Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Govern Militar

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1311
Adreces:
Plaça Portal de la Pau 5
Passeig Colom 25
Carrer Josep Anselm Clavé C
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431256,00000 | UTM Y: 4580938,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Govern Militar

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Arran de les reformes de l’any 1930 a l’edifici del Govern Militar es varen documentar un seguit d’enterraments d’època romana a l’indret anteriorment ocupat pel convent de Framenors o convent de Sant Francesc. Aquest, havia perdurat fins a l’any 1835, quan va ser desamortitzat i, poc després, enderrocat el 1837 i posteriorment urbanitzat. Justament on s’ubicà el jaciment arqueològic hi havia l’hort del convent, que més tard va ser ocupat per les dependències militars. L'última transformació de l’edifici va ser a càrrec d’Adolf Florensa entre els anys 1926-1929, que va canviar la façana i va decorar interiorment els salons.
Després de les transformacions arquitectòniques, es va realitzar una intervenció arqueològica, sota la direcció tècnica d’Agustí Duran i Sanpere, a la zona de l’antic dormitori del convent Sant Francesc, que coincideix amb el carrer Josep Anselm lletra C. En aquest indret es va documentar que l’estratigrafia estava composta per una capa d’argila vermellosa i sorres d’aportació fluvial. Va ser en aquest estrat de sorres on es van exhumar 10 enterraments; s’interpretà que havien estat inhumats en caixes de fusta, donada l’aparició de claus de ferro i restes de fusta carbonitzada. A banda, 4 tombes més estaven formades per tègules planes formant una mena de caixa. Finalment es documentaren 2 enterraments més amb tègules a doble vessant.
Pel que fa a les notícies sobre el material arqueològic recuperat als enterraments en caixes es va localitzar un plat de pasta vermellosa sense vernís i un ullal de senglar.
En les caixes de tègules no es va localitzar cap element, i fou només als enterraments de doble vessant que es va documentar un peu d’àmfora, un coll helicoïdal de vidre i una àmfora trencada del coll posada en posició vertical i boca avall.
En total es van recuperar 90 tègules entre senceres i trencades, algunes ja estaven fragmentades anteriorment i varen ser reaprofitades als enterraments. També es va recuperar un coll d’àmfora amb la inscripció “MONTIC”, i una gerra sencera de tonalitat vermellosa. Segons l’investigador Agustí Duran i Sanpere amb tota la documentació recopilada es datà la necròpolis en època romana baiximperial per les similituds amb la necròpolis de Can Casanovas.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Tipus:
Tipus d'actuació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Obres de rehabilitació i urbanització
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona