Descripció:

La intervenció arqueològica, basada en la realització de quatre rases, va permetre documentar una mostra de la trama urbana d’aquest sector del barri fins que s’enderrocaren les finques per a convertir els solars en pistes poliesportives.
Aquesta circumstància va permetre la conservació a nivell de cota de carrer d’una part de les estructures de les finques, especialment dels espais de soterrani i/o semisoterranis i diversos serveis com clavegueres, desguassos i carboneres. Concretament i en detall s’exhumaren i documentaren:
A la rasa 1 aparegué un mur que, per la seva situació, podria coincidir amb el mur que apareix en el plànol que va fer al 1859 Garriga i Roca. Amb tot es dubtà d’aquesta dada ja que el mur del plànol suposava el tancament dels horts o terrenys del monestir de Valldonzella i el mur que aparegué no semblava tenir prou entitat per fer aquesta funció (només té un gruix de 0,14 m.). L’absència de materials ceràmics associats a l’estructura també dificultà el poder-li donar una cronologia més afinada. Es situà en època contemporània, segles XIX – XX.
La resta d’estructures que aparegueren en aquesta rasa es van trobar de manera descontextualitzada, és a dir, no lligades a cap estructura de prou entitat i se’ls hi atorgà una cronologia de segle XX. L’excepció es trobà en el murs de fonamentació trobats en l’extrem nord de la rasa que podrien formar part d’una vivenda del passatge de Sant Bernat ja que estaven orientats cap a aquest carrer. En aquest cas la seva cronologia hauria de ser posterior a les desamortitzacions, de mitjans segle XIX.
La rasa 2 coincidia amb l’espai que va ser ocupat per un edifici públic de caràcter assistencial propietat de l’Ajuntament de Barcelona i que va ser enderrocat l’any 2001. L’habitació trobada es correspon amb un dels magatzems del soterrani d’aquest edifici que va ser construït a mitjans del segle XX.
També es documentà una bossada de material ceràmic que s’associà amb un abocador de cronologia contemporània. D’altra banda es registraren una claveguera pertanyent a alguna estructura anterior a l’edifici municipal, un pilar i una carbonera – cendrera que no apareixen en els plànols de l’edifici assistencial.
A la rasa 3 tots els estrats que aparegueren es podien considerar d’origen geològic, sense alteració antròpica.
De la rasa 4 només es van poder documentar un sèrie d’estructures que no permeteren treure conclusions definitives. S’hi trobà una nova bossada o dipòsit de ceràmica excavat directament al terreny natural i que tenia les mateixes característiques que la bossada trobada a la rasa 2.
El mur documentat aquí i el paviment associat podien formar part d’algun tipus d’estructura soterrània de l’edifici contemplat als quarterons de Garriga i Roca, essent molt difícil a partir dels trams documentats i de l’estat de conservació d’aquests poder determinar una funcionalitat. La cronologia que es proposà és la d’època contemporània (segles XIX – XX).
Així, es van documentar algunes estructures arqueològiques, però aquestes només es pogueren estudiar de manera parcial degut a la metodologia emprada. Amb tot, es pot dir que les estructures documentades tenen totes una cronologia d’època contemporània, la qual cosa es correspon amb la documentació que indicava la presència en aquests terrenys d’horts i jardins dels convents situats en dita zona i que no es fins a les desamortitzacions de mitjans s.XIX que no s’urbanitzen aquest sectors.