el solar, que podia deixar al descobert el parament extern de la muralla romana. Calia descobrir, també, els testimonis de la torre circular que flanquejava el costat oest de la porta i que aixoplugava la capella de Sant Cristòfor.
El reconeixement superficial dels paraments i del subsòl a nivell de planta principal va permetre la identificació d’una part important de la cortina defensiva, de les torres d’època romana i dels dors de l’edificació medieval del pati llimona: pel que fa a la banda de la muralla es conservava l’aparell d’opus quadratum de la muralla del baiximperi des de la planta baixa fins a la cota del sòl del pis principal (o segon nivell de l’edifici) i es perfila la torre de planta rectangular que es projecta cap el pati del Correu Vell. La primera remunta medieval de petits carreus arribava al primer pis (tercer nivell de l’edifici) on foren localitzats una obertura d’arc rebaixat i un pas obert en el mur que comunicaria amb les dependències del carrer de Sant Simplici. Una segona remunta, de maó massís i morter de calç, es sobreposaria en correspondència amb el pisos segon i tercer.
Pel que fa a la mitgera amb el Palau Gualbes, aquesta presentaria en planta baixa un parament de carreus petits, lligats amb morter pobre de calç i inclusió d’obertures (arcada de mig punt) cegades amb material poc consistent. A nivell de pisos (entresòl, principal i primer), es combinaven bàsicament la paret de tàpia amb importants esquerdes, amb els paraments de carreus petits, mentre que en els pisos superiors (segon i tercer) la paret era de maó massís.
Notícies històriques:
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
01/01/1865
Carrer del Regomir
A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.
Cronología y tipología de los hallazgos
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa
- Cronologia inicial:
- Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Información técnica y legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Bo
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Consolidat
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 20-04-1949
- Núm. BOE:
- 05-05-1949
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) - 51- 0000417 - 00000
- Comentari:
- Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell A
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Conjunt de la muralla romana.
Actuacions:
- Data:
- 1993
- Tipus:
- Excavació
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- J. Oriol Granados / E. Pagès
- Motivació:
- Enderroc de l'edifici
- Promotor/propietari:
- PROCIVESA
Documentación
Bibliografia:
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
[Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/547
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
