Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Plaça Gardunya

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
14
Codi d'illa:
7155
Adreces:
Plaça Gardunya
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 830694,00000 | UTM Y: 9081395,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

El treballs arqueològics desenvolupats a la plaça de la Gardunya de Barcelona proporcionaren resultats positius a nivell arqueològic relacionats amb el mercat de la Gardunya, l’antic convent de Santa Maria de Jerusalem i les construccions domèstiques anteriors a aquest. També es documentaren, mitjançant un sondeig, estructures al costat de les capelles laterals de la capella del Hospital de la Santa Creu.
Les diferents fases registrades foren les següents:
Estrats geològics i de deposició natural.
Com a nivell geològic aparegué el característic tortorà de Barcelona, que només ha estat documentat al sondeig 1 a unes cotes a l'entorn dels 5,50 m.s.n.m. Per sobre d’aquest, una seqüència estratigràfica d’argiles d’àmplia potència que cal interpretar com anterior a l’ocupació del solar i fruit d’una deposició natural (segurament aportades per la riera d’en Malla que circulava pel que ara és la Rambla) i que, progressivament, va passant d’una coloració més marronosa a una altra completament vermella. Es pogueren diferenciar fins a 3 estrats: un amb petits i escassos fragments de ceràmica comuna vidriada, un segon amb presència de petits i escassos fragments de materials romans i, finalment, un d'estèril.
Materials romans.
No es van documentar estructures corresponents a una cronologia d’època romana, només materials ceràmics que apareixien de forma residual als estrats baixmedievals, o bé materials petits i rodats als nivells d’argiles vermelles de deposició natural sobre el que es va instal•lar la ciutat romana.
Aquests materials s’han de posar en relació amb la situació d’aquesta zona propera al nucli urbà de Barcino, molt a prop d’una de les portes d’entrada a la ciutat romana i al costat d’un dels seus camins d’accés fossilitzat al tramat urbà actual amb el carrer Hospital.
Estructures baixmedievals anteriors al convent (Finals s. XIII/XIV – 1462).
Recolzant sobre el nivell d’argiles vermelloses de deposició natural es situà un conjunt d’estructures distribuïdes per diferents punts de la zona sud-est de la plaça (Sector 1) i que es poden agrupar a partir de la seva relació amb materials ceràmics baixmedievals que es daten entre finals del segle XIII i el segle XIV.
Les estructures corresponien a retalls, paviments de calç i murs que, en ocasions, es conserven en alçat per sobre del nivell de circulació.
Els murs, de mig metre d’amplada, eren obrats amb maçoneria de pedres lligades amb morter de calç que arribaven a conservar un alçat entre 15 i 40 cm. per sobre dels nivells de circulació, configurant un espai d’habitació pavimentat.
Es configurà així una fase constructiva del solar diferenciada, amb característiques pròpies malgrat que, a causa de l’excavació en extensió tan limitada i de les restes documentades, resultà de difícil interpretació funcional, encara que semblaven apuntar a un espai de caràcter domèstic.
Aquest grup d’estructures correspon a construccions anteriors a l’edificació del convent de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462, és a dir al primer desenvolupament urbanístic del barri del Raval, inicialment extramurs a partir de la construcció de la muralla del segle XIII, i desprès dins del recinte emmurallat amb l'ampliació de la muralla projectada per Pere el Cerimoniós i desenvolupada a partir de mitjan segle XIV, motiu que originà que les monges dominiques del convent de Sant Pere Màrtir s’instal•lessin l’any 1370 a uns edificis propietat de la Col•legiata de Santa Anna al carrer d’en Porta (actual carrer Jerusalem que conforma el límit est del Sector 1).
És per això que les evidències arqueològiques semblen recolzar les dades documentals i situen aquesta zona com la que presenta un desenvolupament urbanístic i arquitectònic més antic. L’amortització d’aquest conjunt d’estructures s’ha de situar a mitjan segle XV, entre l’abandonament del solar per part de les monges dominiques (1423) i la construcció del primer convent gòtic de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462.
Convent de Santa Maria de Jerusalem (1462 – 1868).
A tota l’àrea d’excavació es documentaren les estructures corresponents a l’antic convent de Santa Maria de Jerusalem; un conjunt de restes que correspondria a les dependències que es situaven al llarg de la franja sud del complex, i on es van identificar tota una sèrie d’espais de diferents mides, la funcionalitat dels quals es poden identificar a partir de la descripció de la planta del convent va realitzar Miquel Garriga i Roca a mitjan segle XIX.
Així s’aconseguiren identificar: l’entrada des del carrer de Jerusalem, el galliner, un safareig amb un pou de brocal circular, un dipòsit rectangular per al rentat, una habitació de magatzem amb les restes de les bases de tres pilars i un dipòsit quadrat a l’extrem oest amb els accessos tapiats, una sala de distribució amb accés a una latrina (de la que es conservava la fossa sèptica) i a un gran pati obert, una altra latrina que abocaria a la mateixa fossa sèptica, una petita habitació per a la visita del metge i dos dipòsits soterrats que semblaven haver estat usats per al treball artesà de la calç. Aquest pati es trobava delimitat per dos grans murs de carreus de pedres amb contraforts a la part interna del pati, dels quals el situat al sud encara es conserva en alçat i està reaprofitat en ús per les construccions actuals.
També, a l’oest del gran pati i separat d’aquest per un mur amb una banqueta correguda adossada al seu parament, s’exhumà una zona de porxo pavimentada amb petites habitacions delimitades per envans i amb un pou o dipòsit soterrat amb la boca de pedra treballada per a encaixar una tapadora al nivell de circulació.
També es van documentar nivells de terra molt orgànica corresponents a l’hort del convent a la cantonada nord-est de la plaça (Sondeig 4), mentre que, d’altra banda, a la cantonada nord-oest (Sondeig 3) les estructures del convent han estat arrasades.
Dels materials emprats a les diferents construccions, aquests són els tradicionals d’època medieval i moderna a Catalunya, amb paviments de rajoles ceràmiques de diferents tipus (rectangulars i quadrades) i disposicions (de caixó, a trencajunt, a la mescla) i, de vegades, amb empedrats.
La tècnica constructiva per excel•lència per aquesta fase és l’obra de maçoneria, sempre lligada amb morter de calç, predominant les pedres per a la construcció de murs i pous i els maons per a dipòsits i envans.
Per sota dels nivells de pavimentació de l’últim nivell del convent es trobaven diferents estructures de subsòl (bàsicament clavegueres, dipòsits, foses sèptiques i diferents retalls) en un bon estat de conservació.
Mercat de la Gardunya (1868 / 1888 – 1950 / 1957).
A la cantonada sud-oest de la plaça es van documentar tota una sèrie de parades de mercat disposades en bateria al llarg d’un antic mur perimetral amb contraforts del convent, encara en ús i que feia de mur de tanca. Aquestes habitacions són obertes cap al nord, on es situaria una zona de carrer pavimentada amb un empedrat en perfecte estat, on presentarien uns porxos sostinguts per bigues de ferro que sostindrien possiblement tendals.
En conjunt s’identifiquen fins a 9 habitacions rectangulars que s’identificaren amb els espais necessaris per tal d’emmagatzemar els productes per a la venda. Presentaven diferents mides, encara que la més habitual es situà entorn als 3,50 m. per 2,50 m. Aquestes habitacions es subdividien en dues parts, una davant al nord i una altra darrere al sud, separades per envans i diferents paviments, configurant l’estructura clàssica de botiga - rebotiga. Les estructures, en general, es trobaven en mal estat de conservació, pràcticament arrasades fins al nivell de circulació.
D’altra banda, sota els nivells de pavimentació hi havia tot el sistema de desguàs, basat en clavegueres i canonades que, partint de les diferents habitacions, conflueixen a una gran canonada que, en direcció est – oest per davant del conjunt d’habitacions, recull totes les deixalles.
Els materials utilitzats eren variats, d’època contemporània, encara que dins de les característiques constructives tradicionals: paviments de rajoles ceràmiques encara que també n’hi ha alguns de ciment i lloses; envans d’obra de maçoneria de maons i morter de calç, mètode constructiu que també s’utilitza per a les clavegueres i dipòsits; canonades de ceràmica i formigó.
Estructures de l'Hospital de la Santa Creu (1401 – 2005).
Finalment, el sondeig realitzat al pati situat darrere de les capelles laterals de la capella de l’Hospital de la Santa Creu proporcionà resultats positius a nivell arqueològic, corresponents a les construccions de l’antic hospital, amb la documentació de paviments, clavegueres i murs de diferents cronologies.
Del conjunt destacà la gran concentració d’estructures, recolzant-se les unes sobre les altres, amb una escassa presència de materials ceràmics.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1370

    S’instal•len en aquest solar les monges dominiques.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1401

    Comença la construcció de l’Hospital de la Santa Creu.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1462

    Es construeix el convent de Santa Maria de Jerusalem.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1868

    Es construeix el mercat de Jerusalem o de Gardunya.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:

    Plaça de la Gardunya

    Pati de la presó i de la part més cridanera i tèrbola del mercat de la Boqueria, en diuen també 'la Gardunya'.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Natural / Rieres

Cronologia inicial:
Desconeguda
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Mercat

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Hospital

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
novembre del 2005 - juny del 2006
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Daniel Giner Iranzo - Còdex
Motivació:
Urbanització plaça
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona