Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció es va veure motivada per l’obertura d’una rasa pel subministrament elèctric de les instal·lacions no ferroviàries corresponents als túnels de les línies de Barcelona-Granollers i Barcelona-Mataró al seu pas per l’estació de la Sagrera.
Per aquest motiu, es va excavar una rasa de 40 cm d’amplada per 90 cm de profunditat al llarg del carrer Fondal de Sant Martí connectant el carrer de la Selva del Camp fins a l’estació. La rasa es va dividir en quatre trams diferenciats: 100, 200, 300 i 400.
-Rasa 100: Aquesta primera obertura presentava una llargada de 64 metres. Es van poder detectar diferents fases de pavimentació contemporània. A 56 metres de l’inici de la rasa es van identificar dues estructures muraries que per poder-les documentar correctament es va realitzar un sondeig de 2 x 2 metres. Aquest sondeig va permetre documentar un mur (MR123) de pedra irregular lligada amb morter i amb restes de ceràmica vidriada; datat del segle XVII i del que se’n conserven uns 40 centímetres de potència.
Així mateix, aquest mur es trobava tallar per la rasa de fonamentació de l’altre estructura (MR119). Presentava dues fases de construcció diferenciades: una primera fase del segle XVIII-XIX de maons que es veu aixecat amb una capa de ciment-formigó modern. En general, les restes es troben força afectades per la instal·lació de serveis d’època contemporània.
-Rasa 200: La rasa 200 presentava una llargada de 60 metres. A partir dels 30 metres de l’inici, es van poder documentar una sèrie de restes d’hàbitat moderns. Concretament, als 33 metres es situa el mur MR217, de 40 centímetres d’ampla i al qual se li adossa una estructura quadrangular construïda amb dues pedres tallades paral·leles, que semblen reaprofitades (UE 220 i 221), i una canonada de ciment (UE 222).
També en aquesta rasa es va localitzar un pou del segle XIX construït amb maó i ciment (UE 208), l’abandonament del qual es produeix a finals del segle XX. Cal destacar que entre el seu rebliment es van documentar dos fragments de ceràmica romana comuna i àmfora.
-Rasa 300: Aquesta rasa de 4 metres de llarg unia la Rasa 100 i la 200. En el transcurs dels treballs d’obertura es va documentar el mur MR311, de 80 centímetres d’amplada i bastit amb pedres lligades amb morter. Aquesta construcció va ser datada del segle XVIII.
-Rasa 400: Es tracta de la continuació de la rasa 200 u presenta una llargada de 163,71 metres. A la zona sud de la rasa es van documentar diferents restes d’època contemporània, probablement de finals del segle XX.
A 4 metres abans d’arribar a la Casa Can Planes es documenten les restes d’un possible habitatge o cisterna amb paviment de rajola relacionat amb aquesta masia (MR410).
A uns 36 metres d’aquesta última estructura descrita, va aparèixer un nou mur (MR425) d’11 metres de llargada, 0,4 d’amplada i 0,46 d’alçada conservada. Es va realitzar una cala al seu voltant (1,5x2 metres) per poder-lo documentar en extensió. Aquesta estructura s’ha datat de principis del segle XX.
A l’alçada de la plaça Ignasi Juliol es documenta un conjunt estructural de mur (MR430) i canalització associada (UE 434).
En definitiva, es documenten dos grans conjunts cronològics, un primer d’entre els segles XVII i XVIII que podrien tractar-se de diferents estructures relacionades amb els camins que apareixen a les fonts històriques sobre els diferents accessos a Sant Martí de Provençals. I una sèrie de modificacions, serveis i construccions ja del segle XIX i XX.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/4494
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona