Descripció:

La intervenció arqueològica preventiva situada a la plaça de Sant Miquel i als carrer dels Templers, dels Gegants i del Pas de l’Ensenyança, va venir motivada per les obres del projecte executiu per a la urbanització de la plaça de Sant Miquel. Les obres al subsol implicaven el control de tots el rebaixos atès que en aquesta zona es conserven les restes de la ciutat romana de Barcino, en concret de les termes (segle II), una domus i zones productives. Alhora en aquest sector de la ciutat es té constància d’una necròpolis, del segle X, relacionada amb l’església de Sant Miquel (segles X-XIX). L’any 1819 es va clausurar el cementiri vinculat a aquesta parròquia, el 1868 es va nderrocar i en el seu lloc es va construir un annex de l’Ajuntament.
El projecte contemplava la remodelació d’una gran àrea que incloïa, a part de la pròpia Plaça de Sant Miquel, els carrers dels Templers, dels Gegants, del Pas de l’Ensenyança i de la Font de Sant Miquel. En cadascun d’aquests llocs hi havia un grau d’afectació diferent, en alguns indrets tan sols es realitzava un canvi de paviment i es rebaixava uns 20 o 30 cm del nivell de carrer i en altres es va baixar gairebé 2 m ja que s’hi va planificar la col·locació d’arbres, elements lúdics o de serveis.
L’excavació va permetre posar al descobert diverses restes de la següent seqüència cronològica:
. Fase romana
Les evidències arqueològiques d’època romana es van documentar en la part nord-est de la plaça ja que era on es va realitzar els rebaixos més grans per la concentració de la instal·lació de punts d’il·luminació, d’una fonamentació per una pedra giratòria, d’una àrea de jocs infantils i de quatre arbres. Les restes es situaven dins de l’època baix imperi, concretament al voltant del segle VI. Es va documentar tres fragments de murs que podrien correspondre a una o varies edificacions de la darrera fase constructiva de la ciutat romana i una possible conducció d’aigües d’un edifici proper de la mateixa època. Es tractaria d’un opus africanum que anava en sentit nord-oest sud-est que estaria relacionat amb un altre perpendicular bastit amb blocs de pedra de grans dimensions que alhora formaria part d’una mena d’estructura que s’ha identificat com a una conducció d’aigües. Aquesta estaria al servei d’un edifici situat més cap al nord, nord-est o bé podria formar part d’una conducció que passava pel decumanus menor anul·lada durant el període tardo-romà. El segon mur en sentit est-oest, podria relacionar-se amb una altra edificació que estaria relacionada amb uns altres murs situats al seu voltant que es van documentar en els sondejos núm. 1 i 2 realitzats el 1998.
L’estructures negatives amb una funció originaria de sitges per l’emmagatzemament de l’excedent agrari indicaria un procés progressiu de ruralització dins de la ciutat, aquest fet respondria a un canvi d’orientació econòmica de la urbs romana fundacional.

. Fase alt medieval
Aquest període es trobava representat per la presència de un mur i varies estructures negatives datades al segle IX. Es va localitzar un mur que segmentaria l’espai i l’adequaria, com es va deduir amb la presència d’un paviment associat a aquest mur i una negativa indeterminada vinculada a la seva construcció. Les diferents estructures negatives de caràcter agrari, com ara sitges i un retall mostraria la continuïtat de l’activitat socioeconòmica de la ciutat després de la presència musulmana i la posterior ocupació franca. Les empremtes del període carolingi en les diferents estructures són molt pobres ja que en època baix medieval es van realitzar grans transformacions que van arrasar les construccions anteriors.
. Fase baix medieval
D’època baix medieval corresponen les estructures i construccions més extenses, de fet es van localitzar murs de façana de dues edificacions medievals del segle XV-XVI. En una primera fase d’excavació es va trobar una línia de façana compost per tres murs de morfologies diferents que indicaria la seva pervivència en el temps i producte de les diverses evolucions de l’edifici dins del mateix moment cronològic. Correspondria a l’immoble núm. 1 amb entrada pel carrer dels Templers. També d’aquest edifici en formarien part altres elements arquitectònics com pilars o contraforts. La planta de conjunt de tots els elementsque formarien part d’aquesta casa número 1 del carrer dels Templers no es va poder documentar en la seva extensió ja que la construcció de l’edifici “Novíssim” de l’Ajuntament de Barcelona, el1960, va eliminar qualsevol vestigi de les edificacions anteriors. A l’angle sud-est de la plaça, davant del que és l’accés de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, es va documentar un mur de grans dimensions i de potència que anava en perpendicular al mur descrit anteriorment. Aquest mur coincideix amb la paret mitgera que separava les cases número 6 i 8 dels Quarterons de Garriga i Roca56 i que podria indicar l’existència d’una edificació similar a la que encara avui està a la cantonada del carrer del Gegants amb el carrer Baixada de Sant Miquel, “el palau Centelles”. Vinculat a aquest edifici es va registrar un retall de grans dimensions adossat a la paret mitjanera i a un parell d’estructures que es va interpretar com un pou de captació d’aigua pel consum.
. Fase contemporània
Finalment de l’època contemporània es va documentar les restes de la plaça que hi havia abans de la urbanització actual del lloc. En aquest context històric es van documentar les reformes que durant la segona meitat de segle XIX i fins la primera del XX es van anar realitzant sobre els grans casalots medievals que es van edificar en el segle XV.