Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
L'excavació de la plaça de Jaume Sabartés va permetre documentar una mostra del darrer urbanisme d’aquest sector de Barcelona i aportar noves dades del poblament modern i contemporani que encara conservava traces, encara que molt minses, de l’ocupació medieval de la zona, caracteritzada per una munió de carrers i carrerons estrets i laberíntics.
Tot i que no es plantejà les tasques arqueològiques com a una excavació en extensió i van haver-se d’adequar al projecte urbanístic que marcava una cota d’afectació, s’exhumaren una bona part de la planta de les finques que hi van existir, així com els elements soterrats que no van poder ser determinats ni en l’aixecament de l’arquitecte Miquel Garriga, ni en els estudis històrics i arquitectònics previs a la demolició.
Primerament, l’excavació del Sector 1 va permetre evidenciar un sector de la illa de cases que primitivament ocupava part de l’àmbit actual de la plaça de Jaume Sabartés i que foren demolides fins a ras de carrer l’any 1995.
El procés de neteja i documentació, de les successives estructures exhumades, tant aèries com soterrades, permeten establir les diverses fases cronològiques d’ocupació del sector que, a grans trets, es podrien situar en una forquilla cronològica que abasta des del segle XVI fins al segle XX.
Sector 1.
Així cal parlar, en primer lloc, del funcionament de l’àmbit on es van excavar les quatre tenalles (Sector 1, Àmbit Tenalles) i que poden situar-se cronològicament en un moment anterior a la segona meitat del segle XVII, donat el material ceràmic recuperat en excavar la seva amortització, el qual és bàsicament ceràmica de taula dels tipus “blava catalana”.
Així mateix, entorn a la mateixa època o potser una mica més endavant, podria estar en funcionament un dipòsit. Les lloses de pedra allargada que amortitzen el dipòsit tipològicament es poden situar cronològicament cap el segle XVIII. L’afectació del dipòsit va poder determinar que es tractava d’una fossa sèptica que segurament funcionà pels usos domèstics de la finca abans que s’incorporés a la xarxa de clavegueram general durant el segle XIX.
Una nova fase cronològica al sector és a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX, per tipologia i pel material ceràmic recuperat, moment en que es documenta la major part de la xarxa de clavegueres del sector. Aquestes clavegueres eren de maons amb perfil en U i d’ús clarament domèstic.
Finalment i ja en una fase contemporània, situada a mitjans del segle XX es repavimentà la zona del dipòsit. A partir d’aquí s’entrava en la darrera fase d’ús dels habitatges, que es mantingueren habitats fins a la seva demolició en la dècada final del segle passat (any 1995) i la conversió de l’espai en una plaça no urbanitzada.
Sector 2.
Va permetre documentar el sector més meridional de la illa de cases que ocupava part de l’àmbit actual de la plaça. L’aparició de diversos murs i paviments, així com la xarxa de serveis han permès recuperar la compartimentació dels diferents espais.
Primerament, tenim l’Espai 1 que estava definit per una sèrie de murs i clavegueres que permeteren diferenciar fins a cinc àmbits diferents.
Finalment l’Espai 2, del qual només es pogué determinar un àmbit, es trobava en una zona exterior, a l’altra banda de la traça de l’antic carrer de Cremat Xic. A tall d’hipòtesis es suposà que es tractava d’elements relacionats amb els edificis del carrer de Montcada.
El farciment que amortitzava un dipòsit aparegut presentava com a tret distintiu l’aparició, barrejats amb sorres de platja, de fragments de peces ceràmiques producte de coccions defectuoses que conserven restes de vidrat, essent en la seva majoria ceràmica blava catalana, així com una certa quantitat de peces conegudes com a “trespeus” que feren pensar en la presència propera d’un taller ceràmic. La forma mateixa del dipòsit feu aventurar que podria tractar-se d’un dipòsit de decantació d’argiles, relacionat amb algun forn o taller ceràmic.
La forquilla cronològica que s’obtingué del procés d’excavació va permetre posar en valor els resultats del procés de documentació del Sector 2 que s’emmarcà, primerament, amb estructures associades a un urbanisme anterior al carrer Cremat Xic i que ens situà en una fase anterior al segle XVII. Com a hipòtesi podria tractar-se de la part posterior relacionada amb alguna edificació del carrer Montcada.
Seguidament en una data posterior i no anterior a la segona meitat del segle XVII, l’Espai 1 es reorganitzà, passant possiblement a formar part de les estructures associades a un obrador o taller ceràmic al documentar-se, encara que de forma parcial, les restes d’un dipòsit.
Posteriorment s’urbanitza el sector amb l’obertura del carrer Cremat Xic, que comportà la construcció de dos col•lectors de grans dimensions que transcorren pel mig de la traça del carrer i que servien per recollir aigües dels edificis que s’hi basteixen entorn aquesta època. Aquesta fase es situà a la segona meitat del segle XVIII, encara que les estructures exhumades a l’Espai 1 (àmbits 1 a 5) corresponen, excepte en algun cas molt puntual, a estructures del segle XIX.
Finalment, s’exhumaren les restes de les finques destinades a habitatges. Les característiques de les estructures documentades es corresponien amb edificacions del primer terç del segle XIX.
Sector 3.
Representà l’espai el qual fou excavat de forma més parcial, ja que no es va rebaixar en extensió, excepte les capes d’asfalt, preparació i anivellament i únicament es van documentar els forats pels escocells i dues rases per serveis.
Es van poder documentar murs i un dipòsit que pertanyien a l’antiga illa de cases. Així, en conjunt, el Sector 3 donà una mostra de l’urbanisme anterior a la plaça.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Flassaders
Hi eren antigament establerts els menestrals fabricants de flassades, el gremi dels quals tenia unes ordenances datades el 1331.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/479
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.