Descripció:

El procés d’excavació de la Plaça de Sant Cugat i els seus entorns, va permetre documentar fins a dotze fases cronològiques que aglutinen els tres elements vertebradors del registre arqueològic. Aquests elements foren per una banda l’ocupació tardoromana on el que en resulta més significatiu són les restes de la necròpolis i d’un possible forn de fossa de metalls; en segon lloc les restes de l’església de Sant Cugat del Rec del segle XVII, representada sobretot per vàries tombes d’obra corresponents a la zona de l’absis i de la nau central; i en tercer lloc, la xarxa urbana documentada des del segle XII al XX en forma d’estructures domèstiques i industrials entre les que aparegueren dos forns de tipus fogó i un forn de pa.
Fase 1. Època tardoromana (Segles III / V).
Sota aquest concepte s’aglutinaren varis elements associats a la necròpolis tardana i el negatiu d’un possible forn de fossa de metalls.
Respecte a la zona de necròpolis tardoantiga, es troba representada per les restes humanes que es documentaren en el sector 2 de la Plaça de Sant Cugat del Rec, una al bell mig de l’àmbit i l’altra ja al carrer Corders amb la cantonada del carrer Fonollar.
Si bé en altres campanyes d’excavació dutes a terme a la plaça s’han documentat més restes humanes, es fa palès la baixa densitat d’inhumacions si es compara amb altres zones excavades com l’Avinguda Cambó o la zona dels jardins del Pou de la Figuera. Aquesta diferència rau en el fet que la necròpolis tardoromana no era una extensió homogènia, sinó que ocupava espais lliures dins d’un parcel•lari que es veia ocupat també amb les activitats agrícoles i industrials.
A banda de les inhumacions, es van documentar dos elements més que, si bé no es poden associar directament amb els enterraments, es creu que, per les seves característiques, poden guardar relació amb els hàbits funeraris del món tardoromà.
En primer lloc un negatiu de planta rectangular farcit de restes de fauna, possiblement relacionat amb el consum d’elements càrnics en els banquets funeraris o en els processos de sacrificis rituals.
El segon element documentat fou un pou/sitja en el qual es trobà un cap de bòvid envoltat de pedra de mida mitjana i fragments de ceràmica i un cànid en connexió anatòmica, a banda de varis fragments de suïd. Aquest tipus d’estructura s’ha documentat amb anterioritat a la necròpolis de la Vila de Madrid de Barcelona, i l’ús que se l’hi dóna és el de pou ritual on es farien ofrenes als deus vinculats amb el món funerari.
El possible forn de fossa de metalls s’identificà amb un rebaix de planta rectangular excavat en els nivells geològics i que en el seu extrem oest presentava les restes de tres possibles encaixos termoalterats. En el seu interior es documenta una cubeta de dimensions reduïdes i un nivell de matriu terrosa amb fragments d’escòria de metall.
Fase 2. Segle XII.
És en aquest moment que comencem a documentar al jaciment restes d’ocupació urbana. Les cases es trobaven delimitades al nord pel traçat del carrer Fonollar i al sud per un carrer o camí que no s’ha conservat fins l’actualitat en funcionament, tot i que sembla que s’hauria mantingut en ús almenys fins al segle XIX, i que faria cantonada amb el carrer del Forn de la Fonda.
Respecte als àmbits domèstics registrats, presentaven una planta rectangular, estreta, alineada amb el traçat del carrer de Fonollar. Aquests edificis es trobaven construïts amb murs formats a partir d’un sòcol de pedres lligades amb argila i un recreixement de tàpia, i sembla que al costat sud mantenien una zona de pati, almenys en la finca (finca 4) conservada al sector 1 de la plaça.
Les cases tindrien una planta baixa, on es trobaria situat l’obrador, i una planta superior on es situarien les habitacions. En alguns casos es documenta fins a un tercer pis usat com a golfes.
Fase 3. Segle XIII.
En aquest moment, la zona compresa entre Santa Caterina i el Rec es densificà i fou destinada a oficis que poden causar molèsties al veïnat. Fins a mitjans del segle XIII els oficis relacionats amb la pell foren majoritaris i seguidament els relacionats amb la llana i el cotó hi guanyen importància.
En el cas del sector 1, i continuant dins de la finca 4, es van poder diferenciar dues fases, una primera on es consumà l’espoli d’un pou cec, possiblement per al reaprofitament del material constructiu, i l’amortització del seu negatiu.
En la segona fase, es documentà una reforma integral de la finca 4. Aquesta reforma passà per la substitució dels murs de tàpia per uns altres de pedra de mida mitjana sense treballar, lligats amb morter de calç de color taronja, de gra gruixut.
Alhora es documentàl’obertura de dos negatius de planta relativament regular, adaptada als límits marcats pels murs de la finca. Ambdues estructures de funció indeterminada es trobaven amortitzades en algun moment del mateix segle XIII.
Pel que respecta a la Rasa Fonollar, d’aquest moment es documentaren dues finques més. Aquestes estructures domèstiques es situen en el segle XIII per les característiques constructives dels murs que les delimiten, de pedra de mida mitjana sense treballar, lligades amb morter de calç de color taronja, de gra gruixut, similars als documentats al sector 1 de la plaça, i pel registre ceràmic recuperat.
Dins la finca 2 es documentà una sitja de secció globular i les restes d’un paviment de morter de calç.
Dins la finca 3 es documentà un paviment de morter de calç i un nivell d’ús.
Així doncs, d’aquest moment es constatà el funcionament de com a mínim tres edificis a la zona de la Rasa Fonollar, de teòrica planta rectangular i alineats amb el traçat del carrer Fonollar.
Fase 4. Segle XIV.
Amb la construcció de la primera línia defensiva medieval i el creixement de les viles noves, desaparegué el límit mantingut fins ara entre la ciutat romana i el teixit urbà format al seu voltant. L’aglutinament d’aquets espais dins del perímetre de la ciutat, feu que s’endeguessin projectes d’urbanització d’aquestes zones.
A mitjans d’aquest segle ja es parla d’un barri menestral de carrers paral•lels i estrets a banda i banda del rec. Pràcticament totes les finques documentades en època medieval ja es trobarien en funcionament en aquest moment, i el registre s’amplia amb les finques de l’àmbit 1 i la parcel•la est-oest.
Relacionat amb aquests àmbits domèstics es documenta un pou (correspondria a la finca 4) situat en aquesta fase per característiques constructives.
Dins els àmbits 1 i 3, tot i que es documentaren línies de parcel•lació que delimitaven àmbits domèstics, no es pogué recuperar informació arqueològica d’aquesta fase.
Per contra dins l’àmbit 2 del sector 1 i a la Rasa Fonollar sí que es van documentar, com a mínim, dues fases de funcionament.
-Fase 4.1. Primera meitat del segle XIV.
A la finca 4 de la plaça es documentà l’amortització d’un paviment, així com la construcció d’un pou cec i a la finca documentada a l’àmbit 3 del sector 1, es documenta la construcció d’un pou.
Ambdues estructures, de planta rectangular, es trobaven bastides amb carreuons de mida petita i maons, i, en el cas del pou, es documentaren encaixos a les parets. Ambdues també es troben adossades als diversos murs de parcel•lació.
Les finques de la Rasa Fonollar la finca 1 es reformaren de manera integral amb la substitució dels murs de tapial per murs de pedra de carreuons i morter de calç taronja, de gra gruixut i l’elaboració de nous paviments.
-Fase 4.2. Segona meitat del segle XIV
D’aquesta fase només s’han documentat, en tot el jaciment, els primers nivells d’amortització per ús del pou cec de a la finca 4.
Fase 5. Segle XV.
Es documentaren poques modificacions; l’amortització d’algunes estructures negatives i algun recreixement de nivells de circulació.
Fase 6. Segle XVI.
En aquest cas, les restes es documenten exclusivament a la plaça, tant al
sector 1 (àmbit 2) com al sector 2.
Respecte al sector 1, observem com en la finca 1, es substituiren els paraments medievals per d’altres que empraven uns morters de color ocre o blanc. Pel tipus de construcció i la dinàmica del sector, sembla que aquets dos murs s’haurien pogut construir entre els segles XVI i XVII.
Al sector 2 de la plaça, en aquest moment es documenten una sèrie d’estructures molt arrasades, que respondrien a àmbits domèstics anteriors a la construcció de l’església. Aquest fet es demostra en les restes d’estructures murals sobretot de la rectoria del segle XVII que afecten dipòsits i pous ja amortitzats amb anterioritat.
Fase 7. Segle XVII.
Al sector 1 de la plaça, tant a l’àmbit 2 com al 3, trobem restes de l’activitat domèstica en aquest segle. Les reformes estructurals documentades es caracteritzen per la fermesa de la construcció, de pedra reaprofitada, material constructiu i morter de calç blanc contundent.
Al sector 2, es documentaren les restes de l’església construïda el 1627, i de la seva rectoria. Aquesta nova planta ocupà tot el solar entre el carrer de Carders a l’est, el de Fonollar al nord, la finca núm. 17 al sud i l’àmbit 3 del sector 1 de la plaça a l’oest.
L’incendi de la Setmana Tràgica, el bombardeig del 1937 i el posterior espoli del material constructiu ha fet que en quedi ben poca cosa de l’església de Sant Cugat del Rec. Aquestes restes s’identificaren en algunes impromptes i murs de morter de calç blanc i sobretot en el conjunt de tombes d’obra i vasos funeraris.
Les estructures directament relacionades amb el complex de l’església corresponen a un mur de maçoneria paral•lel al conjunt de tombes d’obra, i a una estructura de planta quadrangular, formada per tres murs, bastits amb la mateixa tècnica constructiva. Degut a que la zona no quedava afectada per cap rebaix, només es pogueren documentar aquestes restes en planta, fet que no va permetre extreure més informació que l'esmentada aquí.
Tot i això, l’estructura de planta quadrangular sembla, que podria respondre a les restes del campanar de l’església, situat al costat sud de l’edifici.
Respecte al conjunt de les 17 tombes d’obra i vasos documentats, cal esmentar que només se’n ha pogut excavar una (tomba d’obra 1), mentre que una segona (tomba d’obra 3) ja es va excavar en la campanya duta a terme pel Museu d’Història de la Ciutat el 1962. Les restants 15 tombes, només es pogueren documentar en planta degut a la dinàmica de no afectació de l’obra de reforma de la plaça.
Les estructures funeràries excavades, responen a una planta rectangular, amb uns murs perimetrals construïts emprant la tècnica de la maçoneria que es troben enlluïts amb morter de calç, documentant-se en el seu fons, un paviment de llosetes. A més a la plaça es documentà de forma segura una ossera.
Fase 8. Segle XVIII.
Al sector 1, es documentà el recreixement d’estructures muràries amb material reaprofitat i morter de calç blanc compacte, emprant la tècnica de l’encofrat perdut.
A l’àmbit 1, s’observà la construcció dels dos forns tipus fogó. El primer es trobava construït amb blocs de pedra escairats, maons i morter de calç blanc.
Respecte al segon, a nivell constructiu és igual que l’altre, tot i que de mides més grans, i en el seu interior tampoc es documentaren altres restes que no fossin carbons i cendres.
A l’àmbit 3, es dóna un rebaix dels nivells medievals i moderns per a la construcció d’un soterrani dins el qual es construí un dipòsit i unes escales d’accés de pedra.
Al sector 2, continuà en peu l’església i es detectaren reformes en la distribució interna de les tombes.
Un altre element que ens va permetre datar relativament el conjunt de l’església de Sant Cugat fou una làpida, extreta durant el procés de rebaix del nivell d’amortització de les estructures del sector 2. Aquesta, de forma rectangular, conserva part d’un text datat en un moment no determinat del segle XVIII.
Fase 9. Segle XIX
Aquesta fase respon a petites reformes dutes a terme a l’interior de les finques ja documentades; l’amortització dels forns / fogó i la construcció de nous paviments.
Al sector 3 de la plaça es documentaren tota una sèrie de paviments i estructures relacionades amb la indústria. Aquesta relació s’interpretà a partir d’una estructura que respondria a un possible encaix per a una màquina de vapor. Altres encaixos més petits documentats al seu voltant, així com referències documentals van fer creure que aquest àmbit seria d’ús industrial.
Fase 10. Segles XIX i XX
Al sector 1 (àmbit 3) es construí a inicis del segle XIX un forn que funcionà fins a mitjans o finals del segle XX, moment en que es tapia amb un envà de maons i es repavimenta el soterrani amb ciment.
El forn s’identificà com a un forn de pa, de planta circular bastit amb maons de 0,30 m. x 0,15 m. de costat, del que se’n conservava parcialment la volta de maons disposats en sardinell.
Als àmbits 1 i 2 del sector 1 es construeix una xarxa de clavegueram estructurada com a mínim en dues fases apreciables.
Al sector 3 es documenta la construcció d’una claveguera i un pou cec.
Al sector 2, en aquesta fase es produí la destrucció de l’església de Sant Cugat i la posterior anivellació de runa, d’aproximadament 2 m. de potència, per tal de construir la plaça de Sant Cugat. Posteriorment, en els darrers anys del segle XX, es van enderrocar les finques que ocupaven els sectors 1 i 3, connectant d’aquesta manera el carrer del Forn de la Fonda amb el de Fonollar, i augmentant així la superfície de la plaça.