Descripció:

Els treballs arqueològics de seguiment, control i excavació, motivats pels rebaixos duts a terme durant les obres realitzades a la finca número 21 del carrer Portaferrissa, van permetre identificar diverses fases d’ocupació de la finca que expliquen el procés evolutiu de la zona, que fins al segle XV no hauria estat urbanitzada, així com les modificacions, reformes i transformacions que configuren l'evolució de l’edifici.
La Fase I s’ubicà entre els segle IV i XIV. Es corresponia als diferents nivells de sorres i graves que presentaven material romà rodat.
La Fase II corresponia a les traces més antigues de la urbanització de la finca, corresponents a un mur localitzat a la zona de l’escala (rebaix realitzat sense control arqueològic), les arcades documentades a l’àrea de l’entrada i els paraments associats a elles. Les estructures d’aquesta fase es datarien a la segona meitat del segle XV. Aquestes estructures corresponien a un segon moment d’urbanització de la zona i han arribat fins els nostres dies mutilades o reaprofitades per actuacions posteriors de reforma de la finca.
La Fase III quedà ubicada cronològicament ja al segle XVI. Corresponen a aquesta fase l’antic mur de tancament de la planta baixa localitzat al rebaix de l’escala. Aquesta datació es determinà a partir de la tipologia constructiva i les seves relacions estratigràfiques respecte al mur de tancament de la Planta Baixa.
La Fase IV corresponia al moment en que es reformà amb profunditat la finca. D’aquest moment històric, situat entre les darreries del segle XVII o començaments del segle XVIII, s’identificaren les arcades de la façana així com els murs de tancament de la finca, tant dels que limiten la planta baixa com els que tanquen la part del darrera de la finca.
La Fase V s’ubicà cronològicament a les darreries del segle XVIII o bé molt a començaments del segle XIX. Les estructures d’aquesta fase foren identificades en el rebaix de l’arqueta de serveis, a l’entrada ubicada més a ponent de la finca. Es corresponien a unes estructures de clavegueram que connectarien a l’exterior de la finca, amb la xarxa de clavegueram del carrer.
La Fase VI, una nova reforma en profunditat de la finca, s’ubicà dins del segle XIX i varià els límits de la mateixa. Aquesta actuació provocà l’aixecament de noves mitgeres amb la finca número 23 del mateix carrer, així com un replantejament dels pisos superiors de la finca. Les parets bastides a trencajunt avançat a terços i els diferents pilars alçats conjuntament a aquestes, així semblaven identificar-ho. Arqueològicament, corresponien a aquest moment el recreixement de la cota de circulació del pati elevat a un nivell intermig entre el nivell de l’inici de la intervenció i el preexistent (Fase IV), així com, les restes d’un possible dipòsit semisoterrat localitzat al rebaix de l’ascensor.
La Fase VII correspongué a les diferents reformes practicades a la finca dins del segle XX. Aquestes es dividiren en tres tipus; el primer fou la conversió del pati elevat en casal de cultura, fet que provocà la construcció del sistema de claraboia del mateix, la fonamentació i els pilars, així com els murs de l’escenari de la planta superior. El segon, l’aportació de terres al pati elevat i a la planta baixa per assolir la cota de circulació actual i el tercer i últim correspon a les conduccions de desguàs del mateix pati elevat i les seves rases d’instal•lació. Aquestes dataven de la segona dècada del segle XX, moment en que es converteix aquest pati elevat en casal de cultura, inaugurat el 1929.