Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Les tasques arqueològiques realitzades als carrers Giralt el Pellisser i Colomines exhumaren un conjunt d’estructures corresponents al convent de Santa Caterina, al mercat del mateix nom i als serveis dels carrers esmentats. Les estructures associades al convent es trobaven en unes condicions de destrucció importants a causa de les tasques d’enderroc d’aquest complex conventual al segle XIX i sobretot a les diverses infrastructures del mercat i dels carrers. Aquestes estructures es van trobar a nivell de fonamentació, no podent documentar cap parament o alçat i només un paviment associat a una estructura semi-subterrània.
Durant aquests treballs de documentació arqueològica es pogueren documentar vàries fases relatives a l’ocupació d’aquesta zona de la ciutat.
Fases pre-conventuals.
I Fase d’activitat (època romana):
Es documentaren dos retalls de funcionalitat indeterminada reblerts pel mateix farciment, és a dir, que l'amoprtització d’ambdós fou contemporània i produïda per processos similars. Més al sud es va documentar un altre retall farcit principalment per restes de tovots i argiles grisenques.
Només a l’angle nord-est de la rasa 2000 es registrà una estructura d’època romana. Es tracta d'una fonamentació d’opus caementicium orientada nord/nord-oest-sud/sud-est. Tenia la part superior allisada possiblement per la construcció de l’alçat del mur o per la col•locació d’un llindar. L’estructura estava vinculada, probablement, amb el món funerari romà, relacionada amb els diversos mausoleus documentats a les excavacions de l'interior del mercat de Santa Caterina.
Urbanisme previ a la construcció del convent:
D’aquest urbanisme anterior, només es documentà alguna traça i amb molts dubtes, degut a la mancança de dades cronològiques. Pertanyents a aquesta fase constructiva es van exhumar quatre fonamentacions, dos paviments i un retall.
Fases conventuals.
Del convent de Santa Caterina (segles XIII-XIX) s’identificaren estructures que es podrien relacionar amb els elements que conformarien, en primer lloc, part de l’església, sagristia, absis i capelles barroques, en segon lloc, els patis del convent, datats al segle XVI i coneguts com “de la cuina”, “del noviciat” i “del pou de Sant Domènec”, tal com es veu a la planta del convent elaborada per Barraquer, i per últim, una aula gòtica identificada a les excavacions del mercat.
Edat Mitjana:
D’aquesta fase es va documentar un dels contraforts de l’absis semicircular de l’església gòtica. Aquest contrafort era una estructura de grans dimensions feta de pedres irregulars lligades amb morter de calç.
També serien d’època medieval una sèrie enterraments localitzats, d’una banda, en la zona sud de la rasa 1000, a pocs metres de l’absis. Es tractava de les restes dels murs que definien algun dels vasos funeraris que es construïren al voltant de l’absis. D’altra banda, a la part nord de la rasa 2000, es documentaren els enterraments en taüt i fossa.
Edat Moderna:
Durant els segles XVI-XVII es dugué a terme una gran reforma de l’edifici conventual. Aquesta reforma va afectar de manera important tant a l’església com al costat oriental del convent.
D’aquesta època, possiblement al segle XVI, abans de la realització de l’edifici de la fusteria, es va construir un dels murs documentats; estructura feta de carreuons lligats amb morter ataronjat que es recolzava en una fonamentació d’una filada de pedres irregulars. La funcionalitat o interpretació d’aquesta estructura no es pogué determinar per l’escassa superfície documentada.
Pertanyent a la sagristia del convent, situada segons la planta de Casademunt al costat nord de l’absis de la església, aparegué el fonament d’un mur de morter que possiblement es podria relacionar amb l’angle nord-est d’aquell espai conventual de planta quadrangular.
Uns metres més al sud es van documentar un conjunt de fonamentacions que definien, per una banda, el tancament oriental del convent en la zona de l’absis, i, per altra banda, àmbits relacionats amb aquest espai darrere de l’església que possiblement formarien part d’un oratori construït darrera la sagristia.
De la capella del Santíssim, d’inicis del segle XVII, es va documentar, d’una banda, el fonament que tancava pel nord la capella, per una altra banda, la fonamentació del mur de tancament nord d’un àmbit construït al costat meridional del presbiteri i, per últim, els fonaments dels murs de tancament sud i oest.
El costat oriental del convent s’amplia amb la construcció de tres patis i un gran edifici que albergava la fusteria i la latrina.
Es documentaren varis murs de tancament del pati de la cuina, el més septentrional. Dins d’aquest mateix espai es podrien incloure una sèrie d’estructures hidràuliques i la claveguera que portaria les aigües residuals del convent cap a l'exterior, per l’actual carrer Gombau.
Del pati del noviciat construït al sud de l’anterior i que presentava una planta quadrada es corresponien dos dels murs exhumats.
Del pati de Sant Domènec que s’adossava a la nova sagristia es documentaren els fonaments del tancament oriental. Aquests fonaments tenien una orientació diversa respecte a les de les altres capelles. Aquesta orientació coincidiria amb la del mur de tancament oriental de l’absis de l’església del convent i el lloc on es trobava el conegut pou de Sant Domènec.
Per últim, al nord del pati de la cuina es van documentar dues fonamentacions, que es van interpretar com els fonaments de tancament nord i sud d’un gran edifici que albergava la fusteria i la latrina.
Construcció del mercat i l’ampliació del carrer Giralt el Pellisser.
La destrucció del convent i la construcció del mercat comportà la reurbanització d’aquesta part de la ciutat. Les noves actuacions urbanístiques van consistir, en primer lloc, en la continuació del carrer Giralt el Pellisser fins a l’actual Cambó, en segon lloc, en l’ampliació en amplada d’aquell carrer i en tercer lloc, en l’eixamplament del carrer Colomines. Aquestes reformes es van fer en detriment de les estructures dels patis de la Cuina, del noviciat, del pati de Sant Domènec, de la fusteria, de la sagristia, de l’absis, de la capella del Santíssim i de les capelles barroques.
Aquestes feines comportaren la construcció d’una sèrie d’infraestructures que es documentaren en aquesta intervenció arqueològica; fins a 17 clavegueres i alguns murs de fonamentació pertanyents a un edifici que es lliurava al costat meridional del mercat i que va servir per a diversos usos. Es tractava d’una nau de grans dimensions que es va compartimentar en vàries estances.
A més a més en aquesta intervenció es van documentar les clavegueres i canalitzacions d’abastiment d’aigües dels carrers Colomines i Giralt el Pellisser que s’anaren sobreposant al llarg del temps.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Colomines
No es coneix l'origen del nom, però probablement es tracta del cognom d'una família que s'hauria establert en el carrer ja en el segle XIV.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer d'en Giralt Pellisser
En un llibre de comptes del Gremi dels Sabaters, de l'any 1487, s'esmenta una almoina de Guerau Pelliser relacionada amb la confraria de Sant Marc. El tal Guerau, o Giralt, pellisser, devia ser, doncs, un pelleter de nom i de fets.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/480
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona