Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció va consistir en la realització d’un sondeig a la zona posterior de la finca, a l’alçada del pis principal, zona que es trobava reblerta per terra i ocupada prèviament pel nivell de sòl i per les instal·lacions del teatre del Centre Obrero Aragonés.
La cala, de planta quadrada, amidava 4 m. de costat en el primer 1,5 m. de potència, i a partir d’aquesta cota relativa, un altre quadrat inscrit de 2 m. de cantó, donant 1,2 m. de profunditat més.
La intervenció arqueològica va permetre recuperar dades que cobren ple sentit confrontades amb el que se sap de la finca arran dels estudis històrics endegats, segons els quals, l’actual estructura és conseqüència de l’agregació al llarg dels segles de fins a set propietats; dues obertes al carrer d’en Mònec (cases 6 i 7) i les altres cinc al carrer de Sant Pere més Baix (cases 1 a 5).
Una d’aquestes finques (casa 1) era en època medieval, segurament amb anterioritat al segle XIV, dues cases diferents, mentre que una altra (casa 2), ja en època baixmedieval s’havia segregat en dues propietats i encara en una tercera a principis del segle XVII (cases 2, 3 i 4).
Aquestes primeres estructures (cases 1 a 5), de planta rectangular, tenien per la banda posterior una zona dedicada a horts fins a la segona meitat del segle XVIII, moment en què Josep Ignasi d’Alòs i de Soldevila, segon marquès de Puertonuevo, va promoure una sèrie de reformes en les 6 propietats adquirides, per a convertir-les en un palau digne d’una família puixant de la societat barcelonina, com era el llinatge dels Alòs.
La intervenció va permetre documentar uns murs d’estructura molt feble, a 1,59 m. de la cota de circulació actual a la planta baixa (8,88 m. s.n.m.). Aquests murs, construïts després d’excavar-se una rasa en un estrat compost també per runa, que data la seva formació de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, van ser amortitzats per una sèrie d’estrats de rebliment produïts en un únic moment. Situats en el segon terç del segle XVIII, permeteren observar una estratigrafia invertida, la qual s’explica pel fet de procedir de l’excavació que es degué produir en un punt proper, per tal de proporcionar sediment amb el que reblir aquest espai arran de la construcció d’una sèrie de naus a la part sudoest de la casa, a nivell de planta baixa amb morfologia de soterrani.
A la segona meitat del segle XIX, el palau canvià de propietat incorporant la setena casa i s’hi realitzaren un seguit de reformes de gran abast. En aquest moment l’eixida posterior degué convertir-se en jardí. Si més no el retall dels estrats de runa, i l’aportació de terra vegetal idònia pel creixement de plantes, així semblà indicar-ho. A més es documentà la instal·lació d’una canonada d’aigua i d’un paviment que cobria part del jardí.
Cap als anys trenta del segle XX, la construcció d’un teatre pertanyent al Centre Obrero Aragonés va aterrar les estructures de la part posterior de la finca i va anul·lar el que restava de pati o jardí.
Tipus: Notícies / documents | Data: Segona meitat del segle XVIII
Josep Ignasi d’Alòs i de Soldevila, segon marquès de Puertonuevo, va promoure una sèrie de reformes en les 6 propietats adquirides, per convertir-les en un palau.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/501
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona