Pend: prop_34:

En el transcurs de l'actualització dels serveis del Museu Martorell es van realitzar una sèrie de rebaixos tant a l’interior de l’edifici com a l’exterior (al Parc de la Ciutadella i al Passeig Picasso), que van comptar amb seguiment arqueològic i que van permetre documentar diverses estructures.
Els treballs fets a la planta soterrània del Museu Martorell van consistir en un rebaix general per poder instal·lar un nou sistema de sanejament, la nova pavimentació i la compartimentació de l’espai. Els resultats obtinguts han permès documentar la presència de diferents riostes o murs de fonamentació relacionats amb la construcció de l’edifici que ens ocupa. També es documenta una antiga xarxa de clavegueram inactiva, obrada amb maons de 15x30cm lligats amb ciment, els quals afecten en diferents punts les riostes, i que acaben desguassant en un pou central de planta circular.
Paral·lelament, a l’exterior de l’edifici es van obrir diverses rases, pous i mines per tal d’efectuar els treballs de geotèrmia i connexió de la nova xarxa de sanejament al col·lector existent al passeig Picasso.
-Parc de la Ciutadella: Durant l’obertura d’una de les dues rases per a la instal·lació dels tubs de geotèrmia, concretament la que va des de la base de l’escala d’entrada al museu entre dues de les columnes del pòrtic cap a l’oest es va documentar un mur que travessava la rasa de manera lleugerament esbiaixada. La rasa tenia una profunditat final d’entre 1,80 i 1,90 metres, amb una amplada total de 80 cm.
Es tracta doncs d’un mur pertanyent a la fortificació borbònica de La Ciutadella, essent un revellí situat a l’Oest del Baluard del Rei. El revellí és una estructura de planta triangular situada al davant d’un recinte defensiu principal del qual es troba exempt. Amb aquest element defensiu es podria dividir les tropes atacants i protegir la cortina principal de les muralles amb el foc creuat. Es construïen tant amb terra com amb pedra.
El tram documentat és un mur de carreus regulars de 20 cm d’amplada amb morter i del qual se’n van poder veure 4 filades, tot i que no es va poder veure en planta, ja que estava cobert per un mur posterior. S’ha pogut documentar un tram de 2 metres de llargada del mur del revellí.
També es van poder documentar sis pilastres de maons que han estat vinculades a les col·leccions de roques del Museu de Geologia del primer terç del segle XX.
-Passeig Picasso: L’altra tasca realitzada va ser l’excavació de la mina i els pous, la qual va tenir una gran complexitat pel que fa a la documentació d’estructures arqueològiques. Després d’excavar els nivells superficials d’època contemporània i de creació del Parc de la Ciutadella va aparèixer un potent estrat (UE 6) que correspondria a l’estrat d’anivellament de la destrucció del barri de la Ribera a partir de l’any 1714, el popularment conegut com a esplanada (de dos metres de profunditat). Aquest estrat cobria, diverses estructures que formarien part d’una casa i possiblement d’un carrer. S’ha pogut detectar l’entrada a una de les cases, ja que es conservava la llinda o marxapeu, fet que permet situar una de les façanes del desaparegut barri de la Ribera.