Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica es realitzà a les dependències situades a l’ala de ponent del vestíbul del Palau de la Generalitat de Barcelona. La intervenció constà de dues fases; la primera consistí en la recuperació de dos conjunts ceràmics de les voltes de la planta entresol, la segona en l’excavació arqueològica dels primers 40 cm. de sediment aparegut sota el paviment anterior a la planta baixa.
L’actuació als carcanyols va permetre recuperar una sèrie de peces ceràmiques, entre elles olles per anar al foc i vaixella de taula. Destacaven algunes peces de ceràmica de reflexes metàl·lics. L’excavació arqueològica va permetre posar al descobert diverses restes arqueològiques que es poden agrupar en quatre fases:
Fase baixmedieval.
S’exhumaren restes de paviments de rajola i murs d’habitacles associats a estrats arqueològics amb presència de ceràmica decorada en verd i manganès datable vers el segle XIV. De la mateixa època es datà un possible forn casolà. Les restes arquitectòniques, presumiblement habitacles, presentaven una orientació urbanística quasi paral·lela a l’orientació de l’actual Palau i també en consonància amb l’urbanisme conegut de la ciutat romana.
Època moderna.
Fase del segle XVI. S’exhumaren restes de la claveguera central i fonaments dels murs de façana del carrer precedent a l’actual de Sant Honorat, anterior a l’ampliació del Palau de finals del segle XVI. L’esmentat carrer tenia una amplada de 6 m. i seguia la mateixa orientació que s’observa en la façana gòtica del Palau, al carrer de Sant Honorat. En el moment de traçar aquest carrer es deurien enderrocar les anteriors cases baixmedievals a l'entorn del segle XVI.
Fase de finals del segle XVI. D’aquest moment es documentà la fonamentació del Palau de la Generalitat actual, que motivà la creació del carrer de Sant Honorat amb el traçat tal i com el coneixem avui.
Fase del segle XVII. En aquest moment es construí una bassa per a pastar calç entre el fonament de la façana del carrer gòtic i la façana del Palau. Tot i no saber la cronologia exacta de l’estructura es pensà que deuria ser posterior a l’ampliació del Palau i en un moment en que encara es deurien realitzar obres interiors.
Pend: prop_125: Notícies / documents | Pend: prop_126: 1400
Es basteix el Palau destinat a ser seu de la Generalitat de Catalunya.
Pend: prop_125: Notícies / documents | Pend: prop_126: 1428
S’inicia una política de compra de cases que llindaven amb l’edifici original de la institució per tal d’ampliar-lo.
Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 12/06/1980
Plaça Sant Jaume
La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al segle XIV s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/545
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
