Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
Els resultats obtinguts en la intervenció arqueològica realitzada al passeig de Circumval•lació, núm. 8-14, van permetre ampliar els coneixements de l’evolució urbanística de l’indret en època moderna i contemporània.
Aquesta evolució queda plasmada en les estructures localitzades: la muralla de mar i el tram final del Rec Comtal, just en el punt on travessa la muralla, diversos elements relacionats amb la conducció del Rec Comtal fora muralles i la contraescarpa del fossat que unia el vall de la Ciutadella amb el de la muralla de la ciutat de Barcelona.
La localització de la muralla de mar de Barcelona, construïda al segle XVI, justament en el punt on el Rec Comtal la travessava, fou especialment rellevant no només perquè permeté situar exactament la ubicació d’aquest encreuament, sinó perquè proporcionà informació sobre les seves característiques morfològiques i tècniques.
En aquest sentit, destacà una base o solera en l’indret precís d’intersecció de la muralla i el Rec Comtal. Aquesta base acomplia, com a mínim, dues funcions: d’una banda, evitava l’erosió de la fonamentació de la fortificació per part del Rec; de l’altra, reforçava la seguretat del tancament del pas del Rec respecte de l’exterior, ja que els barrots verticals de la reixa que hi havia en aquest punt feble –es trobaren els encaixos- amb tota probabilitat s’assentaven en l’empedrat.
Hi ha constància, així mateix, d’una segona reixa, més pròxima a l’interior de la ciutat: s’han conservat dues pedres que sobresurten dels murs, en la cara superior de les quals es poden observar sengles encaixos quadrats, presumptament per acollir els barrots laterals que formarien part del marc de la reixa.
Es documentà, també, una refacció d’un dels murs que limitaven el Rec Comtal, concretament el nord-est, durant els dos primers terços del segle XVI o la centúria següent.
Durant el segle XVII, es construïren dues estructures fora muralles, pròximes a la sortida del Rec Comtal, que servirien per organitzar la xarxa hidràulica en aquest punt. Molt probablement, les dues estructures no estigueren en ús de forma simultània. Destacava l’estructura més moderna per la seva major integritat. La seva planta tenia aproximadament forma de “V”, amb el vèrtex exterior tallat en xamfrà on s’hi van practicar dos encaixos verticals de planta quadrangular que s’interpretaren com a possibles guies per a comportes. Sembla que amb posterioritat a l’edificació d’aquesta estructura, es va construir un mur que podria haver anul•lat un dels ramals que circulaven al costat de la “V”.
Finalment, a la primeria del segle XVIII, com a conseqüència de la derrota militar de 1714, es va construir la contraescarpa del fossat que unia el vall de la Ciutadella amb el de la ciutat de Barcelona, actuació que va comportar la destrucció parcial de les estructures preexistents al solar i l’aportació d’un volum de terra considerable per formar el glacis de l’estructura. La troballa de la contraescarpa, que deixa a l’interior del fossat les restes del punt de sortida del Rec Comtal a través de la muralla de mar, permet confirmar que el projecte original de la ciutadella borbònica va patir modificacions en portar-se a la pràctica, ja que preveia que el creuament de la muralla de mar per part del Rec quedés sota el camí cobert.
A la darreria del segle XIX, en un context social i cultural marcat per la voluntat de demolició dels recintes emmurallats, que es considerava que encotillaven la ciutat, la contraescarpa fou demolida parcialment i amortitzada.
L’àrea del solar que s’ha intervingut fou ocupada, en un termini relativament breu de temps, per un edifici de serveis relacionat amb l’Estació de França, del qual s’ha localitzat la fonamentació.
Per concloure, considerem que es pot afirmar, en vista als resultats aportats, que la intervenció arqueològica realitzada ha permès ampliar els coneixements existents sobre l’ocupació del territori estudiat i la seva estructuració al llarg del temps. Alhora ha facilitat informació sobre les característiques i l’evolució de les estructures poliorcètiques de la Barcelona d’època moderna, posant al descobert elements tan importants per a la ciutat com són el Rec Comtal, la muralla i restes de la ciutadella borbònica, en els dos darrers casos, elements de caràcter monumental, per les seves dimensions i factura.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1714
Amb la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques s'enderrocarà part del barri de la Ribera.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1716
Inici de les obres de la Ciutadella.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/444
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona