Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
La intervenció duta a terme al carrer Font de Sant Miquel vingué motivada per la intenció d’instal·lar una galeria de servei que creués perpendicularment el carrer, just per sota de l’arc elevat que el travessa, i que posés en comunicació els soterranis dels edificis vell i nou de l’Ajuntament de Barcelona. La cala, rectangular, amidava 3,80 per 5,80 m. de longitud.
Arran de la intervenció arqueològica foren trobades una sèrie d’estructures de diverses cronologies:
Època romana. A l’angle nord-oest de la cala s’hi va trobar part d’un mur romà construït amb pedra sorrenca, terra i morter de calç. Aquesta paret conservava adossades les restes d'un paviment d’opus signinum. Totes dues estructures amortitzaven i es superposaven a altres dues que funcionaven d’igual forma en un moment anterior. Se suposà que aquestes estructures van constituir el mur de façana que donaria a un carrer o espai obert.
D’altra banda, es documentà al cantó sud-est de la cala un angle format per altres dos murs romans que descansaven directament damunt el torturà i que delimitaven algun tipus d’estança o d’espai tancat. Un dels murs comptava amb dues pedres planes, alineades sobre el terra i de forma quadrangular, que feren suposar que pogués tractar-se d’un pas per a la circulació i, per tant, on possiblement hi hagués una porta que donaria accés a estances diferents.
En tercer lloc, al mig del tall oest de la cala s’hi trobà un gran carreu encoixinat, treballat en pedra sorrenca, de 90 cm. d’alt i col·locat verticalment a sobre d’una peanya quadrangular de 43 cm. d’alçada. Es desconeix si aquesta estructura formava part d’algun mur construït amb tècnica d'opus africanum o si es tractava d’un pilar central aïllat.
D’altra banda, la intervenció posà al descobert dues sitges. La primera conservava només el fons i aportà materials poc rellevants, destacant l’àmfora africana i un fragment de terra sigil·lada africana D. La segona sitja estava millor conservada: de planta circular, feia 1,88 m. de diàmetre i 1,53 m. de fondària. A l’interior van ser recuperades restes de d’un mínim de dos individus adults –potser tres- col·locades sense cap mena de predisposició i ni cap mena d’element que ens indiqués el fet diferencial d’un enterrament. Aquesta estructura lliurà uns materials datables dels segles VI i VII dC.
Època moderna. D’aquest moment s’exhumaren restes muràries de soterranis i fonaments corresponents a instal·lacions industrials que ocuparen el lloc abans de la remodelació del segle XIX efectuada a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes estructures destruïren els nivells medievals i afectaren substancialment els d’època romana.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/543
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona