Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
L’any 2005 es va realitzar a la parcel•la 37-37 bis del carrer Riereta, una intervenció arqueològica en extensió per tal de registrar totes les restes patrimonials.
Es va registrar una seqüència sedimentològica homogènia amb varis nivells o fases d’ocupació i un nivell d’ús amb estructures i materials associats que defineix un període concret de la prehistòria recent.
L’anàlisi estratigràfic, l’estudi tipològic dels artefactes recuperats i les datacions per radiocarboni obtingudes, a més d’altres analítiques permeteren observar l’existència de quatre fases d’ocupació, que coincidien grosso modo amb el panorama estratigràfic ja conegut de l’excavació de la caserna de Sant Pau del Camp (Veure fitxa 302/1990 i 302/1990-91).
La fase I, estaria representada, principalment, per una llar. El fet més significatiu d’aquesta estructura fou la construcció d’un sòcol o paviment de pedres, la gran majoria roques metamòrfiques i granítiques de mida mitjana (0,20-0,30 m.); variable lítica d’elements refractaris que va permetre argumentar la seva funció com a estructura de combustió o llar comunal.
La datació d’un carbó procedent del segon nivell de pedres mostrà una datació de 4515 ± 80 BP (3360-3090 BC), així doncs cal situar-la dins del neolític final (Veraza).
L’estructura o fogar que donà data a la primera fase quedava coberta per un nivell de matriu argilosa sobre el que s’implantà una segona fase d’ocupació, ubicada a l’edat del bronze, de la qual es detectaren un parell d’estructures d’emmagatzematge, agrupades en una superfície de poc menys de quatre metres quadrats, un forn de doble cambra i diverses estructures de difícil interpretació.
Aquesta segona fase quedà coberta per un segon estrat d’argila sobre el que s’assentaven i/o s’excavaren les estructures de la fase III. El fet més singular fou la documentació d’un sòl d’ús utilitzat durant la primera meitat del II mil•lenni a.C., amb la presència sota aquest sòl de sis estructures formades per diverses fileres de pedres en paral•lel (4 o 5 bandes) amb una mateixa orientació nord-oest, conegudes en períodes més recents a la península amb el nom de plantes de graella, possiblement relacionades amb l’emmagatzematge de cereals o/i la ventilació i assecatge del mateix.
La datació mitjançant la termoluminiscència d’un fragment de ceràmica pertanyent al vas 010/05-A-150, associat al nivell d’ocupació, oferí una data de 3726 ± 326 BP. A més d’aquestes estructures o graners sobrealçats, es trobaren altres estructures en aquesta Fase III, per exemple el registre de soleres d’argila cuita o superfícies rubefactades (àrees de combustió o llars).
La fase IV estava representada per una sepultura i les restes d’un fogar pertanyents també a l’edat del bronze. La datació d’un os corresponent a l’individu dipositat (UE-1159) presentà una data de 3530 ± 40 BP (1960-1750 cal BC).
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Riereta
El carrer era antigament una torrentera.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
