Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Les obres de rehabilitació de la finca situada en el carrer Regomir, núm. 7-9 van comportar una intervenció arqueològica preventiva, basada en l’obertura de quatre sondejos:
La cala 1, ubicada a la crugia nord-oest, a la banda propera al carrer Regomir i a tocar del peu de torre de planta circular, amidava 1,5 m. x 2 m. (3 m2). La cala 2 estava situada a la crugia nord-oest, a la part central de la finca. Les dimensions foren de 1 m. x 1,2 m (1,2 m2). La cala 3 es situà a la crugia sud-est, a la part central de la finca. Les dimensions eren de 1,5 m. x 1, 25 m (3,25 m2). Finalment la cala 4 es va ubicar a l’antic pati situat davant la façana posterior de l’edifici decimonònic. Les dimensions foren de 3 m. x 4 m. (12 m2).
Es documentaren fins a quatre fases:
Fase 1. Època romana.
Els elements més antics detectats a les quatre cales realitzades foren un mur, junt a la seva fonamentació, i una claveguera. El fet que el fonament es realitzés mitjançant encofrat perdut a l’estrat geològic no va permetre establir-ne el moment de construcció. Quant a l’amortització sembla que els estrats que cobrien la destrucció de la claveguera i els que s’adossaven al mur, es poden datar de finals del s. II o primera meitat del s. III dC.
Per damunt s’hi documentà un altre mur, bastit al s. III i retallat durant les grans obres de remodelació del sector que comportà la construcció del segon llenç de muralles al voltant del 350 dC. L’amortització d’aquests retalls es datà entre els segles s. IV i V dC.
Fase 2. Època altmedieval.
A totes les cales realitzades, sembla que els nivells baiximperials, de l’antiguitat tardana i altmedievals foren eliminats com a conseqüència d’un rebaix important de tot el sediment del sector efectuat, segurament, al s. XV, data en la que es documenten les primeres construccions a la zona ocupada per la finca actual.
Fase 3. Època moderna.
Es detectaren restes estructurals pertanyents a un àmbit subdividit per un envà que podria correspondre a la construcció consignada en el cadastre de l’any 1716 com de planta baixa i tres pisos i podrien datar de meitat del s. XVII (data aportada pels materials recuperats en nivells immediatament anteriors) a inicis del s. XVIII (data aportada per la documentació històrica).
Fase 4. Època contemporània.
La documentació històrica no documenta obres en els terrenys de la finca durant el s. XIX amb anterioritat a l’enderroc, l’any 1861, de les dues cases d’època moderna i la construcció, l’any següent, de la finca actualment en remodelació. Tanmateix al rebliment de les estructures enderrocades es documentaren nombroses restes (trespeus, marrells, peces pendents d’envernissat i segona cuita), que indicaven l’existència d’un obrador de terrissa a la zona, sense que es pugui determinar, que es trobés en una de les dues finques aterrades.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Regomir
A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/477
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona