Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
La intervenció arqueològica a l’edifici núm. 11 del carrer del Pi de Barcelona es va dur a terme en tres fases. En la primera fase, es van practicar dues cales al pati posterior de l’edifici per tal de constatar la presència de fonaments i comprovar l’existència o no de nivells arqueològics. En una segona fase es va realitzar el rebaix de terres de la part central del pati posterior, les rases de les riostes i un sondeig manual en un punt dels fonaments de l’edifici medieval. En la darrera fase, es va procedir a l’excavació manual de la zona d’entrada principal de l’edifici on s’havia d’ubicar una unitat transformadora. D’aquesta manera les restes localitzades es van englobar en cinc fases cronològiques. La més antiga es situava al Neolític Mig dins de la cultura dels Sepulcres de Fossa. Es trobava representada per dos enterraments i dues fosses més, relacionades amb pràctiques rituals dels enterraments. La segona fase cronològica (segles XV-XVI) estava representada per les primeres estructures de la casa-palau que s’instal·la a la zona com a resposta a l’afiançament de l’activitat urbana en aquest sector. La tercera fase, en plena època moderna (segles XVI-XIX), estava representada per les diverses remodelacions que pateix la casa-palau per passar a ser una casa de veïns de lloguer. La penúltima fase, ubicada a la primera meitat del segle XX, suposarà les darreres remodelacions de la casa amb la instal·lació de les canalitzacions d’aigua, les pavimentacions de diverses zones i els albellons de desguàs. Per últim, durant la segona meitat del segle XX, els albellons de maons seran substituïts per altres de formigó.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.
