Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
En el marc del Projecte ArqueoBorn es va promoure aquesta intervenció preventiva de caràcter interdisciplinari en el que varen participar també estudiants de la Univerisitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
Es van obrir dues cales, una a la casa Riera i una segona cala a la casa Oliach/Baró de Sant Vicenç. Els resultats obtinguts d’aquests treballs son de gran interès ja que van permetre obtenir noves dades estratigràfiques del subsol i ampliar les dades de les estructures dels àmbits intervinguts, força interessants sobre la seva evolució al llarg dels segles així com entendre d’una manera més àmplia i global l’evolució que ha patit aquesta zona concreta del Born acotada pel Rec i el Merdançar.
-Cala 1 – Casa Riera:
La cala efectuada a la casa Riera es va situar a la cantonada meridional de la casa a tocar del mur mitger amb la casa Miró i l'antic col·lector del Merdançar. Aquesta amidava 1,90 metres de longitud, una ampla d’entre 1,40 i 0,35 metres i una profunditat de 1,90 metres, arribant al terreny natural. L’obertura de la cala 1 va aportar dades sobre la seqüència evolutiva de la casa des dels seus orígens (XIV-XV) fins el segle XVII.
Els treballs arqueològics previs realitzats a l’any 2001 havien deixat la casa Riera a la cota cronològica de la segona meitat del segle XVI i, per tant, aquesta cala es va iniciar en aquest punt. Al segle XVI la casa pertanyia probablement al sabater Antoni Casalins.
Els treballs realitzats van permetre determinar la continuïtat en les estructures que configuren els límits de la casa des d’època baix medieval i en el cas concret del mur mitger amb la casa Miró, tot i que pateix diverses reparacions en els segles XVI i XVII, sempre es manté com a base de l’estructura muraria la construcció gòtica. I per tant, les modificacions importants es realitzarien en els espais interiors de la casa.
Les relacions físiques entre la fonamentació del mur occidental de la casa i la fonamentació del Merdançar de la casa Riera mantenen els mateixos patrons que els documentats en altres casos (com pot ser la casa Santmartí). Així, es basteixen primer els murs del gran col·lector i la façana meridional de les cases i després els particulars de cada edificació. Es dedueix, per tant, una clara planificació urbanística d’aquest sector fora muralla a la primera meitat del segle XIV, on que fins aquell moment es robava sense urbanitzar prioritzant la construcció d’una infrastructural principal i col·lectiva, en aquest cas com és el Merdançar, que fins aquell moment no tenia uns límits.
Les restes relacionades amb la fase pre-urbana són significatius marcant un canvi en els usos del sol sobretot en els nivells a partir del segle XIII de clara formació natural, característics d’espais humits, estancats i poc saludables que apunten a la presència d’un Merdançar anterior a la construcció dels murs.
A partir del segle XIII es detecta un creixement important d’indústries que es trasllada des del centre de la ciutat cap a les zones fins llavors deshabitades del sector del barri de la Ribera i del Born. Les dades recopilades a la casa Riera indicarien que es tracta d’un conjunt de restes vinculades a un centre productor de pells i cuirs. Segons els resultats obtinguts, la mateixa adoberia probablement produïa pells (de conills, i potser algun carnívor) i cuirs (ovelles i cabres).
A la casa Riera no es documenta estratigrafia associada a cap fase romana i els nivells alt medievals descansen directament sobre la sorra de platja.
-Cala 2 – Casa Oliach:
La cala efectuada a la casa Oliach es va situar a la zona més septentrional de la crugia est de la finca, a tocar de la façana de la parcel·la del Rec Comtal. Aquesta amidava 2,00 metres de longitud, una ampla d’1,30, fins a una profunditat d’entre 1,90 i 2,50 metres.
La casa Oliach és, probablement, una de les més grans conservades en el jaciment. Es localitza pràcticament al centre de l’illa, amb façanes que s'obren al Rec Comtal vers el nord i el carrer Gensana (antic Merdançar), cap el sud. La finca disposa d'un ampli recorregut cronològic que s'iniciaria amb la construcció d'aquest ramal de Rec Comtal (segona meitat del segle XIII) a sobre del qual s'assentarien unes primeres construccions de la futura casa cap a les primeries del segle XIV.
La primera residencia estable sorgeix al segle XV, moment de la transformació de les estructures preindustrials del segle XIV en una casa de relativa importància en quant a dimensions i forma. A mitjan segle XVI la casa Oliach ja es definirà amb la forma parcel·lària conservada. L’obertura de la cala 2 ha aportat dades sobre la seqüència evolutiva de la casa des dels seus orígens fins a la primera meitat del segle XIV així com tots els processos sedimentològics relacionats amb la presència d’un canal o depressió anterior a la construcció del Rec Comtal.
Els treballs realitzats han permès situar la fase primigènia de la casa, coneguda com a Oliach en època medieval, a finals del segle XIII-inicis del XIV amb el nivell de circulació i els terraplenaments realitzats per adequar el terreny. Les dades recollides també han permès determinar que la casa es construeix un cop ordenat i sanejat el territori amb la construcció dels murs del Rec Comtal i l’acotament del canal existent.
Les restes relacionades amb la fase pre-urbana són significatius. Es produeix un canvi en els usos del sol i amb la pròpia configuració estratigràfica, passant de nivells horitzontals i plans de l’interior de la casa baix medieval a estrats amb un clar pendent cap al Rec i de formació natural relacionats amb el continu procés de sedimentació del marge d’un canal o curs amb aigua.
Les dades constaten doncs que el Rec Comtal, de gran part del segle XIII i XII i alt medieval, en aquest sector allunyat de la ciutat no es trobava delimitat per dos grans murs, tal i com es constata en èpoques posteriors. Seria doncs, un canal que aprofitaria una depressió existent ja des d’època romana amb uns límits poc definits que anirien basculat en funció de la pròpia dinàmica de l’estructura. La informació generada de l’obertura de la cala 2 ens permet determinar que la sèquia medieval aprofita una depressió o canal existent en època alt imperial i amb continuïtat en els segles posteriors.
En definitiva, els treballs desenvolupats en el marc d’aquesta intervenció de caràcter preventiu, han permès documentar un procés urbanístic molt intens en aquest sector oriental de la ciutat a partir de la segona meitat del segle XIII que comporta una planificació i sanejament d’un territori allunyat de la ciutat ocupat per una zona humida i poc salubre situada al darrere de la barra sorrenca de la platja. Territori que ja venia definit per la presència de dues grans infraestructures hidràuliques com són el Rec Comtal (aigües netes) i el Merdançar (aigües brutes) des d’època alt medieval.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4517
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona