Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Arran de la intervenció arqueològica realitzada a l’interior de la finca Mirallers 9, concretament a l’àmbit 1, es pogueren documentar un seguit d’estructures pertanyents a una parcel·lació de l’edifici anterior a la que podem observar avui dia, les quals podem agrupar en quatre fases constructives anteriors al s. XIX.
Fase I.
Aquesta fase la conformen les estructures més antigues documentades, dos murs realitzats amb pedres irregulars lligades amb argila; en angle de 90º i amb una orientació nord-oest/sud-est i est-oest respectivament.
Pel que fa a la seva datació cronològica, es pogué documentar una capa argilosa amb presència de ceràmica romana, principalment fragments d’àmfora romana i ceràmica comuna, que amortitzava les dues estructures.
Fase II.
Aquesta segona fase s’originà a partir de l’aprofitament de les dues estructures esmentades anteriorment, a les quals s’afegeix un nou mur i un paviment de lloses de pedra. Aquests dos nous elements constructius es caracteritzaven per utilitzar pedres irregulars lligades amb un morter de color gris fosc. Una de les estructures es trobava afectada per un petit retall amb un farciment que presenta ceràmica comuna romana, absència de vidrades i un fragment de ceràmica africana de vora fumada (Ostia III, 267). Si bé aquestes dades situarien el mur en època romana, l’autor de la intervenció cregué, per la pròpia tipologia constructiva del mur, que aquest havia de ser, per força, una obra més moderna.
Fase III.
La següent fase constructiva es troba conformada pel que es considerà una reparació de les estructures existents fins el moment, utilitzant-se un morter ataronjat per realitzar un nou mur. La visió parcial de l’estructura i l’absència d’estratigrafia aclaridora feu que, pel que fa a la seva cronologia, valgui tot allò que ja s’ha dit en referència a la fase II.
Fase IV.
La darrera fase documentada també estava conformada per un condicionament de les estructures existents, bastint-se un nou pany de sobre els anteriors, en el qual ja es fa servir maó. Aquesta nova estructura es caracteritzava per l’ús d’un arrebossat de morter blanc que cobria, en major o menor mesura, totes les estructures que hem anat documentant fins el moment. Es considerà que aquesta havia de ser la fase documentada per L. Suau a la part posterior de la mateixa finca l’any 2004 (141/04), doncs coincidien tant la presència de l’arrebossat de calç, com la pròpia amortització de l’estructura, amb runa i alguns fragments ceràmics datables entre els segles XVIII i XIX. Finalment, destacà la presència d’una capa de carbó i cendra entre la colmatació de runa i el paviment de lloses, possible vestigi d’un procés d’higienització de l’àmbit mitjançant combustió, abans de la seva amortització definitiva.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Mirallers
Establerts antigament al carrer els fabricants de miralls. Hi ha constància que l'any 1492 ja era conegut amb aquest nom. Hi va néixer Pi i Margall.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/530
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona