Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Regomir 7-9

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
13
Codi d'illa:
1416
Adreces:
Carrer Regomir 7-9
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431374,00000 | UTM Y: 4581440,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Les obres de rehabilitació de la finca situada en el carrer Regomir, núm. 7-9 van comportar una intervenció arqueològica preventiva, basada en l’obertura de quatre sondejos:
La cala 1, ubicada a la crugia nord-oest, a la banda propera al carrer Regomir i a tocar del peu de torre de planta circular, amidava 1,5 m. x 2 m. (3 m2). La cala 2 estava situada a la crugia nord-oest, a la part central de la finca. Les dimensions foren de 1 m. x 1,2 m (1,2 m2). La cala 3 es situà a la crugia sud-est, a la part central de la finca. Les dimensions eren de 1,5 m. x 1, 25 m (3,25 m2). Finalment la cala 4 es va ubicar a l’antic pati situat davant la façana posterior de l’edifici decimonònic. Les dimensions foren de 3 m. x 4 m. (12 m2).
Es documentaren fins a quatre fases:
Fase 1. Època romana.
Els elements més antics detectats a les quatre cales realitzades foren un mur, junt a la seva fonamentació, i una claveguera. El fet que el fonament es realitzés mitjançant encofrat perdut a l’estrat geològic no va permetre establir-ne el moment de construcció. Quant a l’amortització sembla que els estrats que cobrien la destrucció de la claveguera i els que s’adossaven al mur, es poden datar de finals del s. II o primera meitat del s. III dC.
Per damunt s’hi documentà un altre mur, bastit al s. III i retallat durant les grans obres de remodelació del sector que comportà la construcció del segon llenç de muralles al voltant del 350 dC. L’amortització d’aquests retalls es datà entre els segles s. IV i V dC.
Fase 2. Època altmedieval.
A totes les cales realitzades, sembla que els nivells baiximperials, de l’antiguitat tardana i altmedievals foren eliminats com a conseqüència d’un rebaix important de tot el sediment del sector efectuat, segurament, al s. XV, data en la que es documenten les primeres construccions a la zona ocupada per la finca actual.
Fase 3. Època moderna.
Es detectaren restes estructurals pertanyents a un àmbit subdividit per un envà que podria correspondre a la construcció consignada en el cadastre de l’any 1716 com de planta baixa i tres pisos i podrien datar de meitat del s. XVII (data aportada pels materials recuperats en nivells immediatament anteriors) a inicis del s. XVIII (data aportada per la documentació històrica).
Fase 4. Època contemporània.
La documentació històrica no documenta obres en els terrenys de la finca durant el s. XIX amb anterioritat a l’enderroc, l’any 1861, de les dues cases d’època moderna i la construcció, l’any següent, de la finca actualment en remodelació. Tanmateix al rebliment de les estructures enderrocades es documentaren nombroses restes (trespeus, marrells, peces pendents d’envernissat i segona cuita), que indicaven l’existència d’un obrador de terrissa a la zona, sense que es pugui determinar, que es trobés en una de les dues finques aterrades.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Regomir

    A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
6 de març – 18 de maig del 2007
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Jordi Hernández Gasch - Actium
Motivació:
Remodelació finca
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, SA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2008. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2007)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 179-201.
  • HERNÁNDEZ-GASCH, J., 2006. "The Castellum of Barcino: from its early roman empire origins as a monumental public place to the late antiquity fortress", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 74-91.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona