Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Ciutat 3

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1317
Adreces:
Carrer Ciutat 3
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431245,00000 | UTM Y: 4581550,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La present intervenció efectuada dins 4 habitacions de la planta baixa del núm. 3 del carrer Ciutat va permetre obtenir noves dades sobre l’urbanisme antic i modern de la ciutat, podent diferenciar diferents fases i traient-ne les següents conclusions:
Fase romana.
En primer lloc s’exhumaren i documentaren estructures muràries d’època romana, la cronologia de les quals es situà pròxim al canvi d’era, i conseqüentment, del moment fundacional de la colònia, donat que es pogué testimoniar com una de les estructures d’aquesta primera fase, un mur, amortitzat durant el primer quart del s. I d.n.e.
Aquest mur semblava per la seva ubicació - carrer Ciutat -, característiques físiques - 90 cm. d’ample o 3 peus romans - i factura - un excepcional exemple d’opus vittatum - fos un mur de façana que articulés el decumanus maximus.
Aquestes característiques i la proximitat al forum feren pensar que l’estructura pogués pertànyer a un edifici amb certa entitat de caràcter públic.
Els murs romans documentats a l’habitació 1, malgrat no tenir datació atorgada davant la manca de material, semblaren, a priori, del mateix moment, estant obrats amb la mateixa fàbrica i formant, per tant, part del mateix edifici.
A aquestes restes hauríem d’afegir el mur documentat per l’arqueòleg M. Soberón (021/06), del qual només pogué datar l’amortització “en època tardoantiga o altmedieval”, però que comptava amb idèntiques característiques físiques i cota d’arrasament.
Així es pogueren documentar una sèrie de murs que semblen pertànyer al mateix edifici o a diferents edificacions dins la mateixa insula.
D’altra banda, si es posa en relació el mur de façana amb un altre documentat per l'arqueòloga J. Huertas dins l’Ajuntament de Barcelona l’any 1995 s’aconsegueix una amplada pel decumanus maximus, que en aquest cas faria 8,40 m., mida que no difereix gaire de les mesures suposades pel cardo i el decumanus maximus en relació a l’amplada de les portes; entre 9 i 10 m.
Fase tardorromana.
D’època tardorromana es documentà un gran retall, a la cara externa del mur de façana, amortitzat el s. V d.n.e. i un mur bastit amb còdols, fragments de tegulae i d'opus signinum sense cap element que fes de lligam.
Fase moderna.
D’època moderna es documentà una gran fossa sèptica de la qual només restava l’angle nord-oest i pertanyent a l’edifici existent amb anterioritat al bastit l'any 1838. D’aquesta fase també exhumaren, a l’habitació núm. 4, un mur obrat amb la mateixa fàbrica que els anteriors. Així, és segur que aquestes estructures, conservades a nivell de fonamentació, pertanyen al cos sud de la Casa dels Comuns Dipòsits, bastit el 1405 i enderrocat en fer l’actual edifici. La cronologia de l’estructura ens ve donada per la datació postquem que ens ofereix l’estrat que reomple i amortitza l’estructura, amb materials dels segles XVII i XVIII.
Fase contemporània.
Finalment d’època contemporània es registrà alguna estructura relacionada amb l’actual edifici, però amortitzada posteriorment. És el cas d’una gran claveguera i una fossa sèptica apareguda a l’habitació 3. És segur que es bastiren en construir l’edifici, quedant obsoletes en instal·lar-se el clavegueram públic i reformant l’evacuació d’aigües residuals. Sobta, però, les dimensions de la claveguera, més pròpies d’un àmbit industrial que no domèstic.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Ciutat

    Hi dóna l'antiga façana principal de la Casa de la Ciutat, façana construïda el 1399-1402 pel mestre d'obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Decumanus

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Fossa sèptica

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
6 de juliol del 2007 -16 de maig del 2008.
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Iñaki Moreno Expósito / Marta Fàbregas i Espadaler - Atics SL
Motivació:
Rehabilitació edifici
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, SA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2008. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2007)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 179-201.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona